28 de juny de 2014
-Aquesta és una cursa poc convencional: No hi ha cap rellotge que et marque el temps ni cap quilòmetre marcat, no saps exàctament quants quilòmetres faràs i passes per asfalt, camins, pujades, baixades i fins i tot escales. Tot i aquestes característiques, Juanjo i jo vam vindre l'any passat i aquest any hem repetit, per algo serà.
Tant l'eixida com l'arribada estan situades just baix del MNAC , en un marc incomparable. A les 9 del matí es disputa la cursa dels xiquets, de només un quilòmetre, però fa gràcia vore com, nanos que quasi no poden ni caminar corren amb tota la il·lusió del món, alguns ajudats pels seus pares perquè si no no acabarien.
A les 9 i mitja donen l'eixida dels grans, som poca gent, perquè tampoc hi ha espai per tots. Tota la cursa es produeix per la muntanya de Montjuïc, pujant primer, anant a l'estadi i donant-li la volta i pràcticament sense 100 metres seguits plans, un autèntic trencacames. Al web de la cursa deia que eren 5 km, a la classificació 6, segons el meu gps, 5,7km, és el de menys, això i el temps. El camí, caòtic, estava molt ben marcat pels voluntaris que al quilòmetre dos ja ens estaven donant aigua. L'únic però al recorregut és el llarg tram d'escales de baixada uns metres abans de la recta de meta, no vull ni pensar com haurà estat l'arribada dels primers si és que ha estat igualada. Nosaltres, després de baixar amb calma, arribem a la meta amb un temps de 30:37 i contents perquè la cursa era dureta. Un cop a la meta, sorteig de regals per part de l'organització i els sponsors però, un any més, no hem tingut sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada