19ª mitja marató de Montornés

11 de març de 2012:

-Primera vegada que corria aquesta cursa, molt famosa perquè, l'empresa patrocinadora, la Henkel, dóna una caixa obsequi plena de productes de neteja a tots els participants, un total de 4800, si sumem els que fem la mitja i els que fan la cursa de 5km.

 La cursa comença a les 10 i el clima és ideal. He fet vint minutets abans perquè l'objectiu és preparar la marató, més que competir en la cursa de hui, a part d'acompanyar a Juancar, que ha vingut des de València per fer-me una visiteta i aprofitar per córrer.

 Els 5 primers quilòmetres discorren per un polígon i per carrers estrets, passant per Montmeló, per on és prou difícil córrer. Després agafem la carretera que passa per Vilanova del Vallès i La Roca del Vallès i ja es pot córrer molt millor. El terreny és bastant trencacames, pujant i baixant, però sense grans desnivells.

 El fet de fer un camí d'anada i tornada té l'avantatge que fa que et trobes primer, amb la gent que va per davant i, després, a la que va per darrerre teu. Així és com veiem passar al que serà guanyador, Otmane Btaimi, amb un temps de 1h6'33''.

 Hem decidit fer la cursa seguint la llebre de 1h55', i ho aconseguim sense massa dificultats. Des d'aquí, agrair la tasca que fan aquests corredors que generosament sacrifiquen la seua cursa per córrer marcant el ritme a d'altres corredors i, en aquest cas, a més, fent-ho molt bé. Només a l'últim quilòmetre, deixant-nos dur per l'eufòria del final i perquè és tot baixada, decidim avançar-la per arribar a la meta amb un temps real de 1h54'13''. Ara ja... espera la marató.

I Maratest Badalona

4 de març de 2012

-Gran idea aquesta iniciativa de l'ajuntament de Badalona de fer una cursa de preparació, tant per la mitja marató com per la marató. Per tant podies triar entre dues distàncies, 15 o 30 km. En el meu cas, 30, perquè l'objectiu, un any mes, és la marató de Barcelona.

 La cursa, més que una cursa és, com bé anunciava l'organització, és un entrenament amb companyia. 

 A l'organització, un 10, el dia d'abans, la recollida dels dorsals, ben organitzada, i el dia de la cursa, el guardarroba, els vestidors, els avituallaments, tot molt àgil i molt ben montat. 

 A les 9 del matí, just davant del pabelló olímpic de Badalona, es dóna l'eixida, tant pels de la cursa de 15 com pels de la de 30. Eixim tots junts, de fet fem exàctament el mateix recorregut, el que passa és que uns fan una volta i els altres dues.

 La cursa transcorre per tota la part de Badalona més propera al mar; primer per un polígon, recorregut prou lleig i avorrit, i després pel passeig marítim, per acabar per la zona més cèntrica i arribar a la meta, situada al mateix lloc que la eixida.Al primer pas per meta, ens separen als que acaben ja la seva participació i als que hem de seguir. Ens donen un poc de menjar i, endavant, que ara ja sabem el que ens espera.

 Les llebres, porten els temps de la marató, en lloc dels de la cursa del dia. Em decidisc a seguir d'aprop la llebra de 3h45', que porta un ritme de 5'19''. Vaig tota la cursa uns 200 metres darrere de la banderola dels 3.45 i del munt de corredors que l'envolten, i vaig escoltant els crits i l'animació que desperten al seu pas. Com que al final de la cursa em trobe molt bé, m'aprope a la llebra, que ja està quasi sola, supose que la gent a fet com jo i ha apretat al final, i l'avance per arribar un poc per davant. Arribe a la meta amb un temps de 2h38'38'', una mitjana de 5.18, molt millor del que esperava, i content. Però sense l'eufòria típica d'altres curses perquè un té clar que això és un entrenament, i com a tal s'ho pren. Tot i això, la cursa té un guanyador, Iván Espílez Urbón, amb un temps de 1h43'25''. Enhorabona.