Mitja marató de Granollers 2010

7 de febrer de 2010
-La mitja marató de Granollers és una de les més famoses pel gran nivell de participants i també per la gran participació de corredors populars. Aquest any, s'ha retrassat la sortida 15 minuts fins les 10.45 per facilitar la major presència d'aficcionats animant. Personalment, és el tercer any que faig esta cursa, i la veritat, m'agrada molt.
6000 participants en total, 5300 per la mitja i 700 pel quart de mitja, encara que es troben a faltar figures com Wanjiru, guanyador els dos últims anys i Marta Domínguez, no falten Txema Martínez i Robert Kipkoech Cheruyot, que al final seria el guanyador amb un temps de 1:02:01.
La cursa comença puntual amb prou animació, jo estic amb Juanjo i Marta, la seua filla, que va a córrer el quart, el Mariano, el seu fill, i la resta de "deixebles" estan més endavant. Només començar, em quede sol, ja que tinc un estiró a l'adductor que no sé si em deixarà acabar, a part que no estic massa bé de forma. La sortida de Granollers plena de gent animant, com sempre, molt bé, l'unic problema, com a mínim per mi, crec que serà la calor, ja que sue massa ja des de bon començament.
Al pas per La Garriga, ens trobem amb un grup de música i un parell d'aficcionades molt curioses, una vestida de cupido i una altra amb un megàfon, que sempre li alegren a un la cursa.
Poc després del quilòmetre 7, em trobe amb els dos keniates cap de cursa, que ja tornen, i seguinit-los a certa distància, Txema Martínez, després un riu de corredors i corredores, la primera d'elles, la keniata Joyce Chepkirui. Aquest també és un dels grans atractius d'aquesta cursa, passar just al costat dels corredors que van davant.
Al portar el nom al dorsal, molta gent t'animava dient-te el teu nom, la qual cosa també feia gràcia, però a l'entrada de La Garriga, vaig sentir un Hola Rafa! que em va semblar més familiar que la resta, i és que allí estaven el Jordi, la Cristina i els seus fills, la qual cosa també em va fer il·lusió.
El pas pel passeig de la Garriga, i després per la plaça, on es troba la meitat de la cursa i la megafonia, està molt animat, la veritat és que el dia acompanyava i l'ambient ha estat boníssim.
La tornada des de la Garriga a Granollers, tret d'un parell de pujades prou dures, tendeix cap a baix, això fa que la segona meitat sempre siga més plàcida i ràpida que la primera. Al final arribe a meta en mig d'un molt bon ambient amb un temps discret de 1:51:56, l'últim de tots els que havíem anat junts però molt content com sempre.