XXV Mitja marató de Granollers 2011

6 de febrer de 2011:
-Un any més, i ja és el quart, torne a Granollers per participar en esta mitja, la primera que vaig córrer, motiu pel qual li tinc un apreci especial. És la primera volta que vaig sol, Juanjo i Mariano, que em solien acompanyar, no venen enguany, un per lesió i l'altre per manca de temps. Arribe amb molta antelació per poder aparcar tranquilament i començar a viure l'ambient. La guardarropia, com sempre, està molt ben organitzada al poliesportiu, i, a pesar de la gran participació, no hi ha cap problema d'aglomeracions. Mitja horeta abans de l'eixida, isc cap a fora per escalfar un poc i vore la primera eixida, que es fa 10 minuts abans, per problemes entre la federació espanyola i la catalana, o alguna cosa així, no estic molt enterat del tema.
Per fi, a les 11, es dóna la tercera eixida, la dels més lents, entre els quals em compte. M'he trobat amb Isabel i comence amb ella, però de seguida ens separem, perquè vull anar més ràpid. No he tingut en compte la quantitat de gent i m'he posat massa arrere. Els primers 5 km són un patiment, avançant gent i fent esses en tot moment. Em vaig posant de mala gent, hi ha grups de corredors que van molt poc a poc i tots en paral·lel i un s'ha de desviar molt per avançar-los.
Així les coses, entre que el recorregut tendeix a pujar i que l'aglomeració de gent és tremenda, la primera meitat de cursa no se m'està fent gens agradable. Menys mal que a l'arribar a La Garriga tenim a la dona del megàfon que està tots els anys animant i realment ens anima i molt, fins i tot un corredor li diu: "...senyora!, jo cada any corro per vostè!" em fan molta gràcia este tipus de detalls.

A part, una de les coses bones d'esta cursa, que té un recorregut molt lleig, és que quan portes uns 8 km et trobes amb els que van al cap de la cursa, i tens l'oportunitat d'anar animant-los, la qual cosa fa la cursa més amena. Enguany, el guanyador final ha estat Erick Kibet, de Kenia, amb un temps de 1h3'25'', i de les dones, Ruth Matebo, amb un temps de 1h14'26''.
El pas pel passeig de la Garriga se'm fa etern, tinc moltes ganes de fer mitja volta i començar la baixada, a més fa molta calor i les aglomeracions als avituallaments fan que un no puga beure més que aigua, i crec que el meu cos necessitava algun altre tipus de sals minerals.
La tornada, com sempre, es fa prou més ràpida que l'anada, però a diferència que altres anys, no la faig gens a gust, entre la mala llet del principi i la calor que em porta prop de la deshidratació, no disfrute gens, arribe a la meta en un temps de 1h51'15'', un poc millor que l'any passat però lluny del meu millor temps. Satisfet una volta més com sempre que acabe una cursa. És el que tenim els corredors de fons, que simplement acabant una cursa ja ens sentim guanyadors, perquè arribar a la meta sempre és una victòria.