divendres, 30 de gener del 2015

Mitja marató Terrassa

18 de gener de 2015:
  Per fi arriba el dia en que puc acabar la meua mitja 25, fins ara n'havia començat 25, però una d'elles no l'havia pogut acabar per lesió. El destí ha volgut que siga en la mateixa ciutat on em vaig instal·lar per viure quan vaig començar el meu periple per Catalunya. D'alguna manera, per aquest motiu, li tinc un cert carinyo. En quan a la cursa, té un perfil terrible i el recorregut no és excessivament agradable, però no sé si és per l'ambient o per què, la veritat és que m'agrada molt, l'any passat la vaig fer i enguany he repetit. 
 Pocs minuts abans de les 10, m'acomiade de Sílvia, que farà la cursa de 5 km i em col·loque. No sé molt bé ni quin calaix tinc assignat, tampoc m'importa. Abans de la sortida, els castellers fan dos pilars, un a cada costat, molt xulo. Els primers quilòmetres són d'un perfil "trecacames", pujant i baixant sense parar, decidisc anar poc a poc i deixe que el globo de 1h55' se'n vaja, encara que en principi aquest era el meu objectiu. Després d'aquests quilòmetres, ve la llarga pujada de 5 km més o menys en la qual, si no vas preparat, pots acabar desmoralitzat, alguns dels corredors caminen fins i tot A partir del quilòmetre 12, i fins el 17, ve la part més favorable de la cursa, una baixada que, en alguns moments, és massa pronunciada i tot, aprofite per recuperar temps i soltar músculs per arribar al començament de la Rambla a punt d'agarrar el globo de l'hora 55. La Rambla torna a ser de pujada, però l'ambient i l'animació, a part que ja no queden més de 4 quilòmetres fan que puguem pujar a bon ritme. Passat el 18 i acabada la Rambla, ja només queda el Passeig 22 de juliol, allà em trobe amb Sílvia, que està amb Noèlia, Laura i Maria, m'animen molt, la qual cosa em va molt bé, perquè després de pujar la Rambla em falta un poc l'aire. Passe pel costat de la meta, ja queda poc més d'un quilòmetre, però es fa llarg perquè ja has vist l'objectiu i no l'has pogut tocar. Al final arribe a la meta en un temps de 1h53'10'', la segona meitat m'ha anat molt bé per recuperar el temps perdut, ara l'entrepà de botifarra i la cervesa i fins l'any que vé!.

dilluns, 5 de gener del 2015

Sant Silvestre Sabadell 2014. La nostra.

31 de desembre de 2014:
-Ja fa uns quants anys que, primer amb el meu cosí Juan Andrés, després sol, i ara amb Sílvia, intente córrer la Sant Silvestre allà on em trobe. Tinc clar que és una cursa més festiva que competitiva i en la qual vas a passar-ho bé i despedir l'any correguent. 
 Com que aquest any passàvem el cap d'any a Sabadell, ens vam apuntar a la Sant Silvestre. Només és la quarta edició, abans se'n feia una extra oficial al riu que jo ja havia corregut un any. No sabíem com seria, però, com cada any, nosaltres ens vam posar les nostres disfresses i ens vam dirigir cap a la plaça de la Creu Alta on, a les 17:00, es donava l'eixida de la cursa.
 Ja de camí véiem que la gent ens mirava raro, però volíem pensar que
era perquè ni sabien que es feia la cursa, però quan ens apropàvem al lloc d'eixida i véiem la gent vestida en plan professional, només alguns amb el barret del Pare Noel que donaven a la bossa del corredor, vam veure que a Sabadell la gent es prenia la Sant Silvestre d'una altra manera. Ens vam situar al final i vam decidir que, si ningú més es volia disfressar, allà ells, nosaltres a passar-ho bé. 
 El recorregut, de 5 km, transcorria pel centre de Sabadell, Rambla inclosa i, només començar ens vam trobar amb Isabel i les seues dos amigues, les altres tres disfressades de la cursa. He de dir que la gent de fora ens animava més que a ningú, els feia gràcia veure que alguns ens preníem les coses d'una manera menys serioses. Al final, meta en 30:54 i amb algunes calories cremades per tal de poder-les recuperar al sopar de la nit. Bon any a tots!!!