diumenge, 20 de novembre del 2016

Mitja marató de Ripoll

13 de novembre de 2016:
 -Aquesta és una ciutat a la que li guarde una especial estima, perquè és el lloc on primer vaig treballar a Catalunya i, per dir-ho d'alguna forma, el primer lloc on vaig viure després de deixar casa dels meus pares, a més van ser ells qui em van dur fins allà, i ara mon pare no està. Tenia ganes de tornar des de feia temps i no podia trobar una excusa millor que una cursa. Per donar-li més gràcia a l'assumpte, l'entrega de dorsals es fa al gimnàs de l'institut Abat Oliba, el meu primer institut, i l'eixida, just davant. 
La cursa comença a les 10, tard, però hora obligada pel lloc, molt fred, tot i ai´xí, estem amb 5 graus i
una suau pluja, personalment, condicions ideals. Travessem el poble de Ripoll i eixim a la carretera just al costat del Ter, direcció Sant Joan de les Abadeses, on fem la volta per tornar. La gent ix molt ràpid, i donat que la primera meitat és molt de pujada, decidisc anar poc a poc, al meu ritme. Un xic de la zona es posa a córrer amb mi, és la primera mitja que fa i necessita que algú li marque ritme, ja em va bé, la veritat és que comence a considerar-me un veterà en aquesta distànca, lent però veterà. Pugem uns 200 metres en total, per tant, pel meu gust, la cursa és massa dura, sobre tot l'anada, on, al final, ens trobem amb els primers, que ja tornen, aixó sempre fa que pensen menys en la duresa. La tornada, molt me´s favorable, la intente fer més ràpid, perquè si no, no baixaré de dos hores. És la típica cursa que corres molt sol i per una carretera, però l'entorn, tot de muntanyes, és immillorable. Arribem a Ripoll i l'arribada és just davant del monestir, un lloc preciós. Al final faig 1h57' i arribe molt content, una més, i no m'extranyaria que torne a vindre. 




divendres, 18 de novembre del 2016

Marató Vies Verdes Tarragona (21k)

30 d'octubre de 2016

-Tercera de les proves de les vies verdes que vaig a conéixer, i tercera de la que isc contentíssim, per l'organització, pel recorregut i per l'ambient. En aquest cas, la via verda que recorríem era la "Via verde del Zafán", que va des de Els Ports fins Tortosa. Jo en aquesta ocasió, només vaig fer la mitja marató, des de Benifallet. 
Com a les altres vies verdes, poc després de les 7, un autobús ens porta fins la sortida, a l'antiga estació de tren de Benifallet, on ara només hi ha un bar. Pel camí conec Mariela, argentina, que em recomana tres curses que ha fet i jo no: El cruce, que passa de la Patagònia a Xile, per la muntanya, la marató de Nova York, que és un dels meus grans somnis, i la marató de París, que també diu que és
preciosa. A Benifallet em trobe amb Rafa, d'Alfahuir, la veritat és que el món és més xicotet del que esperem.
La cursa comença a les 9, tenia por que fera calor perquè per la nit havíen canviat l'hora, però per sort fa frescoreta. Ja ens han avisat que farem 22,5 km, perquè si no era difícil eixir des d'un lloc accesible. Quan portem 1,4 km més o menys, passem per la mitja marató a meta, on el xip ens marca perquè sapiguem el temps. El primer tros de la cursa és molt xulo, al costat de l'Ebre, després ja no tant, però sent una via verda no ens podem queixar, correguem per pista, molt suau i amb un perfil favorable, perfecte. Com sempre, els avituallaments estan molt ben montats i l'ambient, tot i que tranquil perquè hi ha poca gent és molt agradable. A l'últim quilòmetre creuem el pont roig de Tortosa, que ja ens dona pas a l'arribada, en un parc xicotet però molt acollidor, el temps, que m'importa poc, 2h2', en la mitja, 1h53', content, la veritat. Una vegada arribats, esperem que vinga el guanyador de la marató i li fem passadís. Felicite l'organitzadora una vegada més i em diu que si ens veiem a Mallorca l'any vinent, que és nova, crec que serà que sí. 

dijous, 17 de novembre del 2016

Mitja marató de Sant Cugat

23 d'octubre de 2016
 -És la primera vegada que venia a fer esta cursa i, igual que no puc tindre cap queixa de l'organització (guardarroba, dutxes i avituallaments), sí que en tinc unes quantes del recorregut, lleig i dur, supose que una ciutat com Sant Cugat, com a mínim podria millorar un d'aquests dos aspectes. La cursa comença a les10, bona hora que, juntament amb la bona comunicació per transport públic (FGC), et permet no haver de matinar massa. Però per desgràcia, enganxem un dia amb massa calor per córrer, i l'hora no ajuda. El principi del recorregut és un constant pujar i baixar,
el que no esperava jo és que això no fora el principi, si no que duraria tota la cursa. Quan al quilòmetre 5 em va avançar el incansable Arcadi Alibès dient-li a un amic "això no t'ho has de prendre com una cursa, és una tirada llarga", vaig començar a sospitar que la cosa igual no millorava. A partir del quilòmetre 10, coincidint amb el pas pel centre de la ciutat, tenim els quilòmetres més favorables de la cursa, en quan ha perfil i recorregut i animació, però ràpidament tornem a les pujades i baixades sense parar i anar a la perifèria, on no hi ha quasi animació. Després d'una primera mitat lentíssima, em conformaré baixant de dos hores i, com deia Arcadi, anar rodant de cara a la setmana vinent. Al final, un temps de 1h58' i una experiència, que, per diferents motius, no sé si repetiré.