dissabte, 30 d’abril de 2016

Mitja marató de Montornès

3 d'abril de 2016 
-Aquesta és una cursa que ha agarrat fama per la caixa de productes de la Henkel, el record que tenia és que era quasi impossible aparcar i que tot estava sobredimensionat, però enguany hem aparcat tranquil·lament en un pàrquing propet de l'eixida, que es fa en un lloc diferent a on es feia l'últim any que vaig córrer i hem pogut anar a pel dorsal el mateix dia de la cursa.
Després de fer un poc de temps passejant  per la zona de l'eixida, a les 10 arranquem, hem vingut Juanjo, Isabel i jo, supose que és per poder donar els dorsals tranquil·lament pel matí, però crec que és massa tard per fer una mitja. Comencem Juanjo i jo junts en els primers
quilòmetres per dins de la població, però als 3 quilòmetres li dic que se'n vaja, ahir vaig jugar a futbol i no estic per molt. Al quilòmetre 5 passem prop de la meta, és on es desvien els de la cursa curta, i tinc temptacions de desviar-me i abandonar, però pense que dóna igual el temps, la faré poc a poc i ja està, a partir d'ara tota la cursa serà per la carretera, passem per Vilanova i arribem a la Roca i després tornem. La pujada fins la Roca se'm fa eterna, no agarre el ritme i només el vore als que van davant de tornada i animar-los fa que el temps em passe un poc més ràpid.  Arribem a la Roca i fem mitja volta amb l'esperança que la baixada siga millor, però veig que la baixada no és tal, no hi ha quasi cap quilòmetre còmode, a banda de l'últim, em senc perseguit per la llebra de les 2 hores i no vull que m'agarre. Arribe a la meta amb rampes, deshidratat i fet pols, molta calor, a banda de la meua sobrecàrrega prèvia, però conseguisc que no m'agarre la llebra, 1h59'14'' i a per la caixa de la Henkel, cada any més buida, per cert.

dilluns, 18 d’abril de 2016

Zurich marató de Barcelona

13 de març de 2016
Després de més d'un any sense fer-ne cap, arriba el dia de la meua novena marató, cinquena a Barcelona, on feia 4 anys que no corria, ara que he agarrat el gust a les curses familiars, no sé com em trobaré en aquest mega event. Enguany vaig amb Ricardo, aparquem dalt Montjuïc i baixem a vore l'ambient de la cursa. Per desgràcia, el nostre calaix està tan arrere que des d'allà no el vivim massa. L'única crítica a l'organització és que en el moment de l'eixida, ens van deixar

parats i van deixar que se'ns colaren tots els que arribaven tard, hi havia molt control de calaixos per als puntuals, però els que arribaven tard, foren del calaix que foren, passaven davant de nosaltres tranquil·lament, la qual cosa va fer que començara ja mosquejat la cursa. 
Més de 15 minuts després que eixiren els primers, arribem a la línia de sortida, i ens paren just allà, amb el dubte de si s'haurà activat el xip o no, dubte que no podrem resoldre fins hores després d'acabar la cursa, quan veiem les classificacions. Ens tenen un parell de minuts parats i per fi, amb la música de Barcelona interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé, es dóna la sortida. Tenim tota l'avinguda Maria Cristina per nosaltres, és la primera vegada que em passa, tenim la mateixa sensació que els primers, eixim sols, amb la gent animant-nos i fent-nos fotos. Els primers 10 quilòmetres, amb visita al camp nou i Diagonal i tornada a Plaça Espanyas ón per intentar agarrar el ritme, 5:35-40i vore sensacions, que no són massa bones, crec que deuria anar més sobrat. Poc a poc, quan agarrem la Gran Via i després Passeig de Gràcia, vaig entrant en carrera, passem per la Sagrada Família i pel carrer València fins Meridiana, on està la mitja marató i Mariano, Maria i Juanjo, els dos primers animant i Juanjo esperant per unir-se i acompanyar-nos en el que queda. Passem la sitja en 1h57', molt bé, perquè em trobe molt bé. Seguim avançant intentant no accelerar-nos i arribem fins el Fòrum, on passem un dels trossos claus, l'anada i tornada fins la torre Acbar per la diagonal, un dels punts amb més animació i, on cada any, han començat les meues crisis. Enguany ho supere molt bé i arribe al 30 prou sencer. Arribem al pitjor tros de la cursa, tot el que va arrimat a mar, on l'animació decreix molt i les cames comencen a pesar massa. Al quilòmetre 33 s'escolta Gloria Gaynor cantant I will survive i pense que no pot haver una cançó més adequada per aquell moment, ja comença a fer molt mal tot. Arribem a Arc de Triomf i, per ronda Sant Pere, a Plaça Catalunya, l'animació és espectacular i això em fa volar sense adonar-me'n, la qual cosa pague quan arribe a Via Laietana i pense que em queden
4 quilòmetres i no tinc quasi forces. Sobrevisc fins Colón intentant pensar en altres coses, Juanjo m'anima i m'ajuda, Ricardo s'ha quedat darrere perquè estava fotut d'una cama. Arribem al Paral·lel i només ens queda pujar-lo per arribar a la glòria, no puc amb l'ànima, el mal de cames és insoportable, però decidisc que lo millor és no pensar, comence a cridar i aplaudir perquè la gent també ho faça i la gent respon, això fa que el meu ritme augmente sense adonar-me'n, passe tot el paral·lel quasi sense aire de tant cridar, pel ritme de córrer per suposat que no és, la pujada sembla infinita, però com tot, s'acaba. Encare Maria Cristina mirant el rellotge i veient que fins i tot caminant compliré l'objectiu, ara toca gaudir, a riure per ixir dignes en el vídeo de meta, però al final no puc evitar-ho, el riure es barreja amb les llàgrimes, una pluja d'emocions com sempre en entrar en meta, penses en la recompensa per la feina ben feta i, supose que per l'esgotament, et venen al cap un munt de coses, persones, situacions, emocions en general que fan que plores i no pugues descriure el que sents, però saps que t'encanta i ja vols tornar-ho a viure. Demà quan no pugues baixar escales ja canviaràs d'opinio. 3h59'13'', així ho diu bé la classificació, el xip ha funcionat bé, la meua segon millor marca, per baix de 4 hores i sense rampes. Feliç!

divendres, 15 d’abril de 2016

Mitja marató Pla de l'Estany

6 de març de 2016:
-Mirant el calendari per fer una mitja marató la setmana abans de la marató de Barcelona em vaig trobar amb aquesta cursa que, per les fotos del web, tenia molt bona pinta. Tot i que em pillava un poc lluny de casa, vaig aprofitar que el Mariano s'oferia a acompanyar-me en l'excursió per apuntar-me, de la qual cosa no m'arrepentisc.
Arribem a Banyoles matinet perquè he de recollir el dorsal abans de la cursa. Està molt be això que no et facen anar el dia d'abans. La cursa comença a les 9, i la temperatura, fresqueta, és bona, encara que sembla que al sol farà calor. Poc després que la mitja ix una caminada que fa la volta a l'estany de Banyoles, molt xula també, per la gent que no vol córrer. Comencem fent-li la volta al parc i als 7 km tornem a passar per l'eixida per travessar el poble i dirigir-nos de baixada cap a una via verda que ens fa recuperar tot el que hem baixat, uns quants quilòmetres de pujada i no suaus precisament. Tornem cap al llac i en voregem mig per dirigir-nos cap a la meta. Com que he anat tranquil·let per entrenar, em permet fer els tres últims quilòmetres a tope per arribar a la meta amb bones sensacions i un temps de 1h53'58''.

Marató vies verdes (30km)

21 de febrer de 2016:
-Segona vegada que participe en aquesta cursa, l'any passat la marató i aquest any la de 30, amb el mateix bon sabor de boca, pense que és una cursa molt recomanable, per ambient i per recorregut. 
A les 7 del matí, Juanjo i jo pugem a l'autobús a Platja d'Haro i anem fins Llagostera, lloc d'eixida de la nostra cursa. Totes les distàncies ixen simultàniament des de diferents llocs. La cursa transcorre per la via verda del carrilet. Tots els habituallaments estan molt bé, tant pel que ens donen, molt complerts en quant a líquid i sòlid i pels voluntaris, molt col·laboradors. A més, el dia és espectacular. El recorregut és pràcticament el mateix de l'any passat excepte els últims quilòmetres, en lloc d'anar a Sant Feliu de Guíxols, anem a Platja d'Haro. La meta és la mateixa per tots, poc abans d'arribar ens avancen tant el primer com el segon classificat de la marató, i tenim el privilegi de viure-la des de dins. Arribem a la meta de Platja d'Haro cansats però contents, amb un temps de 2h44'37''.

divendres, 8 d’abril de 2016

IV Mitja Colomenca

31 de gener de 2016:
Tercera vegada consecutiva que vinc a fer esta cursa, i perquè la primera no em vaig enterar, perquè si no les hauria fet totes. Era una cursa molt familiar que ha anat creixent i que s'ha adaptat, l'any passat jo mateix em vaig queixar que s'havia sobredimensionat i enguany han fet un canvi de recorregut i de lloc d'eixida-meta i la millora és substancial, no tinc cap pega. Són vàries les coses que fan que aquesta cursa m'agrade: La primera, el preu, 12 euros, molt menys que qualsevol altra mitja, i sense camiseta, que ja en tenim massa; la segona, que pots arreplegar el dorsal el
mateix dia de la cursa; la tercera, que com no corre massa gent, és fàcil aparcar relativament aprop de l'eixida, i per últim, al final de la cursa, en lloc d'un obsequi que no saps on posar, et donen un entrepà de botifarra i una cervesa. Ideal.
La cursa comença a les 9 del matí, Juanjo, Ricardo i jo hem anat un ratet abans per agarrar el dorsal i escalfar. Com a novetat, enguany l'eixida es fa des de la pista d'atletisme, molt més xula que l'any passat. Després ens dirigim al centre del poble i fem uns quilòmetres per allí, Ricardo, que té més ritme, se'n va davant. Després d'uns quilòmetres, agarrem la carretera de Mollet direcció Montcada i per ella farem la gran part del recorregut, pujant i baixant però amb un perfil agradable, perquè la tornada és molt més de baixada que l'anada. Els últims 2 quilòmetres, ja de nou pel poble són molt favorable, i l'última volta a la pista resulta molt motivant, per això augmentem el ritme i aconseguim arribar amb un temps de 1h52'59'', bon temps comparat amb el que estava fent últimament. en acapar, entrepà i cervesa i acordem que l'any que ve tornarem, no sóc l'únic al que li agrada. 

dilluns, 28 de març de 2016

17a Mitja marató ciutat de Terrassa

24 de gener de 2016:
Tercer any seguit que faig esta cursa que ja forma part del meu calendari personal, per diferents motius,un, el preu, poc excessiu comparat amb el que hi ha per ahí, un altre, el bitllet de tren que et donen amb la inscripció, que facilita apropar-se sense cotxe, i l'últim, a part de la cursa en sí, que m'agrada, la butifarra i la cervesa que et donen quan arribes a la meta. 
La cursa comença a les 10 del matí, amb bon ambient com sempre, castellers, trabucaires i ball de bastons. El principi, pel centre de Terrassa és prou còmode, però després venen uns 6 km de pujada en els quals s'han de guardar forces i no fer cas a les llebres, que des del meu punt de vistavan massa ràpid en aquests quilòmetres. A partir del 11, ja es pot tornar a córrer, arribem a la part més alta de la ciutat i comencem una llarga i pronunciada baixada fins el quilòmetre 17, on hem de pujar tota la Rambla amb les forces que hem guardat i aprofitant el bon ambient d'aquesta zona i després encarar els dos últims quilòmetres, ja al passeig 22 de juliol. el fet de passar per davant de la meta quan et falta poc més d'un quilòmetre és una bona prova per la moral dels corredors. Desrpés de tot, arribe a la meta amb un temps de 1h57'23'' i amb la convicció que, poc a poc, vaig posant-me en forma.

Cursa CEC Collserola

13 de desembre de 2015:
 Després d'haver fet la cursa per Collserola des de Cerdanyola, hui la fem des de l'altre costat, Barcelona.  L'eixida de la nostra cursa, de 13,5km és a les 9:30, abans han eixit la mitja marató i la marató, que ha començat de nit, amb frontals i tot. La sortida es dona a l'escola Sant Gregori, a Vallvidrera, en un ambient molt sa i molt bo, vaig acompanyat de Juanjo, amb qui he compartit moltes curses. Després d'una pujadeta suau, fem uns quants quilòmetres per la carretera de les aigües, planets. Després ja comencen els corriols, menys mal que es fa cua i hem de pujar caminant, perquè no aguantaria ni 30 segons corrent. La cursa transcorre així a travès del parc. Caminant en filera a
les pujades més pronunciades i correguent cadascú al ritme que pot quan el camí és més ample i el pendent més suau. A partir de l'avituallament, compartim recorregut amb corredors de la mitja i de la marató, molt admirable la seua tasca. Els últims tres quilòmetres, de baixada pronunciada per pista, són per gaudir-los realment, pel ritme al que es pot córrer i per les vistes, amb les quals un no es pot entretindre massa si no vol xafar mal i caure. Al final, arribem a la meta en un temps de 1h35'28'',prou més ràpid del que esperàvem, i més tenint en compte que hem caminat prou ratet. Arribem molt contents i amb la clara intenció de repetir l'any que ve, i qui sap si no ho farem en una distància un poc més gran.