Meia maratona de Lisboa 2009

6 de desembre de 2009

-El primer disgust me'l van donar el dia anterior quan, a l'anar a recollir el dorsal, em van dir que l'eixida i l'arribada de la marató era a l'estadi primero de maio, però que la mitja, tot i que arribava al mateix lloc, eixia de la Praça do Comércio, a unes 6 o 7 parades de metro, greu problema per saber que feia un amb la roba, ja que la guardarropia estava a l'estadi.
Afegint este inconvenient a que el dilluns anterior a la cursa m'havia fet un esquinç al turmell i encara em molestava, vaig tindre molts dubtes sobre si córrer o no, però em vaig posar una bona vena, i a la praça do Comércio que vaig anar, directe des de l'hotel i amb la roba de córrer, sense res de recanvi.
L'eixida de la mitja era a les 10 i mitja, però abans, havíem de veure passar per allà als de la marató, que havien eixit a les 9 i anaven passant per allà des de les 10.10 aproximadament. Aquest ambient és suficient perquè un prove a calfar i veja que, amb poques molèsties, es pot intentar.
El lloc de l'eixida estic segur que ha de ser molt bonic, ja que la ciutat en si, on no havia estat mai, em va enamorar, però per culpa de les obres, estava tot tapat i no es veia res. L'ambient abans de l'exida era bo, per fer la mitja, erem uns 1200, molts espanyols, que, aprofitant el pont, omplíem la ciutat durant tot el cap de setmana. Ja al principi vaig veure que no hi havia alfombra per al xip, per tant, només comptaríem amb el temps oficial, no el real, per això el vaig prendre jo mateix.
Només eixir, esquivant les vies del tramvia per evitar doblar-me el peu, agarrem l'avinguda 24 de juliol en direcció a Belem, fa un aire terrible en contra i plou un poquet, decidisc anar ben poc a poc, pel peu i per les últimes experiències. Vaig xarrant amb grupets d'espanyols, que no en falten, dins i fora, animant, s'ha de dir, que tot i el meu antipatriotisme, m'agradava veure tants espanyols, que, a més, eren els que més animaven als corredors.
Als pocs quilòmetres de començar, passem per baix de l'espectacular pont del 25 de juliol, jo pensava que la cursa el travessava, però es veu que això és la de març, igual em plantege tornar, que la ciutat s'ho val. Abans d'arribar a Belem, girem i tornem per on hem vingut, a partir del km 10, encara pegats al riu, ja el recorregut és nou, però igual de lleig.
Vaig avançant poc a poc a la gent, ja que em trobe bé, i només m'avancen els de la marató, ja que els que van amb mi són els que van a fer menys de 3h30', per tant a un ritme prou més viu que el que jo porte.
Al km 12, em trobe amb un grupet de Ciudad Rodrigo, que van animant al personal, cridant i aplaudint, i faig un parell de quilòmetres amb ells, molt agradables, per cert, però decidisc deixar-me'ls perquè van massa lent i vull veure si no arribe a les dos hores, pel bé del meu peu.
Fins el km 15 no abandonem el camí de vora al riu, i a quina mala hora, perquè en eixe moment, just en el moment que jo pensava fer un canvi de ritme, la carretera es tira cara amunt i no dóna quasi descans en els propers quasi cinc quilòmetres. Es fa duríssim, sobre tot per la gent de la marató, molts d'ells van caminant, i alguns fins i tot d'esquenes, per preservar quàdriceps. Menys mal que jo m'havia guardat forces, si no, hauria anat com ells.
El malson dura fins quasi el km 20, però no sé que es pitjor, perquè ve una baixada amb molt pendent, que pels músculs castigats és roïníssima. Després un trocet de pla i l'última pujada per encarar l'entrada a l'estadi, molt bon ambient, i els mateixos grupets d'espanyols que havia vist a l'eixida, estan ací animant, fa gràcia. Arribe en un temps oficial de 2:00:27, i real de 1:59:41, he aconseguit arribar, que hui és el que importava, un poc coix però content com sempre d'un repte més complert. A més queda el consol que els temps dels guanyadors, tant de la mitja com de la marató, no són gens bons. "Mal de muchos consuelo de tontos?", igual sí, però què hi farem.