dimarts, 6 de desembre del 2016

Mitja marató de Mataró


4 de desembre de 2016:

-Primera vegada que venia a fer esta cursa i, com en la majoria de curses, acompanyat de Juanjo. S'anunciava dia de pluges i fred, però quan arribem a pel dorsal, abans de les 9, res de res, sol i calor, no cal dir que no són les condicions que més m'agraden. 
La cursa comença a les 10, i es fa en 4 blocs, tot i tindre assignat el tercer, ixim en el quart i últim, no tenim cap pressa, A les gomes pels cables del xip de l'eixida em doble el turmell i quasi que ja ni córrec. Els primers quilòmetres són un autèntic trenca-cames, pujant i baixant sense parar, de fet, el primer avituallament en el qual no hi havia aigua, només aquarius, cosa que no em va agradar, estava en una pujada ben pronunciada. Després entrem pels carrers més cèntrics i el perfil és molt més agradable. A més a
la porta d'un kebab, el seu caritatiu propietari repartix ampolles d'aigua, aprofite per agarrar-ne una i poder barrejar les sals que duia coma emergència, però amb aquesta calor, l'emergència ja s'ha donat. Poc a poc anem baixant fins la nacional, paral·lela a la mar i allà anem fent anades i tornades fins que ens apropem al passeig marítim, anem creuant-nos amb els que van davant i amb els que van darrere, com a mínim això fa que siga més entretingut, ens acompanyen el sol i l'aire, que només notem quan el tenim de cara. Al quilòmetre 15 ens avança el globus de les 2 hores, li diem que va massa ràpid, però ens diu que el final és molt dur i està guanyant temps, el que ens faltava. Com ell ens havia dit, al quilòmetre 19 ve una pujada ben pronunciada, Juanjo em diu que s'ho pren amb calma i jo tinc ganes d'apretar, me'n vaig i avance molta gent, caminant i molt cansada. Arribe a la meta amb un temps d'1h56', amb bon gust, m'ha agradat la cursa, però l'elevat preu és el que farà que igual no torne a vindre. 

diumenge, 20 de novembre del 2016

Mitja marató de Ripoll

13 de novembre de 2016:
 -Aquesta és una ciutat a la que li guarde una especial estima, perquè és el lloc on primer vaig treballar a Catalunya i, per dir-ho d'alguna forma, el primer lloc on vaig viure després de deixar casa dels meus pares, a més van ser ells qui em van dur fins allà, i ara mon pare no està. Tenia ganes de tornar des de feia temps i no podia trobar una excusa millor que una cursa. Per donar-li més gràcia a l'assumpte, l'entrega de dorsals es fa al gimnàs de l'institut Abat Oliba, el meu primer institut, i l'eixida, just davant. 
La cursa comença a les 10, tard, però hora obligada pel lloc, molt fred, tot i ai´xí, estem amb 5 graus i
una suau pluja, personalment, condicions ideals. Travessem el poble de Ripoll i eixim a la carretera just al costat del Ter, direcció Sant Joan de les Abadeses, on fem la volta per tornar. La gent ix molt ràpid, i donat que la primera meitat és molt de pujada, decidisc anar poc a poc, al meu ritme. Un xic de la zona es posa a córrer amb mi, és la primera mitja que fa i necessita que algú li marque ritme, ja em va bé, la veritat és que comence a considerar-me un veterà en aquesta distànca, lent però veterà. Pugem uns 200 metres en total, per tant, pel meu gust, la cursa és massa dura, sobre tot l'anada, on, al final, ens trobem amb els primers, que ja tornen, aixó sempre fa que pensen menys en la duresa. La tornada, molt me´s favorable, la intente fer més ràpid, perquè si no, no baixaré de dos hores. És la típica cursa que corres molt sol i per una carretera, però l'entorn, tot de muntanyes, és immillorable. Arribem a Ripoll i l'arribada és just davant del monestir, un lloc preciós. Al final faig 1h57' i arribe molt content, una més, i no m'extranyaria que torne a vindre. 




divendres, 18 de novembre del 2016

Marató Vies Verdes Tarragona (21k)

30 d'octubre de 2016

-Tercera de les proves de les vies verdes que vaig a conéixer, i tercera de la que isc contentíssim, per l'organització, pel recorregut i per l'ambient. En aquest cas, la via verda que recorríem era la "Via verde del Zafán", que va des de Els Ports fins Tortosa. Jo en aquesta ocasió, només vaig fer la mitja marató, des de Benifallet. 
Com a les altres vies verdes, poc després de les 7, un autobús ens porta fins la sortida, a l'antiga estació de tren de Benifallet, on ara només hi ha un bar. Pel camí conec Mariela, argentina, que em recomana tres curses que ha fet i jo no: El cruce, que passa de la Patagònia a Xile, per la muntanya, la marató de Nova York, que és un dels meus grans somnis, i la marató de París, que també diu que és
preciosa. A Benifallet em trobe amb Rafa, d'Alfahuir, la veritat és que el món és més xicotet del que esperem.
La cursa comença a les 9, tenia por que fera calor perquè per la nit havíen canviat l'hora, però per sort fa frescoreta. Ja ens han avisat que farem 22,5 km, perquè si no era difícil eixir des d'un lloc accesible. Quan portem 1,4 km més o menys, passem per la mitja marató a meta, on el xip ens marca perquè sapiguem el temps. El primer tros de la cursa és molt xulo, al costat de l'Ebre, després ja no tant, però sent una via verda no ens podem queixar, correguem per pista, molt suau i amb un perfil favorable, perfecte. Com sempre, els avituallaments estan molt ben montats i l'ambient, tot i que tranquil perquè hi ha poca gent és molt agradable. A l'últim quilòmetre creuem el pont roig de Tortosa, que ja ens dona pas a l'arribada, en un parc xicotet però molt acollidor, el temps, que m'importa poc, 2h2', en la mitja, 1h53', content, la veritat. Una vegada arribats, esperem que vinga el guanyador de la marató i li fem passadís. Felicite l'organitzadora una vegada més i em diu que si ens veiem a Mallorca l'any vinent, que és nova, crec que serà que sí. 

dijous, 17 de novembre del 2016

Mitja marató de Sant Cugat

23 d'octubre de 2016
 -És la primera vegada que venia a fer esta cursa i, igual que no puc tindre cap queixa de l'organització (guardarroba, dutxes i avituallaments), sí que en tinc unes quantes del recorregut, lleig i dur, supose que una ciutat com Sant Cugat, com a mínim podria millorar un d'aquests dos aspectes. La cursa comença a les10, bona hora que, juntament amb la bona comunicació per transport públic (FGC), et permet no haver de matinar massa. Però per desgràcia, enganxem un dia amb massa calor per córrer, i l'hora no ajuda. El principi del recorregut és un constant pujar i baixar,
el que no esperava jo és que això no fora el principi, si no que duraria tota la cursa. Quan al quilòmetre 5 em va avançar el incansable Arcadi Alibès dient-li a un amic "això no t'ho has de prendre com una cursa, és una tirada llarga", vaig començar a sospitar que la cosa igual no millorava. A partir del quilòmetre 10, coincidint amb el pas pel centre de la ciutat, tenim els quilòmetres més favorables de la cursa, en quan ha perfil i recorregut i animació, però ràpidament tornem a les pujades i baixades sense parar i anar a la perifèria, on no hi ha quasi animació. Després d'una primera mitat lentíssima, em conformaré baixant de dos hores i, com deia Arcadi, anar rodant de cara a la setmana vinent. Al final, un temps de 1h58' i una experiència, que, per diferents motius, no sé si repetiré.

dijous, 13 d’octubre del 2016

Marató del Mediterrani (per parelles)

12 d'octubre de 2016

 
-És la segona volta que venia a fer esta cursa, i amb la mateixa parella, Juanjo. La primera vegada ho vaig haver de deixar lesionat, i venia a traure'm l'espina. Li diuen marató però realment és una mitja, el que passa és que et pots apuntar per parelles i sumar els temps per competir en una marató.
La primera i única crítica a la cursa és l'entrega de dorsals, molt bé el fet de poder recollir-lo el mateix dia de la cursa però molt malament fer-ho en un centre comercial immens en el qual totes les portes estan tancades i acabem entrant pel pàrquing, quan al costat de l'eixida hi ha espai de sobra per montar una carpa, però com he dit, la resta molt bé. 
L'eixida i l'arribada estan muntades al canal olímpic de Castelldefels, en un entorn molt agradable. La cursa comença a les 9, amb un clima ideal, núvol i uns 15 graus de temperatura. Anem junts els de la mitja i els de 10 km, això fa que, els primers quilòmetres, direcció Gavà, hem d'anar a un ritme prou lent.
Arribats a Gavà ens dirigim al passeig marítim per on correguem fins el quilòmetre 8, per un lloc molt xulo, això sí, sense res d'animació. Passem pel lloc on vaig abandonar fa un parell d'anys i ens dirigim cap a l'arribada, on passem per primera volta als 10 km, alguns ja acaben ací. Tornem per on hem vingut i ja fem poc recorregut nou, ja va bé, perquè com a mínim vas trobant-te corredors, ja que gent animant hi ha molt poca. Correm pels carrers de Castelldefels fins el quilòmetre 19, que entrem dins del recinte del canal i li fem la volta, molt dur i llarg psicològicament aquest final, menys mal que Juanjo va tirant de mi. Al final conseguim arribar a la meta en un temps de 1h55'09'', temps discret, però que em suposa la "meua  millor marca" en una marató, 3h50'18'', tot i que només n'he fet mitja. La cursa la guanya Eusebio Cáceres i Carles Castillejo la de 10km. 

diumenge, 18 de setembre del 2016

Cursa de la Mercè

18 de setembre de 2016
-Un any més he vingut a gaudir d'una de les curses amb preu més popular que es poden trobar per estos territoris, 5 euros que a més són benèfics. Més d'una hora abans ja estava per plaça Espanya esperant el moment de l'eixida, tot per por a trobar cua al guardarroba, cosa que no ha passat.
Molt bon ambient, la veritat, els corredors nous, amb els nervis de la primera cursa, els competitius, esperant millorar marca i els que simplement gaudim fent curses sense mirar massa més enllà. 
 L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina a les 9:30, en primer torn, perquè a l'haver tanta gent hi ha tres eixides, a mi em toca la segona a les 9:33. Els dos primers quilòmetres, pel paral·lel i fins arribar a la Gran Via són per anar escalfant, és quasi impossible córrer ràpid per la gran quantitat de gent,
tot i que hi ha gent que ho intenta, no és el meu cas, aquesta fase ja l'he passada. A la Gran Via ja pot córrer cadascú al ritme que vol, jo intente no pujar massa, la falta d'entrenament em fa dubtar sobre com aguantaré. Sense voler poc a poc el ritme va pujant deixant-se dur per la gent que corre, no per la de fora, que anima ben poc, i ja estic rodant prop de 5, quan la meua intenció era anar a 5'30 i baixar de 55' per no perdre el calaix. Pugem Arc de Triomf passant per l'avituallament i pugem per Ronda de Sant Pere, el tros més dur de la cursa, del quilòmetre 6 al 8 i de pujada, però em trobe bé. Fem una baixada fins el paral·lel i encarem l'últim quilòmetre, de pujada i justs de forces, però pensant que el dia de la marató solc anar molt més just, per tant, aguantant ritme. Al final arribe a meta molt content amb un temps de 52'23'', millor del que esperava i amb els quàdriceps carregats encara de la cursa de la setmana passada. El guanyador, Carles Castillejo, un gran amb el qual he tingut el plaer de creuar-me després de la cursa amb la seua copa a la mà.

divendres, 16 de setembre del 2016

Maratón Vias Verdes Plazaola (26k)

11 de setembre de 2016
-Visquen les vies verdes! com a inici de crònica no està malament. Després d'haver participat dos anys seguits a la de Girona i gaudir d'una organització excepcional. Aquest any he pogut gaudir de la primera edició d'aquesta cursa que transita entre Navarra i el País Vasc i que suma, a aquesta molt bona organització i ambient a la que ja estàvem acostumats, un paissatge espectacular.
Dels tres pobles implicats en la marató, Lekunberri (eixida de la marató), Leitza (eixida de la "mitja" de 26km) o Andoain (arribada de les dues curses) és evident que vam triar per dormir el més bonic dels tres, amb diferència, Leitza, poble on es va gravar la pel·lícula "8 apellidos vascos". 
Com a totes les edicions, de bon matí uns autobusos ens portaven des de la meta fins l'eixida ja que és una cursa en línia. La nostra opció va ser deixar el cotxe a la
meta i tornar en autobús fins Leitza, on a les 9 començava la cursa. No cal dir, que una cursa més, anava acompanyat de Juanjo. Diria que som els "discípulos de Mariano" menys lents, però els més constants.
La cursa comença a la plaça major de Leitza, un lloc preciós, som poc més de 200 corredors, a la marató hi ha uns 100. Després d'un curt recorregut pels carrers de Leitza i una dura pujada tenint en compte que acabem de començar, ens conseguim enganxar a la Via Verde de Plazaola, per on transcorrerà tota la cursa excepte els metres finals, ja a Andoain. Un camí preciós, al costat del riu Leizaran, amb molta ombra, molt bona temperatura i uns túnels que fan que la cursa tinga una gràcia especial, excepte el que estava ple de fang i, com ja ens van advertir els ciclistes que ens creuaven al crit de "Chocolate!", ens vam banyar els peus. El perfil amb tendència a baixar, excepte la pujada del principi i alguns tobogans al final. Els avituallaments molt ben montats com sempre, complets i amb gent molt agradable. L'únic però a la cursa no correspon a l'organització, sino a mi mateix, que no anava gens entrenat. A falta de 10 km de meta Juanjo em diu que vol intentar pujar el ritme, jo pense que ja he fet prou aguantant aquest ritme de 5'30-6'/km i ja tindré prou si arribe així al final. Els últims 5 km se'm fan molt durs, a falta de 2 m'avança el primer classificat de la marató, com va el tio. Com a mínim no m'avança ningú més. L'últim quilòmetre és etern, menys mal que ja entrem al poble i la gent anima molt. L'arribada en baixada i en un molt bon ambient. Al final 2h31', a 5'43'' de mitjana, molt content i pensant que no serà la meua última participació. A més, una bona butifarra a l'arribar encara dóna més força a aquest pensament. 



dissabte, 30 d’abril del 2016

Mitja marató de Montornès

3 d'abril de 2016 
-Aquesta és una cursa que ha agarrat fama per la caixa de productes de la Henkel, el record que tenia és que era quasi impossible aparcar i que tot estava sobredimensionat, però enguany hem aparcat tranquil·lament en un pàrquing propet de l'eixida, que es fa en un lloc diferent a on es feia l'últim any que vaig córrer i hem pogut anar a pel dorsal el mateix dia de la cursa.
Després de fer un poc de temps passejant  per la zona de l'eixida, a les 10 arranquem, hem vingut Juanjo, Isabel i jo, supose que és per poder donar els dorsals tranquil·lament pel matí, però crec que és massa tard per fer una mitja. Comencem Juanjo i jo junts en els primers
quilòmetres per dins de la població, però als 3 quilòmetres li dic que se'n vaja, ahir vaig jugar a futbol i no estic per molt. Al quilòmetre 5 passem prop de la meta, és on es desvien els de la cursa curta, i tinc temptacions de desviar-me i abandonar, però pense que dóna igual el temps, la faré poc a poc i ja està, a partir d'ara tota la cursa serà per la carretera, passem per Vilanova i arribem a la Roca i després tornem. La pujada fins la Roca se'm fa eterna, no agarre el ritme i només el vore als que van davant de tornada i animar-los fa que el temps em passe un poc més ràpid.  Arribem a la Roca i fem mitja volta amb l'esperança que la baixada siga millor, però veig que la baixada no és tal, no hi ha quasi cap quilòmetre còmode, a banda de l'últim, em senc perseguit per la llebra de les 2 hores i no vull que m'agarre. Arribe a la meta amb rampes, deshidratat i fet pols, molta calor, a banda de la meua sobrecàrrega prèvia, però conseguisc que no m'agarre la llebra, 1h59'14'' i a per la caixa de la Henkel, cada any més buida, per cert.

dilluns, 18 d’abril del 2016

Zurich marató de Barcelona

13 de març de 2016
Després de més d'un any sense fer-ne cap, arriba el dia de la meua novena marató, cinquena a Barcelona, on feia 4 anys que no corria, ara que he agarrat el gust a les curses familiars, no sé com em trobaré en aquest mega event. Enguany vaig amb Ricardo, aparquem dalt Montjuïc i baixem a vore l'ambient de la cursa. Per desgràcia, el nostre calaix està tan arrere que des d'allà no el vivim massa. L'única crítica a l'organització és que en el moment de l'eixida, ens van deixar

parats i van deixar que se'ns colaren tots els que arribaven tard, hi havia molt control de calaixos per als puntuals, però els que arribaven tard, foren del calaix que foren, passaven davant de nosaltres tranquil·lament, la qual cosa va fer que començara ja mosquejat la cursa. 
Més de 15 minuts després que eixiren els primers, arribem a la línia de sortida, i ens paren just allà, amb el dubte de si s'haurà activat el xip o no, dubte que no podrem resoldre fins hores després d'acabar la cursa, quan veiem les classificacions. Ens tenen un parell de minuts parats i per fi, amb la música de Barcelona interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé, es dóna la sortida. Tenim tota l'avinguda Maria Cristina per nosaltres, és la primera vegada que em passa, tenim la mateixa sensació que els primers, eixim sols, amb la gent animant-nos i fent-nos fotos. Els primers 10 quilòmetres, amb visita al camp nou i Diagonal i tornada a Plaça Espanyas ón per intentar agarrar el ritme, 5:35-40i vore sensacions, que no són massa bones, crec que deuria anar més sobrat. Poc a poc, quan agarrem la Gran Via i després Passeig de Gràcia, vaig entrant en carrera, passem per la Sagrada Família i pel carrer València fins Meridiana, on està la mitja marató i Mariano, Maria i Juanjo, els dos primers animant i Juanjo esperant per unir-se i acompanyar-nos en el que queda. Passem la sitja en 1h57', molt bé, perquè em trobe molt bé. Seguim avançant intentant no accelerar-nos i arribem fins el Fòrum, on passem un dels trossos claus, l'anada i tornada fins la torre Acbar per la diagonal, un dels punts amb més animació i, on cada any, han començat les meues crisis. Enguany ho supere molt bé i arribe al 30 prou sencer. Arribem al pitjor tros de la cursa, tot el que va arrimat a mar, on l'animació decreix molt i les cames comencen a pesar massa. Al quilòmetre 33 s'escolta Gloria Gaynor cantant I will survive i pense que no pot haver una cançó més adequada per aquell moment, ja comença a fer molt mal tot. Arribem a Arc de Triomf i, per ronda Sant Pere, a Plaça Catalunya, l'animació és espectacular i això em fa volar sense adonar-me'n, la qual cosa pague quan arribe a Via Laietana i pense que em queden
4 quilòmetres i no tinc quasi forces. Sobrevisc fins Colón intentant pensar en altres coses, Juanjo m'anima i m'ajuda, Ricardo s'ha quedat darrere perquè estava fotut d'una cama. Arribem al Paral·lel i només ens queda pujar-lo per arribar a la glòria, no puc amb l'ànima, el mal de cames és insoportable, però decidisc que lo millor és no pensar, comence a cridar i aplaudir perquè la gent també ho faça i la gent respon, això fa que el meu ritme augmente sense adonar-me'n, passe tot el paral·lel quasi sense aire de tant cridar, pel ritme de córrer per suposat que no és, la pujada sembla infinita, però com tot, s'acaba. Encare Maria Cristina mirant el rellotge i veient que fins i tot caminant compliré l'objectiu, ara toca gaudir, a riure per ixir dignes en el vídeo de meta, però al final no puc evitar-ho, el riure es barreja amb les llàgrimes, una pluja d'emocions com sempre en entrar en meta, penses en la recompensa per la feina ben feta i, supose que per l'esgotament, et venen al cap un munt de coses, persones, situacions, emocions en general que fan que plores i no pugues descriure el que sents, però saps que t'encanta i ja vols tornar-ho a viure. Demà quan no pugues baixar escales ja canviaràs d'opinio. 3h59'13'', així ho diu bé la classificació, el xip ha funcionat bé, la meua segon millor marca, per baix de 4 hores i sense rampes. Feliç!

divendres, 15 d’abril del 2016

Mitja marató Pla de l'Estany

6 de març de 2016:
-Mirant el calendari per fer una mitja marató la setmana abans de la marató de Barcelona em vaig trobar amb aquesta cursa que, per les fotos del web, tenia molt bona pinta. Tot i que em pillava un poc lluny de casa, vaig aprofitar que el Mariano s'oferia a acompanyar-me en l'excursió per apuntar-me, de la qual cosa no m'arrepentisc.
Arribem a Banyoles matinet perquè he de recollir el dorsal abans de la cursa. Està molt be això que no et facen anar el dia d'abans. La cursa comença a les 9, i la temperatura, fresqueta, és bona, encara que sembla que al sol farà calor. Poc després que la mitja ix una caminada que fa la volta a l'estany de Banyoles, molt xula també, per la gent que no vol córrer. Comencem fent-li la volta al parc i als 7 km tornem a passar per l'eixida per travessar el poble i dirigir-nos de baixada cap a una via verda que ens fa recuperar tot el que hem baixat, uns quants quilòmetres de pujada i no suaus precisament. Tornem cap al llac i en voregem mig per dirigir-nos cap a la meta. Com que he anat tranquil·let per entrenar, em permet fer els tres últims quilòmetres a tope per arribar a la meta amb bones sensacions i un temps de 1h53'58''.

Marató vies verdes (30km)

21 de febrer de 2016:
-Segona vegada que participe en aquesta cursa, l'any passat la marató i aquest any la de 30, amb el mateix bon sabor de boca, pense que és una cursa molt recomanable, per ambient i per recorregut. 
A les 7 del matí, Juanjo i jo pugem a l'autobús a Platja d'Haro i anem fins Llagostera, lloc d'eixida de la nostra cursa. Totes les distàncies ixen simultàniament des de diferents llocs. La cursa transcorre per la via verda del carrilet. Tots els habituallaments estan molt bé, tant pel que ens donen, molt complerts en quant a líquid i sòlid i pels voluntaris, molt col·laboradors. A més, el dia és espectacular. El recorregut és pràcticament el mateix de l'any passat excepte els últims quilòmetres, en lloc d'anar a Sant Feliu de Guíxols, anem a Platja d'Haro. La meta és la mateixa per tots, poc abans d'arribar ens avancen tant el primer com el segon classificat de la marató, i tenim el privilegi de viure-la des de dins. Arribem a la meta de Platja d'Haro cansats però contents, amb un temps de 2h44'37''.

divendres, 8 d’abril del 2016

IV Mitja Colomenca

31 de gener de 2016:
Tercera vegada consecutiva que vinc a fer esta cursa, i perquè la primera no em vaig enterar, perquè si no les hauria fet totes. Era una cursa molt familiar que ha anat creixent i que s'ha adaptat, l'any passat jo mateix em vaig queixar que s'havia sobredimensionat i enguany han fet un canvi de recorregut i de lloc d'eixida-meta i la millora és substancial, no tinc cap pega. Són vàries les coses que fan que aquesta cursa m'agrade: La primera, el preu, 12 euros, molt menys que qualsevol altra mitja, i sense camiseta, que ja en tenim massa; la segona, que pots arreplegar el dorsal el
mateix dia de la cursa; la tercera, que com no corre massa gent, és fàcil aparcar relativament aprop de l'eixida, i per últim, al final de la cursa, en lloc d'un obsequi que no saps on posar, et donen un entrepà de botifarra i una cervesa. Ideal.
La cursa comença a les 9 del matí, Juanjo, Ricardo i jo hem anat un ratet abans per agarrar el dorsal i escalfar. Com a novetat, enguany l'eixida es fa des de la pista d'atletisme, molt més xula que l'any passat. Després ens dirigim al centre del poble i fem uns quilòmetres per allí, Ricardo, que té més ritme, se'n va davant. Després d'uns quilòmetres, agarrem la carretera de Mollet direcció Montcada i per ella farem la gran part del recorregut, pujant i baixant però amb un perfil agradable, perquè la tornada és molt més de baixada que l'anada. Els últims 2 quilòmetres, ja de nou pel poble són molt favorable, i l'última volta a la pista resulta molt motivant, per això augmentem el ritme i aconseguim arribar amb un temps de 1h52'59'', bon temps comparat amb el que estava fent últimament. en acapar, entrepà i cervesa i acordem que l'any que ve tornarem, no sóc l'únic al que li agrada. 

dilluns, 28 de març del 2016

17a Mitja marató ciutat de Terrassa

24 de gener de 2016:
Tercer any seguit que faig esta cursa que ja forma part del meu calendari personal, per diferents motius,un, el preu, poc excessiu comparat amb el que hi ha per ahí, un altre, el bitllet de tren que et donen amb la inscripció, que facilita apropar-se sense cotxe, i l'últim, a part de la cursa en sí, que m'agrada, la butifarra i la cervesa que et donen quan arribes a la meta. 
La cursa comença a les 10 del matí, amb bon ambient com sempre, castellers, trabucaires i ball de bastons. El principi, pel centre de Terrassa és prou còmode, però després venen uns 6 km de pujada en els quals s'han de guardar forces i no fer cas a les llebres, que des del meu punt de vistavan massa ràpid en aquests quilòmetres. A partir del 11, ja es pot tornar a córrer, arribem a la part més alta de la ciutat i comencem una llarga i pronunciada baixada fins el quilòmetre 17, on hem de pujar tota la Rambla amb les forces que hem guardat i aprofitant el bon ambient d'aquesta zona i després encarar els dos últims quilòmetres, ja al passeig 22 de juliol. el fet de passar per davant de la meta quan et falta poc més d'un quilòmetre és una bona prova per la moral dels corredors. Desrpés de tot, arribe a la meta amb un temps de 1h57'23'' i amb la convicció que, poc a poc, vaig posant-me en forma.

Cursa CEC Collserola

13 de desembre de 2015:
 Després d'haver fet la cursa per Collserola des de Cerdanyola, hui la fem des de l'altre costat, Barcelona.  L'eixida de la nostra cursa, de 13,5km és a les 9:30, abans han eixit la mitja marató i la marató, que ha començat de nit, amb frontals i tot. La sortida es dona a l'escola Sant Gregori, a Vallvidrera, en un ambient molt sa i molt bo, vaig acompanyat de Juanjo, amb qui he compartit moltes curses. Després d'una pujadeta suau, fem uns quants quilòmetres per la carretera de les aigües, planets. Després ja comencen els corriols, menys mal que es fa cua i hem de pujar caminant, perquè no aguantaria ni 30 segons corrent. La cursa transcorre així a travès del parc. Caminant en filera a
les pujades més pronunciades i correguent cadascú al ritme que pot quan el camí és més ample i el pendent més suau. A partir de l'avituallament, compartim recorregut amb corredors de la mitja i de la marató, molt admirable la seua tasca. Els últims tres quilòmetres, de baixada pronunciada per pista, són per gaudir-los realment, pel ritme al que es pot córrer i per les vistes, amb les quals un no es pot entretindre massa si no vol xafar mal i caure. Al final, arribem a la meta en un temps de 1h35'28'',prou més ràpid del que esperàvem, i més tenint en compte que hem caminat prou ratet. Arribem molt contents i amb la clara intenció de repetir l'any que ve, i qui sap si no ho farem en una distància un poc més gran. 

Mitja marató d'Alcoi

6 de desembre de 2015:
Primera vegada que faig aquesta cursa, de fet, era la primera vegada que visitava la ciutat d'Alcoi. He de dir que no està catalogada com a cursa de muntanya perquè és per ciutat i per asfalt, però és una cursa duríssima. 
La cursa comença a les 10 i no som massa corredors, però com que són dos voltes i també està la cursa del quart de marató, que només fan una volta, encara es veu prou gent. Abans de començar, fem un minut de silenci per un corredor que havia mort la setmana passada a la mitja de Benidorm, molt emotiu, més encara perquè han vingut a córrer un parell de companys d'ell,
que a més són els que acabaran guanyant la cursa. Decidisc que la primera volta siga de tanteig, comencem un poc de baixada i després ja a pujar, a diferents desnivells, fins arrribar a algunes pujades que quasi t'obliguen a caminar, així fins que arribem a la part més alta del poble, des d'on baixem un parell de quilòmetres fins que arribem a l'últim més pla cap a la meta. Quan passe per meta la primera vegada desitjaria haver acabat ja, però encara me'n queda la meitat. El meu estat de forma deixa prou que desitjar i la cursa és excessivament dura. La segona meitat intente mantenir el ritme per arribar dignament. Al final, molt cansat i amb un temps de 2h04'40'', el meu pitjor temps, però content, perquè considere que la cursa és molt dura i que no ha estat més que un entrenament. 


51 Behobia-San Sebastian

8 de novembre de 2015:
Puc considerar que esta va ser la meua primera mitja, o cursa assimilable a mitja, allà pel 2007. Ja era una passada la gran quantitat de participació que hi havia, però encara ha crescut més. Tot està sobredimensionat, començant per l'allotjament, reserves un alberg que trobes a dures penes i et recol·loquen en un pis compartit, busques lloc per sopar però no trobes res, tot a tope, el tren per l'exida és realment estressant, costa pujar i costa respirar una vegada dalt. L'ambient és irrepetible, però crec que l'esforç que s'ha de fer per viure'l és excessiu.
Abans de les 9 ja estic agarrant el tren cap a Irun, allà dins és impossible respirar, sembla un metro en
hora punta d'una gran ciutat. Una vegada en Irun em negue anar en bus fins Behobia, vaig passejant. encara arribe a temps de vore l'eixida dels primers i esperar més d'una hora fins les 10:55, que és la meua. A l'haver tanta gent, l'exida és molt esglaonada, i estem quasi dos hores sense parar d'eixier gent. Amb tanta espera, no tinc més remei que acabar visitant el lavabo, una experiència que no sé com descriure,
però per ser fi ho deixaré en que l'event estava sobredimensionat, i el lavabo sobreutilitzat. La cursa, que és el més important, una passada, tot i la duresa, gran ambient i gran tasca dels voluntaris, ajudant en tot moment. Llàstima que els gots amb que donen la beguda no són gens còmodes i deixen l'asfalt realment asquerós, deixant-nos les espardenyes plenens de coses blanques que no se sap molt bé què són. Un altre aspecte negatiu, però este no és culpa de ningú, és la calor, que a partir de mitja cursa em fa patir més de lo normal i arribar a la meta en un temps terrible de 2:02:29, en una cursa de 20km que crec que no em tornarà a vore per ací.