21 de novembre de 2010
-8000 persones inscrites en una mitja marató que, supose, serà l'última en estes dates, ja que per l'any vinent s'ha anunciat la marató de València precisament al novembre, no sé quan faran la mitja.
El dia és ideal, uns 10 graus i poc de sol, ideal per córrer, perquè per la gent que estiga mirant i animant, massa fred. Enguany anem 3 amics, Dani, Juancar i jo. L'objectiu és acompanyar Juancar per vore si l'acaba bé, ja que és la primera mitja que fa. Dani i jo ja havíem fet junts la nostra primera marató a Barcelona.
El recorregut és exactament el mateix de l'any passat. Començant pel port, passant pel centre de la ciutat i tornant al final pel nou circuit de la fórmula 1 per acabar al port de nou. Comencem els últims i eixim molt poc a poc. La idea és anar fresquets per arribar bé al final. Així fem el primer pas per meta encara molt frescos, als 7 km, amb un ritme proper als 6' per km i saludant a Chus, que ens fa fotos i ens anima. Enfilem el riu i creuem per entrar al centre pel carrer la Pau, al final del qual, estan mon pare i ma mare animant-nos, són dels pocs, perquè la gent del carrer, poc abundant, no anima gens. Jo continue amb la meua mania d'aplaudir per vore si els enganxe, però no hi ha manera, prou trist l'ambient. Així les coses, tornem a creuar el riu pel pont de les flors per anar cap al port. Els últims quilòmetres pel paisatge un poc desolador del circuit de la fórmula 1, es fan molt llargs per Juancar, i també per mi, no tant pel ritme sino pel mal de panxa que m'ha entrat. Dani va com si estigués fent un passeig. Per fi, després d'un últim km un poc llarg, enfilem la línia de meta, els tres agarrats, contents i, com sempre emocionats, per la música, el speaker i la gent, que aquí a la meta sí anima. Una cursa més i moltes ganes de fer-ne una altra. A més Chus ens explica que des de fora també s'ha emocionat escoltant a l'speaker descrivint els diferents corredors que anaven arribant. Supose que esta emotivitat és la que fa que cada volta siguem més els enganxats a córrer i que cada vegada ho estiguem més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada