Mitja marató de Granollers 2012

5 de febrer de 2012

-A aquesta cursa li tinc un carinyo especial, és la primera que vaig fer a la meua vida, allà pel 2008, per tant, aquest era el cinquè any consecutiu que venia.

 L'any passat  vaig acabar queixant-me de la calor que havia patit, enguany una història totalment diferent, ja que estàvem en plena onada de fred siberià. De fet al pujar al cotxe i veure els -3ºC que marcava el termòmetre vaig pensar, "mira que ens ha d'agradar això de córrer!".

 11 del matí: Des de l'any passat, les eixides es fan esglaonades, per evitar aglomeracions. Per això, quan Juanjo i jo creuem la línia d'eixida, ja fa 7 minuts que s'ha posat en marxa el cronòmetre.

 Degut a que el total de gent ha anat augment any rere any, 7922 corredors a l'arribada de la mitja, l'organització ha hagut de canviar el recorregut. Això té un avantatge i un inconvenient, per una banda, hem pogut córrer molt més amples, però per contra, no hem pogut veure els primers de la cursa, com véiem cada any.

 Aquesta és una cursa que s'ha de córrer de menys a més, el camí d'anada, des de Granollers a La Garriga, passant per les Franqueses del Vallès, és tot de pujada, no convé cremar-se massa. Això és el que he fet aquest any i m'ha funcionat. Els 8 primers quilòmetres hem anat Juanjo i jo junts, rodant tranquil·lets i escalfant, que amb aquestes temperatures, per baix de 5ºC, hi ha perill de lesionar-se. 

 A partir d'aquell moment, he començat a pujar el ritme. Al pas per La Garriga, entre els quilòmetres 10 i 12, l'animació és espectacular, motiva molt, i el "speaker" que sempre està situat a la plaça, m'emociona, perquè recorda que aquest any dediquem la cursa als malalts de càncer, i en concret, a un atleta popular de Granollers mort recentment. Després de passar el passeig de sorra, en sentit contrari al que ho féiem els anys anteriors, tornem a la carretera per una baixada massa pronunciada. Allà, una recta infinita, 9 quilòmetres que ens porten fins la meta. Moltíssima animació a les dues bandes de la carretera, i encara més, una vegada dins de Granollers, on la cridòria és espectacular, un munt de xiquets et donen la mà com si fores un gran corredor, no fa falta esforçar-se molt, la gent et porta amb la seua animació Amb tot això, arribe a la meta amb un gran somriure a la boca, perquè els últims quilòmetres els he gaudit com mai, i anant per baix de 4'30'', cosa que no havia fet mai. El meu temps, 1h47'48'', content, sobre tot pel ritme de la segona meitat, però, com sempre, molt lluny del guanyador, Carles Castillejo, amb 1h2'37'', gran sorpresa, perquè ha guanyat a l'sprint a tots els keniates, entre ells, Patrick Makau, plusmarquista mundial de marató, i gran favorit a priori.