diumenge, 20 de novembre de 2016

Mitja marató de Ripoll

13 de novembre de 2016:
 -Aquesta és una ciutat a la que li guarde una especial estima, perquè és el lloc on primer vaig treballar a Catalunya i, per dir-ho d'alguna forma, el primer lloc on vaig viure després de deixar casa dels meus pares, a més van ser ells qui em van dur fins allà, i ara mon pare no està. Tenia ganes de tornar des de feia temps i no podia trobar una excusa millor que una cursa. Per donar-li més gràcia a l'assumpte, l'entrega de dorsals es fa al gimnàs de l'institut Abat Oliba, el meu primer institut, i l'eixida, just davant. 
La cursa comença a les 10, tard, però hora obligada pel lloc, molt fred, tot i ai´xí, estem amb 5 graus i
una suau pluja, personalment, condicions ideals. Travessem el poble de Ripoll i eixim a la carretera just al costat del Ter, direcció Sant Joan de les Abadeses, on fem la volta per tornar. La gent ix molt ràpid, i donat que la primera meitat és molt de pujada, decidisc anar poc a poc, al meu ritme. Un xic de la zona es posa a córrer amb mi, és la primera mitja que fa i necessita que algú li marque ritme, ja em va bé, la veritat és que comence a considerar-me un veterà en aquesta distànca, lent però veterà. Pugem uns 200 metres en total, per tant, pel meu gust, la cursa és massa dura, sobre tot l'anada, on, al final, ens trobem amb els primers, que ja tornen, aixó sempre fa que pensen menys en la duresa. La tornada, molt me´s favorable, la intente fer més ràpid, perquè si no, no baixaré de dos hores. És la típica cursa que corres molt sol i per una carretera, però l'entorn, tot de muntanyes, és immillorable. Arribem a Ripoll i l'arribada és just davant del monestir, un lloc preciós. Al final faig 1h57' i arribe molt content, una més, i no m'extranyaria que torne a vindre. 




divendres, 18 de novembre de 2016

Marató Vies Verdes Tarragona (21k)

30 d'octubre de 2016

-Tercera de les proves de les vies verdes que vaig a conéixer, i tercera de la que isc contentíssim, per l'organització, pel recorregut i per l'ambient. En aquest cas, la via verda que recorríem era la "Via verde del Zafán", que va des de Els Ports fins Tortosa. Jo en aquesta ocasió, només vaig fer la mitja marató, des de Benifallet. 
Com a les altres vies verdes, poc després de les 7, un autobús ens porta fins la sortida, a l'antiga estació de tren de Benifallet, on ara només hi ha un bar. Pel camí conec Mariela, argentina, que em recomana tres curses que ha fet i jo no: El cruce, que passa de la Patagònia a Xile, per la muntanya, la marató de Nova York, que és un dels meus grans somnis, i la marató de París, que també diu que és
preciosa. A Benifallet em trobe amb Rafa, d'Alfahuir, la veritat és que el món és més xicotet del que esperem.
La cursa comença a les 9, tenia por que fera calor perquè per la nit havíen canviat l'hora, però per sort fa frescoreta. Ja ens han avisat que farem 22,5 km, perquè si no era difícil eixir des d'un lloc accesible. Quan portem 1,4 km més o menys, passem per la mitja marató a meta, on el xip ens marca perquè sapiguem el temps. El primer tros de la cursa és molt xulo, al costat de l'Ebre, després ja no tant, però sent una via verda no ens podem queixar, correguem per pista, molt suau i amb un perfil favorable, perfecte. Com sempre, els avituallaments estan molt ben montats i l'ambient, tot i que tranquil perquè hi ha poca gent és molt agradable. A l'últim quilòmetre creuem el pont roig de Tortosa, que ja ens dona pas a l'arribada, en un parc xicotet però molt acollidor, el temps, que m'importa poc, 2h2', en la mitja, 1h53', content, la veritat. Una vegada arribats, esperem que vinga el guanyador de la marató i li fem passadís. Felicite l'organitzadora una vegada més i em diu que si ens veiem a Mallorca l'any vinent, que és nova, crec que serà que sí. 

dijous, 17 de novembre de 2016

Mitja marató de Sant Cugat

23 d'octubre de 2016
 -És la primera vegada que venia a fer esta cursa i, igual que no puc tindre cap queixa de l'organització (guardarroba, dutxes i avituallaments), sí que en tinc unes quantes del recorregut, lleig i dur, supose que una ciutat com Sant Cugat, com a mínim podria millorar un d'aquests dos aspectes. La cursa comença a les10, bona hora que, juntament amb la bona comunicació per transport públic (FGC), et permet no haver de matinar massa. Però per desgràcia, enganxem un dia amb massa calor per córrer, i l'hora no ajuda. El principi del recorregut és un constant pujar i baixar,
el que no esperava jo és que això no fora el principi, si no que duraria tota la cursa. Quan al quilòmetre 5 em va avançar el incansable Arcadi Alibès dient-li a un amic "això no t'ho has de prendre com una cursa, és una tirada llarga", vaig començar a sospitar que la cosa igual no millorava. A partir del quilòmetre 10, coincidint amb el pas pel centre de la ciutat, tenim els quilòmetres més favorables de la cursa, en quan ha perfil i recorregut i animació, però ràpidament tornem a les pujades i baixades sense parar i anar a la perifèria, on no hi ha quasi animació. Després d'una primera mitat lentíssima, em conformaré baixant de dos hores i, com deia Arcadi, anar rodant de cara a la setmana vinent. Al final, un temps de 1h58' i una experiència, que, per diferents motius, no sé si repetiré.

dijous, 13 d’octubre de 2016

Marató del Mediterrani (per parelles)

12 d'octubre de 2016

 
-És la segona volta que venia a fer esta cursa, i amb la mateixa parella, Juanjo. La primera vegada ho vaig haver de deixar lesionat, i venia a traure'm l'espina. Li diuen marató però realment és una mitja, el que passa és que et pots apuntar per parelles i sumar els temps per competir en una marató.
La primera i única crítica a la cursa és l'entrega de dorsals, molt bé el fet de poder recollir-lo el mateix dia de la cursa però molt malament fer-ho en un centre comercial immens en el qual totes les portes estan tancades i acabem entrant pel pàrquing, quan al costat de l'eixida hi ha espai de sobra per montar una carpa, però com he dit, la resta molt bé. 
L'eixida i l'arribada estan muntades al canal olímpic de Castelldefels, en un entorn molt agradable. La cursa comença a les 9, amb un clima ideal, núvol i uns 15 graus de temperatura. Anem junts els de la mitja i els de 10 km, això fa que, els primers quilòmetres, direcció Gavà, hem d'anar a un ritme prou lent.
Arribats a Gavà ens dirigim al passeig marítim per on correguem fins el quilòmetre 8, per un lloc molt xulo, això sí, sense res d'animació. Passem pel lloc on vaig abandonar fa un parell d'anys i ens dirigim cap a l'arribada, on passem per primera volta als 10 km, alguns ja acaben ací. Tornem per on hem vingut i ja fem poc recorregut nou, ja va bé, perquè com a mínim vas trobant-te corredors, ja que gent animant hi ha molt poca. Correm pels carrers de Castelldefels fins el quilòmetre 19, que entrem dins del recinte del canal i li fem la volta, molt dur i llarg psicològicament aquest final, menys mal que Juanjo va tirant de mi. Al final conseguim arribar a la meta en un temps de 1h55'09'', temps discret, però que em suposa la "meua  millor marca" en una marató, 3h50'18'', tot i que només n'he fet mitja. La cursa la guanya Eusebio Cáceres i Carles Castillejo la de 10km. 

diumenge, 18 de setembre de 2016

Cursa de la Mercè

18 de setembre de 2016
-Un any més he vingut a gaudir d'una de les curses amb preu més popular que es poden trobar per estos territoris, 5 euros que a més són benèfics. Més d'una hora abans ja estava per plaça Espanya esperant el moment de l'eixida, tot per por a trobar cua al guardarroba, cosa que no ha passat.
Molt bon ambient, la veritat, els corredors nous, amb els nervis de la primera cursa, els competitius, esperant millorar marca i els que simplement gaudim fent curses sense mirar massa més enllà. 
 L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina a les 9:30, en primer torn, perquè a l'haver tanta gent hi ha tres eixides, a mi em toca la segona a les 9:33. Els dos primers quilòmetres, pel paral·lel i fins arribar a la Gran Via són per anar escalfant, és quasi impossible córrer ràpid per la gran quantitat de gent,
tot i que hi ha gent que ho intenta, no és el meu cas, aquesta fase ja l'he passada. A la Gran Via ja pot córrer cadascú al ritme que vol, jo intente no pujar massa, la falta d'entrenament em fa dubtar sobre com aguantaré. Sense voler poc a poc el ritme va pujant deixant-se dur per la gent que corre, no per la de fora, que anima ben poc, i ja estic rodant prop de 5, quan la meua intenció era anar a 5'30 i baixar de 55' per no perdre el calaix. Pugem Arc de Triomf passant per l'avituallament i pugem per Ronda de Sant Pere, el tros més dur de la cursa, del quilòmetre 6 al 8 i de pujada, però em trobe bé. Fem una baixada fins el paral·lel i encarem l'últim quilòmetre, de pujada i justs de forces, però pensant que el dia de la marató solc anar molt més just, per tant, aguantant ritme. Al final arribe a meta molt content amb un temps de 52'23'', millor del que esperava i amb els quàdriceps carregats encara de la cursa de la setmana passada. El guanyador, Carles Castillejo, un gran amb el qual he tingut el plaer de creuar-me després de la cursa amb la seua copa a la mà.

divendres, 16 de setembre de 2016

Maratón Vias Verdes Plazaola (26k)

11 de setembre de 2016
-Visquen les vies verdes! com a inici de crònica no està malament. Després d'haver participat dos anys seguits a la de Girona i gaudir d'una organització excepcional. Aquest any he pogut gaudir de la primera edició d'aquesta cursa que transita entre Navarra i el País Vasc i que suma, a aquesta molt bona organització i ambient a la que ja estàvem acostumats, un paissatge espectacular.
Dels tres pobles implicats en la marató, Lekunberri (eixida de la marató), Leitza (eixida de la "mitja" de 26km) o Andoain (arribada de les dues curses) és evident que vam triar per dormir el més bonic dels tres, amb diferència, Leitza, poble on es va gravar la pel·lícula "8 apellidos vascos". 
Com a totes les edicions, de bon matí uns autobusos ens portaven des de la meta fins l'eixida ja que és una cursa en línia. La nostra opció va ser deixar el cotxe a la
meta i tornar en autobús fins Leitza, on a les 9 començava la cursa. No cal dir, que una cursa més, anava acompanyat de Juanjo. Diria que som els "discípulos de Mariano" menys lents, però els més constants.
La cursa comença a la plaça major de Leitza, un lloc preciós, som poc més de 200 corredors, a la marató hi ha uns 100. Després d'un curt recorregut pels carrers de Leitza i una dura pujada tenint en compte que acabem de començar, ens conseguim enganxar a la Via Verde de Plazaola, per on transcorrerà tota la cursa excepte els metres finals, ja a Andoain. Un camí preciós, al costat del riu Leizaran, amb molta ombra, molt bona temperatura i uns túnels que fan que la cursa tinga una gràcia especial, excepte el que estava ple de fang i, com ja ens van advertir els ciclistes que ens creuaven al crit de "Chocolate!", ens vam banyar els peus. El perfil amb tendència a baixar, excepte la pujada del principi i alguns tobogans al final. Els avituallaments molt ben montats com sempre, complets i amb gent molt agradable. L'únic però a la cursa no correspon a l'organització, sino a mi mateix, que no anava gens entrenat. A falta de 10 km de meta Juanjo em diu que vol intentar pujar el ritme, jo pense que ja he fet prou aguantant aquest ritme de 5'30-6'/km i ja tindré prou si arribe així al final. Els últims 5 km se'm fan molt durs, a falta de 2 m'avança el primer classificat de la marató, com va el tio. Com a mínim no m'avança ningú més. L'últim quilòmetre és etern, menys mal que ja entrem al poble i la gent anima molt. L'arribada en baixada i en un molt bon ambient. Al final 2h31', a 5'43'' de mitjana, molt content i pensant que no serà la meua última participació. A més, una bona butifarra a l'arribar encara dóna més força a aquest pensament. 



dissabte, 30 d’abril de 2016

Mitja marató de Montornès

3 d'abril de 2016 
-Aquesta és una cursa que ha agarrat fama per la caixa de productes de la Henkel, el record que tenia és que era quasi impossible aparcar i que tot estava sobredimensionat, però enguany hem aparcat tranquil·lament en un pàrquing propet de l'eixida, que es fa en un lloc diferent a on es feia l'últim any que vaig córrer i hem pogut anar a pel dorsal el mateix dia de la cursa.
Després de fer un poc de temps passejant  per la zona de l'eixida, a les 10 arranquem, hem vingut Juanjo, Isabel i jo, supose que és per poder donar els dorsals tranquil·lament pel matí, però crec que és massa tard per fer una mitja. Comencem Juanjo i jo junts en els primers
quilòmetres per dins de la població, però als 3 quilòmetres li dic que se'n vaja, ahir vaig jugar a futbol i no estic per molt. Al quilòmetre 5 passem prop de la meta, és on es desvien els de la cursa curta, i tinc temptacions de desviar-me i abandonar, però pense que dóna igual el temps, la faré poc a poc i ja està, a partir d'ara tota la cursa serà per la carretera, passem per Vilanova i arribem a la Roca i després tornem. La pujada fins la Roca se'm fa eterna, no agarre el ritme i només el vore als que van davant de tornada i animar-los fa que el temps em passe un poc més ràpid.  Arribem a la Roca i fem mitja volta amb l'esperança que la baixada siga millor, però veig que la baixada no és tal, no hi ha quasi cap quilòmetre còmode, a banda de l'últim, em senc perseguit per la llebra de les 2 hores i no vull que m'agarre. Arribe a la meta amb rampes, deshidratat i fet pols, molta calor, a banda de la meua sobrecàrrega prèvia, però conseguisc que no m'agarre la llebra, 1h59'14'' i a per la caixa de la Henkel, cada any més buida, per cert.