VII Sant Silvestre isòcrona Montecarlo Runners (Sabadell)

 31 de desembre de 2010
-Aquest és el quart any seguit que faig una Sant Silvestre, i cadascuna d'elles en una ciutat diferent, però aquesta ha estat la més curiosa de totes, per una banda, per lo familiar que resultava, poc més de 200 participants, i per una altra banda per la característica que el seu nom indica, una "cursa" (i ho escric així perquè era no competitiva, sense guanyadors ni perdedors) isòcrona, és a dir, on el que tots fem igual és el temps, i no la distància. Tots hem de córrer 50 minuts, i cadascú la distància que puga, baixem pel riu i, quan creiem que hem de fer mitja volta, tornem, perquè la sortida i l'arribada estan al mateix lloc, la qüestió és que cadascú gira quan creu convenient. És una idea semblant a la relativitat d'Einstein, on el temps deixa de ser absolut per ser relatiu, però en aquest cas és la distància de la cursa la que passa a ser relativa.
Arribe a Can Jonqueres 20 minutets abans de que comence la cursa amb Laura, que finalment ha decidit no córrer, m'inscric en aquell moment, aquest fet ja indica que tindrem poques aglomeracions. L'ambient és bo, com el de les curses populars dels pobles. Un cohet indica que queden 10 minuts per la sortida, la gent ja va escalfant. Poc després, un altre cohet indica que queden 5 minuts i, finalment, un tercer fa que tots comencem a córrer, dins d'un ambient molt distès. Baixem pel riu Ripoll direcció Barberà, un camí que he recorregut moltíssimes voltes als meus entrenaments. Vaig a un ritme de aproximadament 5 minuts el quilòmetre, la qual cosa em permetria fer 10 quilòmetres, però com que l'anada és de baixada i la tornada de pujada, decidisc girar quan porte 24 minuts, per fer la tornada més tranquilet. Entre la pluja dels últims dies que han deixat el camí amb prou fang, el pendent de pujada al tornar i que no estic en massa bona forma degut a la parada de quasi tres setmanes per una lesió, la tornada se'm fa prou dura, però arribe a la meta en un temps quasi just de 50 minuts, al igual que la resta de corredors.
Una vegada a la meta, caldet calentet i sorteig de premis, pernils, viatges,... no ens ha tocat res, però tornem cap a casa contents per haver gaudit d'un ambient sa i haver-nos guanyat el sopar de cap d'any, que bé que el disfrutarem.
Bon any 2011 a tots!