Mitja marató ciutat de Gandia

2 de novembre de 2014

-Si no és la mitja que més vegades he fet, no faltarà molt. Aquesta, la vintena edició de la cursa, era la meua quarta participació, amb resultats molts diferents. La veritat és que és una cursa que m'agrada molt, pense que està molt ben organitzada i que l'ambient és molt bo. L'única pega que li trobe cada any és el calor, enguany més suau que en edicions anteriors, però sempre present. 

 Aquesta edició tenia clar que no venia a disputar la cursa, era una tirada més de preparació per la marató de Castelló. El meu cosí, que no l'havia ni preparada i jo eixim juntets a un ritme molt i molt suau, esperant a quan poguem avançar. Després d'uns primers quilòmetres pels carrers de la ciutat, amb molta

animació, els caminals entre bancals ens porten cap al grau. A diferència de l'última volta que jo havia corregut, l'anada pel grau és pel carrer paral·lel al passeig i la tornada pel costat mateix del passeig marítim, un lloc increïble, poder córrer amb el mar al costat. Aquest canvi de recorregut fa la cursa menys monòtona però perd l'alicient d'anar creuante amb els corredors que van per davant de tu i després amb els que van per darrere. La tornada cap a la ciutat és el tram més dur, al costat de les vies i amb un sol de justícia. Això fa que, només arribar, el meu cosí em diga que me'n vaja jo sol. Accelere buscant el globus de les 2 hores, a qui havíem deixat escapar només eixir, i conseguisc agarrar-lo pels carrers de Benirredrà, on els veïns animant i la banda de música formen un molt bon ambient. Després dels últims quilòmetres pel centre, l'arribada a la pista d'atletisme, com cada any, és molt agradable, et sents un corredor professional. Un altre alicient d'aquesta cursa és la presència de ma mare en la línia de meta, abans amb mon pare i ara amb ma tia Conxin. Al final, 1h56', un temps molt discret però molt content per les sensacions.