Firenze corre

10 de juny de 2015

Estant a Florència de viatge de final de curs amb alumnes vam descobrir aquest event, Firenze corre, una iniciativa de la ciutat per fomentar l'esport i ensenyar els llocs més emblemàtics. Des d'octubre fins a juny, cada dimecres es fa una cursa popular no competitiva per diferents recorreguts del centre històric de Florència. Juanjo i jo vam vore com ho estaven preparant tot i vam decidir aprofitar l'última cursa d'aquesta temporada, 5 alumnes ens van acompanyar.

A les 19:30 havíem d'acudir al costat mateix del Duomo per fer la inscripició i recollir el dorsal, que simplement era una engaxina per escriure alguna cosa i posar en un panell commemoratiu. Després, un escalfament colectiu molt divertit, mostrant el bon ambient que es respira en aquesta cursa. A les 8 comencem a córrer per tots els carrers del centre, fent alguna parada per fer una foto de grup i que s'afegisca un grup de gent en cadira de rodes, cursa gens competitiva per un recorregut envejable, amb eixida i arribada a la Piazza di Duomo i pasant pel Ponte Vecchio i el Palazzo Pitti, dues voltes de 4,4 km cadascuna on, el que menys importa, és el temps final, només s'ha de passar bé i arribar a la meta. Una gran experiència i una gran sorpresa.

Cursa CST "Exercici físic i càncer"

23 de maig de 2015:

Tercera edició d'aquesta cursa, que jo no coneixia i que es disputa en dos formats, una caminada de 4,5 km gratuïta i popular, i una cursa de 10 km. La finalitat de la cursa és fomentar un estil de vida saludable i promocionar aquest com una manera d'evitar i superar el càncer.

Arribem Alba, Sílvia i jo poc a les 9 i pico a Torrebonica, darrere de l'Hospital de Terrassa, en una masia d'allà està muntat el repartiment de dorsal, guardarroba, eixida i arribada de la cursa. A més han habilitat un pàrquing que facilita molt les coses. 

La cursa comença a les 10, els que correm anem davant i els que van caminant darrere. És un circuit de dues voltes per l'entorn de Torrebonica i l'hospital de Terrassa, la veritat és que és un recorregut agradable per la natura, tot per pista, llàstima que s'haja de repetir perquè el circuit no és prou llarg. Una vegada més, em trobe amb Arcadi Alibès, aquest home fa més quilòmetres a l'any que un autobús de línia. El perfil és duret però es soporta prou bé, igual que la calor. Arribe a la meta amb un temps de 53 minuts i content que hi haja iniciatives com aquesta.

 

 

25a Cursa per Collserola

17 de maig de 2015:

 Poc abans de les 9 arribe a la zona esportiva de les Fontetes, no em costa massa aparcar i l'ambient al poliesportiu és molt bo. Me n'adone que he oblidat el xip però no passa res, no guanyaré. 

A les 9 comença la cursa, és la meua primera cursa de muntanya, i no duc calçat per l'ocasió, sino d'asfalt, per tant m'ho prenc amb calma. Després d'uns metres pel carrer, entrem al recinte de Collserola i comencem a córrer per pista. La pujada fins el Forat del Vent és tota per pista, la qual cosa facilita molt el meu debut. Només fem un trosset de corriol i una pujada molt bèstia que em veig obligat a fer caminant. Al principi, amb tants corredors, s'alça molta pols, la qual cosa també és un poc molesta, però per la resta, la pujada és perfecta. A la baixada, es combinen trossos de pista amb trossos de corriol, es pot fer molt ràpid, però veig un parell de corredors que cauen, sense conseqüències greus. Quan falten uns 4 km, em trobe amb Mar, que m'acompanya un bon tros, fins que queda menys d'un quilòmetre per la meta. Com que tenia por i he reservat, els últims quilòmetres els faig molt ràpid i a gust. Arribe a la meta davant del poliesportiu després de 13km  en un temps de 1h15'20'', mesurats pel meu rellotge, davant l'absència de xip. En acabar, un bany a la piscina per tonificar músculs, meló d'alger, cervesa i entrepà de

butifarra, perfecte final d'una cursa que m'ha encantat i pense tornar a fer, si pot ser, l'any vinent ja. 

10 km Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira.

10 de maig de 2015:

Poc abans de les 9, hora del començament de la cursa, anem Sílvia, Juanjo i jo al poliesportiu a recollir el dorsal i l'obsequi, que era voluntari, si volies el pagaves i si no, no, i a més no era una samarreta, sino una tovallola-bossa, original i útil, al final un no sap què fer amb tantes samarretes. La gràcia de córrer en Sant Quirze és que ho tenim tan propet de casa que hem pogut anar caminant. L'ambient és molt agradable i molt familiar, no coneixia aquesta cursa. Ja fa un quants anys que va començar, en memòria d'un xiquet de Sant Quirze que havia mort durant un viatge, i s'ha assentat com una cursa més del calendari català.

A les 9 del matí comença la cursa, dues voltes de 5 km pels carrers de Sant Quirze, amb un perfil molt irregular, amb moltes pujades i baixades i una temperatura massa elevada pel meu gust. La primera volta la faig amb Sílvia, al seu ritme. Ella acaba amb un temps de 30:37, la segona la faig un poc més ràpid i acabe en 54:51, però cada cop més, el que menys importen són els temps. Durant el recorregut, hi ha un moment molt emotiu en què passes per davant de la casa del xiquet. I un tram que m'agrada molt, que és el de la riera, que a més és de baixada. En arribar, butifarra i cervesa, el millor avituallament des del meu punt de vista. Cursa molt agradable que supose que repetiré.