10k Matadepera

1 de maig de 2013:

Primera edició d'aquesta cursa que de primeres sembla prou d'anar per casa i després es demostra que ho

és. En principi, la cursa són dues voltes a un circuit de 5 km, dur, perquè té moltes pujades i baixades, però quan estem acabant la primera volta, ens adonem, que el circuit no arriba ni a 4,5 km. La participació no és molt alta i l'animació només està a la meta, la qual cosa fa que que amb tanta pujada i baixada la cursaes faça un poc dura. Després de fer la segona volta, arribem a la meta amb un temps de 1h1'1'', allà ja no queda pràcticament ningú, i darrere de nosaltres arriba gent que es troba que ja estan desmuntant l'arc. Pense que per un altre any, ho han de preparar una mica millor. Tot i així, Sílvia i jo hem gaudit de la nostra pariticipació.

Caminada Bessós-Llobregat

14 d'abril de 2013:

-Esta és una caminada organitzada pel Barnatresc que transcorre entre Montcada i Molins de Rei i que

travessa tota la serra de Collserola. Està dividida en dues etapes, una fins l'abaixador de Vallvidrera, de 17 km, pels que no la volen fer sencera, i una altra de quasi 13 fins Molins de Rei.

 L'eixida és a les 8 del matí a Montcada, hi ha un munt de participants i l'ambient és molt sa. Després d'un breu recorregut pels carrers de Montcada, ja s'entra dins de la Serra de Collserola, per on transcorre la major part del recorregut, passant propet de Cerdanyola i pujant des d'aquí fins el forat del Vent, on està el primer avituallament. La veritat és que l'organització mereix una gran felicitació. A més, el recorregut és preciós, amb contínues vistes de Montserrat, de la Mola i del Vallès. Després també el pas per darrere del Tibidabo i algunes vistes de la ciutat de Barcelona. A l'abaixador de Vallvidrera està l'avituallament més gros, ja que alguns participants acaben ací el seu recorregut. Nosaltres continuem. Ara el més dur és la calor, terrible perquè ja hem passat el migdia, juntament amb el pes dels quilòmetres a les cames. Prop de les 3, arribem a Molins de Rei, objectiu ja desitjat des de feia un ratet. Hem fet quasi 30 quilòmetres i hem acabat aquesta caminada que, no sé per què, crec que repetirem.

35a Cursa El Corte Inglés

 7 d'abril de 2013:

Esta és una cursa que, personalment, no m'agrada gens, hi ha massa gent, i molta gent que camina, la qual

cosa fa que siga impossible córrer. Però enguany anava amb Sílvia, era la seua primera cursa i això tenia la seua gràcia.

L'eixida és a les 9 i mitja des del Passeig de Gràcia, però com sempre, la gent està aglomerada a Plaça Catalunya, quan passem per baix de la pancarta d'eixida, ja portem 20 minuts de cursa. Comencem a córrer, poc a poc, perquè la gent no ens deixa anar més ràpid i perquè tampoc volem anar molt ràpid. Com cada any, es fa evident que hi ha gent que no està acostumada a córrer, per això van cantant cada quilòmetre que anem passant, fet que resulta prou divertit. El recorregut, prou xulo, passa per Gran Via fins Plaça Espanya, des d'on comença la pujada a Montjuïc, molt dura, molta gent camina, però nosaltres intentem no parar de córrer. A mig camí, cosa que no em sembla bé, et donen l'aigua, molt necessària, però des del meu punt de vista en mal moment, pujar i beure no són compatibles. Al final de la pujada, arribem a l'Estadi, on la cua per entrar és terrible, s'ha de parar i tot i seguir caminant. Algunes persones opten per no entrar i continuar la cursa, però nosaltres no ens volem perdre aquest moment. Com fan tots, parem a fer-nos fotos i gaudim d'aquest moment. A l'eixida de l'Estadi ens trobem amb la gent que entra i ens anem xocant les mans i, com diu Sílvia, "et sents important". La resta de la cursa és una baixada buscant la Plaça Catalunya on, just abans de la meta, un home ens diu que entrem per un altre lloc, però en la seua primera cursa, Síliva no es pot perdre el gust de passar per baix de la pancarta de meta, no li fem cas i entrem molt contents i somrients. El temps, el que menys importa, 1h33'.