Mitja marató ciutat de Gandia

2 de novembre de 2014

-Si no és la mitja que més vegades he fet, no faltarà molt. Aquesta, la vintena edició de la cursa, era la meua quarta participació, amb resultats molts diferents. La veritat és que és una cursa que m'agrada molt, pense que està molt ben organitzada i que l'ambient és molt bo. L'única pega que li trobe cada any és el calor, enguany més suau que en edicions anteriors, però sempre present. 

 Aquesta edició tenia clar que no venia a disputar la cursa, era una tirada més de preparació per la marató de Castelló. El meu cosí, que no l'havia ni preparada i jo eixim juntets a un ritme molt i molt suau, esperant a quan poguem avançar. Després d'uns primers quilòmetres pels carrers de la ciutat, amb molta

animació, els caminals entre bancals ens porten cap al grau. A diferència de l'última volta que jo havia corregut, l'anada pel grau és pel carrer paral·lel al passeig i la tornada pel costat mateix del passeig marítim, un lloc increïble, poder córrer amb el mar al costat. Aquest canvi de recorregut fa la cursa menys monòtona però perd l'alicient d'anar creuante amb els corredors que van per davant de tu i després amb els que van per darrere. La tornada cap a la ciutat és el tram més dur, al costat de les vies i amb un sol de justícia. Això fa que, només arribar, el meu cosí em diga que me'n vaja jo sol. Accelere buscant el globus de les 2 hores, a qui havíem deixat escapar només eixir, i conseguisc agarrar-lo pels carrers de Benirredrà, on els veïns animant i la banda de música formen un molt bon ambient. Després dels últims quilòmetres pel centre, l'arribada a la pista d'atletisme, com cada any, és molt agradable, et sents un corredor professional. Un altre alicient d'aquesta cursa és la presència de ma mare en la línia de meta, abans amb mon pare i ara amb ma tia Conxin. Al final, 1h56', un temps molt discret però molt content per les sensacions.

I Cursa per l'esperança FEDER

26 d'octubre de 2014:

-Carrera nova, podem dir que hem participat a la primera edició, i d'aquelles que et fa gràcia participar per allò de que està organitzada amb fins benèfics, en aquest car, recollir diners per les malalties rares. Dues voltes per dins del recinte del fòrum, per tant un recorregut prou avorrit, però amb l'alicient

de vore corredors durant tota la cursa. La gràcia és que, com que Sílvia només pot córrer 5 km, podem córrer junts la seua cursa i després acabar jo sol la segona volta. Respecte a la nostra cursa, al minut 32 deixe Sílvia que entra a la meta molt bé i faig la segona volta a cinc minuts el quilòmetre, molt a gust, per arribar a la meta amb un temps de 57:35, content i vivint moments emotius, com un xiquet que arriba a la meta en cadira de rodes i a pocs metres s'alça per entrar a meta amb l'ajuda d'unes crosses. En definitiva, molt bon ambient, poca competitivitat i una cursa en la que crec que repetiré participació.

Cursa de la Mercè 2014

28 de setembre de 2014:

-M'agrada fer aquesta cursa, sobre tot, perquè és de les poques que encara queden amb un preu molt raonable, a banda del gran ambient per la gran participació que sempre hi ha. Encara que, la veritat, aquest any, no he acabat gens content amb l'organització. Per una banda, l'assignació de calaixos per la marca de l'any passat no em sembla massa justa, i, per un altra, el fet que la gent que va fer més d'una hora vaja a l'últim calaix, fa que si aquest és el teu cas, hages d'anar juntament amb tota la gent que fa tota la cursa caminant. El resultat, 3

primers quilòmetres avançant per damunt la vorera, esquivant fileres de gent passejant per gaudir del matí i crítiques dels que ens cataloguen com a "bojos" per voler córrer en una cursa. Ja sé que per un altre anya hauré de ser menys "honrat" i colar-me en un dels calaixos de davant, com em correspondria només si hagueren mirat la marca del 2014, i no només la de la seua cursa. Després d'aquest començament estressant, la cursa, com sempre, molt agradable, pel centre de Barcelona i, tot i la calor, en ser només 10 quilòmetres, prou portable. Per circumstàncies, i també per voluntat, vaig haver de fer una cursa de menys a més, intentant no cremar-me massa avançant en els primers quilòmetres però tampoc perdent massa temps i acabant a un ritme de 5 minuts el quilòmetre. El final, dur com passa a la marató per la pujada del Paral·lel, que sembla que no però puja i l'arribada, espectacular entre les torres de l'Avinguda Maria Cristina, que evoca una altra arribada molt més dura i que espere no tardar massa en repetir. Al final, un temps de 51:38, lluny dels millors registres meus, però content.