divendres, 1 de desembre del 2017

Mitja marató de la Garrotxa


26 de març de 2017:
-Després d'uns quants anys mirant aquesta cursa per vindre a fer-la, per fi ens apuntem, Juanjo i jo, i la seua filla Marta, per fer la de 10. El principal atractiu que tenia, sent sinzers, és que et donen un pernil quan l'acabes. Després de molta boira en el trajecte cap a Olot, la cursa comença a les 10


amb un molt bon dia. Travessem la ciutat i no parem de pujar, la primera meitat es fa molt dura perquè és tota pujada. Eixim de la ciutat i fem una volta pels voltants, i comencem la tornada, molt més favorable, evidentment, això ens permet recuperar el temps perdut i aconseguir baixar de 2 hores, la qual cosa, donat el nostre estat de forma, no està malament. El recorregut, tant l'urbà com el de fora, m'ha semblat molt bonic, crec que repetiré, i no només perquè m'han donat un pernil, tot i que també. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada