dilluns, 27 d’abril del 2015

ASICS Medio maratón Madrid 2015

29 de març de 2015:
Diumenge de Rams, 10 del matí, menys mal que la nit anterior ens havien canviat l'hora, perquè la calor és prou insoportable pel meu gust. Després d'haver vist a Jesús, cuiner participant de la primera edició de Top Chef, m'acomiade de Sílvia i em col·loque a l'eixida, no estic en cap calaix, per tant, isc entre tota la gentada, però m'és igual, no tinc
pressa.
Més de 10 minuts després de l'hora prevista ens comencem a moure i, un ratet després passem per l'eixida, comença la cursa amb la visió de la Puerta de Alcalá davant de nosaltres. Salude Sílvia i li dic que ens veurem d'ací un ratet mentre veig a un pobre corredor que es queixa a terra després d'haver tropessat amb un forat que hi havia a l'asfalt. Els 10 primers quilòmetres de la cursa són pràcticament tots de pujada, no passe per llocs emblemàtics però anem paral·lels a la Castellana, fins que arribem a les torres KIO. A aquella alçada, més o menys, avance un grup de paracaidistes que també corren i comencen a cantar la cançó que coneixia de quan era menut: "Madre ayer en las trincheras... entre el fuego y la metralla... vi al enemigo correr, la noche estaba cerrada..." cançó més bé de caire pacifista que fa que, el sentiment de
vergonya aliena que pensava tindre a l'escoltar-los, siga d'emoció per la cançó. Continue i el peril es torna molt més agradable, cosa que aprofite per augmentar el ritme. Al quilòmetre 16 arribem al retiro, on torne a saludar Sílvia, i li fem la volteta. Els dos últims quilòmetres són de pujada, ben durs, em fot perquè jo m'havia guardat forces però no em deixen córrer, la gent va quasi caminant. Al final conseguisc arribar a la meta amb un temps de 1h53'31'', molt content, perquè és millor del que esperava, per estat de forma i per temperatura. 

dijous, 2 d’abril del 2015

Marató Vies Verdes Girona-Ruta del Carrilet

22 de febrer de 2015
-He de dir que em vaig apuntar a aquesta marató quasi per accident, ja que la meua primera intenció era córrer la marató de Barcelona, però per una incompatibilitat amb la data no la podia fer i, aquesta, per proximitat de dates (3 setmanes abans) i geogràfica, era la que millor se m'adaptava. 
 Ja a les 7 del matí ens dirigim a la zona de l'arribada a Sant Feliu de Guíxols on, un autobús ens traslladarà fins Girona, punt de sortida. Just a l'altra banda tinc assegut l'Arcadi Alibés, la meua primera marató va coincidir amb la seua 100, i ara, la meua vuitena, coincidirà amb la seua 125 més o menys, és evident que porta un ritme molt superior al meu, per això n'ha fet 100. 
Arribem a Girona una hora abans de la sortida i fem temps passejant per la vora del riu i comentant la cursa amb altres participants.
A les 9 es dóna la sortida, no hi ha alfombra, per tant el temps inicial és el mateix per tots, em pose dels primers perquè encara que només siguen segons, no estic per regalar, no crec que vaja molt sobrat. Els primers quilòmetres, pels carrers de Girona i el començament de la Via Verda, veig com no para d'avançar-me gent, supose que m'he col·locat massa davant i que la gent no sap el que li espera. A partir del quilòmetre 5 i el primer avituallament, ja s'estabilitza la cosa i comence a córrer pràcticament sol, fins i tot en alguns moments de la cursa no veig ningú ni davant ni darrere, menys mal que no tinc problemes amb la soledat, perquè psicològicament es podria fer molt dura. 
Els quilòmetres van passant, amb avituallaments cada 5 quilòmetres, tant líquids com sòlids, molt ben montat tot. Decidisc parar en cada avituallament i hidratar-me degudament, crec que serà important per compensar el just entrenament amb el que he vingut. El paissatge és envejable, molt xulo, per gaudir-lo, i el meu ritme m'ho permet. Al pas per Llagostera, quilòmetre 21 ens creuem amb la Rua de Carnestoltes, un autèntic espectacle que fa que passen 3 quilòmetres sense quasi ni adonar-nos. Seguim per aquella via verda que cada vegada sembla més negra i, passat ja el quilòmetre 30 comence a sentir aquell mal de cames tant característic de les maratons i tant general que no pots dir on et fa mal, però que t'avisa que, si no tens rampes, et queda una horeta de patiment. El fort vent no ajuda, quasi sempre bufa a favor, però ni així resulta agradable, diuen que han hagut de desmuntar tota l'arribada perquè queia. Els últims quilòmetres abans d'arribar a Sant Feliu se'm fan molt durs, he de baixar un poc el ritme, però veig que no són res en comparació de molta altra gent, no pare d'avançar gent caminant o quasi caminant, supose que són aquells que corrien tant al principi, ja ho deia jo. En arribar a Sant Feliu, una pujada terrible fins arribar davant del meu hotel, on m'espera Sílvia per fer l'últim quilòmetre i mig amb mi. Mal de cames però res més, ni una rampa ni signe d'esgotament, arribe a la meta molt sobrat i molt content, i amb la companyia de Sílvia, sempre recolzant-me. El temps, discret, 4h05'50'', però molt millor del que havia previst abans de començar.

dimecres, 1 d’abril del 2015

III Mitja Colomenca

8 de febrer de 2015 
-Segon any consecutiu que vinc a esta cursa, perquè l'any anterior no sabia que existia, perquè si no, hauria vingut a totes les edicions. Una inscripció amb un preu molt assequible i un ambient molt familiar, els principals atractius. 
Aquest any, a més, fa molt fred. Només arribar, deixe la roba al guardarroba i me'n vaig a fer 5 km pel riu per escalfar, ja que el que vull és entrenar per la marató. Torne i em col·loque. A l'eixida no hi ha massa gent, tot i que estem els de la mitja i els de 10km, per tant, no hi ha cap pressa per posar-se davant, em pose darrere i isc al meu ritme, un poc més ràpid que a l'escalfament. El recorregut comença vora riu i amb lleugera pujada, fins que arribem a Montcada i tornem de baixada, aquí ja es pot anar un poc més ràpid. Passem per la meta i baixem a fer uns
quilòmetres per dins del riu Bessós, un parc preciós tal i com l'han arreglat en aquesta zona. Només eixir del riu, últims quilòmetres pels carrers de Santa Coloma, menys mal que no és la primera vegada i ja sé que el que m'espera són pujades i baixades, ni 100m seguits plans. Amb paciència i l'ajut dels voluntaris, un en cada cantonada perquè no ens perdem, arribe a la meta amb un discret temps de 1h56'50''. Aquí, a esperar la roba i l'entrepà de butifarra i la cervesa. Única crítica, i gran, a l'organització. Al fer una cua única, ens van tindre quasi mitja hora allà esperant, volguéssim l'entrepà o no, sense la nostra roba, suats i amb molt fred.