-Tercera volta que vinc a fer esta cursa, i sembla que he de tindre un any bo i un roïn, i anar així. Enguany vinc amb la intenció de que aquesta cursa servisca per preparar la marató que correré d'ací un mes. Em tocava tirada llarga però he decidit que faré la mitja a tope. Només acabar d'escalfar, ja sé que no acabaré bé, fa moltíssima calor i comence la cursa molt suat.
Per primera volta, correguem els tres cosins junts, Juan Andrés, Vicent i jo. La idea era eixir un poc per dalt de 5, però com sempre, ens deixem dur i comecem per baix de 5. El recorregut està molt bé, ixes de Gandia i te'n vas cap al Grau, on corres vora mar. Allí, encara al quilòmetre 5, Juan Andrés se'n va i ens deixa darrere. Poc després li dic a Vicent que se'n vaja també, portem 7 km i ja no puc amb l'ànima, estic marejat i no tinc forces. La resta de la cursa és un autèntic via-crucis. Tornem a Gandia i correm pels seus carrers, l'ambient és molt bo, a més tinc la mamà, Conxin i Sílvia mirant la cursa, però jo no puc amb l'ànima. A més, a partir del quilòmetre 12 comença a fer-me molt mal un peu, vaig coix, camine i córrec a torns, amb un dolor terrible i amb por de fer-me mal en serio, però sóc incapaç d'abandonar. Al final conseguisc acabar, el final molt xulo, perquè és a la pista d'atletisme. El meu estat, lamentable, mort i coix, amb un temps per oblidar, 1h58'07'', però amb l'esperança que lo del peu no siga res greu i poder fer la marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada