dissabte, 2 de setembre de 2017

Mitja marató Pla de l'Estany

5 de març de 2017 


-L'any passat vaig córrer aquesta cursa per primera vegada i aquest any he repetit, senyal que em va agradar molt, l'entorn és molt bonic, l'estany de Banyoles, i l'ambient, molt bo.
Aquest any he vingut acompanyat per Juanjo. La cursa comença a les 9. Com que seguim poc entrenats, comencem els últims, literalment, ja anirem avançant poc a poc. Els primers quilòmetres es fa la volta a l'estany, molt bonica, i als set quilòmetres es torna a passar per l'eixida. A partir d'aquest moment travessem el poble per eixir camí d'una muntanyeta que hem de pujar, la pujada es contínua i no massa dura, però s'ha d'anar regulant. Després d'això ja, baixem i ens dirigim de nou a Banyoles per aproximar-nos al punt d'eixida, on està també l'arribada. Si un ha guardat forces als últims quilòmetres es pot recuperar prou temps, és el que hem fet nosaltres, avançant també prou posicions (no era difícil tenint en compte que hem començat els últims. Arribem a meta amb un temps de 1h57'03'', contents i satisfets. Esmorzar a càrrec de l'organització i a descansar. 

V Mitja Colomenca

29 de gener de 2017

-Vaig descobrir aquesta cursa l'any 2014, a la seua segona edició, i des d'aquell moment no he faltat cap any. L'època de l'any, amb bona temperatura per mi, el bon ambient i el preu ben assequible, ja que no et donen ni camiseta (els que correm molt ja en tenim massa) són factors que animen a participar-hi. Si afegim el fet que et donen una cervesa i un entrepà de botifarra a l'acabar, ja em tenen convençut del tot. 
Una vegada més, he acudit acompanyat per Juanjo. Pocs problemes per aparcar prop de l'eixida i poder recollir el dorsal el mateix dia de la cursa són
altres factors motivadors. La cursa comença a les 9 des de la pista d'atletisme de la UCA. Com que no estem massa en forma, decidim començar poc a poc. El primer tram discorre pels carrers més cèntrics de la ciutat, és la part més de visita, perquè al cap de pocs quilòmetres ja agafem la carretera que va cap a Montcada, població a la que arribem, però no al casc urbà. El perfil d'anada és més bé de pujada, cal aguantar per aprofitar la tornada. Un altre factor positiu de la cursa és que tant a l'anada com a la tornada vas trobant-te amb altres corredors, la qual cosa compensa la poca animació de la cursa en aquest tram per carretera. Faltant dos quilòmetres tornem a la població de Santa Coloma per acabar la cursa fent la volta a la pista d'atletisme, com els grans campions. Un molt discret temps de 1h58'51'' però contents per haver acabat i baixat de les 2 hores, degut a la baixa forma en la que ens trobem.

dimarts, 6 de desembre de 2016

Mitja marató de Mataró


4 de desembre de 2016:

-Primera vegada que venia a fer esta cursa i, com en la majoria de curses, acompanyat de Juanjo. S'anunciava dia de pluges i fred, però quan arribem a pel dorsal, abans de les 9, res de res, sol i calor, no cal dir que no són les condicions que més m'agraden. 
La cursa comença a les 10, i es fa en 4 blocs, tot i tindre assignat el tercer, ixim en el quart i últim, no tenim cap pressa, A les gomes pels cables del xip de l'eixida em doble el turmell i quasi que ja ni córrec. Els primers quilòmetres són un autèntic trenca-cames, pujant i baixant sense parar, de fet, el primer avituallament en el qual no hi havia aigua, només aquarius, cosa que no em va agradar, estava en una pujada ben pronunciada. Després entrem pels carrers més cèntrics i el perfil és molt més agradable. A més a
la porta d'un kebab, el seu caritatiu propietari repartix ampolles d'aigua, aprofite per agarrar-ne una i poder barrejar les sals que duia coma emergència, però amb aquesta calor, l'emergència ja s'ha donat. Poc a poc anem baixant fins la nacional, paral·lela a la mar i allà anem fent anades i tornades fins que ens apropem al passeig marítim, anem creuant-nos amb els que van davant i amb els que van darrere, com a mínim això fa que siga més entretingut, ens acompanyen el sol i l'aire, que només notem quan el tenim de cara. Al quilòmetre 15 ens avança el globus de les 2 hores, li diem que va massa ràpid, però ens diu que el final és molt dur i està guanyant temps, el que ens faltava. Com ell ens havia dit, al quilòmetre 19 ve una pujada ben pronunciada, Juanjo em diu que s'ho pren amb calma i jo tinc ganes d'apretar, me'n vaig i avance molta gent, caminant i molt cansada. Arribe a la meta amb un temps d'1h56', amb bon gust, m'ha agradat la cursa, però l'elevat preu és el que farà que igual no torne a vindre. 

diumenge, 20 de novembre de 2016

Mitja marató de Ripoll

13 de novembre de 2016:
 -Aquesta és una ciutat a la que li guarde una especial estima, perquè és el lloc on primer vaig treballar a Catalunya i, per dir-ho d'alguna forma, el primer lloc on vaig viure després de deixar casa dels meus pares, a més van ser ells qui em van dur fins allà, i ara mon pare no està. Tenia ganes de tornar des de feia temps i no podia trobar una excusa millor que una cursa. Per donar-li més gràcia a l'assumpte, l'entrega de dorsals es fa al gimnàs de l'institut Abat Oliba, el meu primer institut, i l'eixida, just davant. 
La cursa comença a les 10, tard, però hora obligada pel lloc, molt fred, tot i ai´xí, estem amb 5 graus i
una suau pluja, personalment, condicions ideals. Travessem el poble de Ripoll i eixim a la carretera just al costat del Ter, direcció Sant Joan de les Abadeses, on fem la volta per tornar. La gent ix molt ràpid, i donat que la primera meitat és molt de pujada, decidisc anar poc a poc, al meu ritme. Un xic de la zona es posa a córrer amb mi, és la primera mitja que fa i necessita que algú li marque ritme, ja em va bé, la veritat és que comence a considerar-me un veterà en aquesta distànca, lent però veterà. Pugem uns 200 metres en total, per tant, pel meu gust, la cursa és massa dura, sobre tot l'anada, on, al final, ens trobem amb els primers, que ja tornen, aixó sempre fa que pensen menys en la duresa. La tornada, molt me´s favorable, la intente fer més ràpid, perquè si no, no baixaré de dos hores. És la típica cursa que corres molt sol i per una carretera, però l'entorn, tot de muntanyes, és immillorable. Arribem a Ripoll i l'arribada és just davant del monestir, un lloc preciós. Al final faig 1h57' i arribe molt content, una més, i no m'extranyaria que torne a vindre. 




divendres, 18 de novembre de 2016

Marató Vies Verdes Tarragona (21k)

30 d'octubre de 2016

-Tercera de les proves de les vies verdes que vaig a conéixer, i tercera de la que isc contentíssim, per l'organització, pel recorregut i per l'ambient. En aquest cas, la via verda que recorríem era la "Via verde del Zafán", que va des de Els Ports fins Tortosa. Jo en aquesta ocasió, només vaig fer la mitja marató, des de Benifallet. 
Com a les altres vies verdes, poc després de les 7, un autobús ens porta fins la sortida, a l'antiga estació de tren de Benifallet, on ara només hi ha un bar. Pel camí conec Mariela, argentina, que em recomana tres curses que ha fet i jo no: El cruce, que passa de la Patagònia a Xile, per la muntanya, la marató de Nova York, que és un dels meus grans somnis, i la marató de París, que també diu que és
preciosa. A Benifallet em trobe amb Rafa, d'Alfahuir, la veritat és que el món és més xicotet del que esperem.
La cursa comença a les 9, tenia por que fera calor perquè per la nit havíen canviat l'hora, però per sort fa frescoreta. Ja ens han avisat que farem 22,5 km, perquè si no era difícil eixir des d'un lloc accesible. Quan portem 1,4 km més o menys, passem per la mitja marató a meta, on el xip ens marca perquè sapiguem el temps. El primer tros de la cursa és molt xulo, al costat de l'Ebre, després ja no tant, però sent una via verda no ens podem queixar, correguem per pista, molt suau i amb un perfil favorable, perfecte. Com sempre, els avituallaments estan molt ben montats i l'ambient, tot i que tranquil perquè hi ha poca gent és molt agradable. A l'últim quilòmetre creuem el pont roig de Tortosa, que ja ens dona pas a l'arribada, en un parc xicotet però molt acollidor, el temps, que m'importa poc, 2h2', en la mitja, 1h53', content, la veritat. Una vegada arribats, esperem que vinga el guanyador de la marató i li fem passadís. Felicite l'organitzadora una vegada més i em diu que si ens veiem a Mallorca l'any vinent, que és nova, crec que serà que sí. 

dijous, 17 de novembre de 2016

Mitja marató de Sant Cugat

23 d'octubre de 2016
 -És la primera vegada que venia a fer esta cursa i, igual que no puc tindre cap queixa de l'organització (guardarroba, dutxes i avituallaments), sí que en tinc unes quantes del recorregut, lleig i dur, supose que una ciutat com Sant Cugat, com a mínim podria millorar un d'aquests dos aspectes. La cursa comença a les10, bona hora que, juntament amb la bona comunicació per transport públic (FGC), et permet no haver de matinar massa. Però per desgràcia, enganxem un dia amb massa calor per córrer, i l'hora no ajuda. El principi del recorregut és un constant pujar i baixar,
el que no esperava jo és que això no fora el principi, si no que duraria tota la cursa. Quan al quilòmetre 5 em va avançar el incansable Arcadi Alibès dient-li a un amic "això no t'ho has de prendre com una cursa, és una tirada llarga", vaig començar a sospitar que la cosa igual no millorava. A partir del quilòmetre 10, coincidint amb el pas pel centre de la ciutat, tenim els quilòmetres més favorables de la cursa, en quan ha perfil i recorregut i animació, però ràpidament tornem a les pujades i baixades sense parar i anar a la perifèria, on no hi ha quasi animació. Després d'una primera mitat lentíssima, em conformaré baixant de dos hores i, com deia Arcadi, anar rodant de cara a la setmana vinent. Al final, un temps de 1h58' i una experiència, que, per diferents motius, no sé si repetiré.

dijous, 13 d’octubre de 2016

Marató del Mediterrani (per parelles)

12 d'octubre de 2016

 
-És la segona volta que venia a fer esta cursa, i amb la mateixa parella, Juanjo. La primera vegada ho vaig haver de deixar lesionat, i venia a traure'm l'espina. Li diuen marató però realment és una mitja, el que passa és que et pots apuntar per parelles i sumar els temps per competir en una marató.
La primera i única crítica a la cursa és l'entrega de dorsals, molt bé el fet de poder recollir-lo el mateix dia de la cursa però molt malament fer-ho en un centre comercial immens en el qual totes les portes estan tancades i acabem entrant pel pàrquing, quan al costat de l'eixida hi ha espai de sobra per montar una carpa, però com he dit, la resta molt bé. 
L'eixida i l'arribada estan muntades al canal olímpic de Castelldefels, en un entorn molt agradable. La cursa comença a les 9, amb un clima ideal, núvol i uns 15 graus de temperatura. Anem junts els de la mitja i els de 10 km, això fa que, els primers quilòmetres, direcció Gavà, hem d'anar a un ritme prou lent.
Arribats a Gavà ens dirigim al passeig marítim per on correguem fins el quilòmetre 8, per un lloc molt xulo, això sí, sense res d'animació. Passem pel lloc on vaig abandonar fa un parell d'anys i ens dirigim cap a l'arribada, on passem per primera volta als 10 km, alguns ja acaben ací. Tornem per on hem vingut i ja fem poc recorregut nou, ja va bé, perquè com a mínim vas trobant-te corredors, ja que gent animant hi ha molt poca. Correm pels carrers de Castelldefels fins el quilòmetre 19, que entrem dins del recinte del canal i li fem la volta, molt dur i llarg psicològicament aquest final, menys mal que Juanjo va tirant de mi. Al final conseguim arribar a la meta en un temps de 1h55'09'', temps discret, però que em suposa la "meua  millor marca" en una marató, 3h50'18'', tot i que només n'he fet mitja. La cursa la guanya Eusebio Cáceres i Carles Castillejo la de 10km.