dimarts, 8 d’octubre del 2013

Cursa de le Mercè 2013

15 de setembre de 2013:

Com cada any, el cap de setmana anterior a la festivitat del a Mercè, i coincidint amb la Matagalls-Montserrat, es disputa a Barcelona la cursa de la Mercè, una de les més multitudinàries del circuit, amb 20000 participants. A més, amb l'atractiu d'un preu de només 6 euros, tots ells destinats a actes benèfics, un fet d'agrair en els temps que corren. L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina, igual que la marató, amb els records que això em comporta. El recorregut, molt atractiu, pel centre de Barcelona, passant per la Gran Via, l'Arc de Triomf i Plaça Catalunya, molt agradable, a més el temps acompanya, no fa excessiva calor. Vaig amb Sílvia, que no havia entrenat molt però respon molt bé. Anem a un ritme que ens permet gaudir del recorregut i acompanyats de gent no massa habitual en curses llargues, supose, perquè aplaudien el pas de quasi tots els quilòmetres i celebraven l'arribada amb gran emoció. Nosaltres arribem en un temps de 1:12:56, molt juny del guanyador, Carles Castillejo amb un temps de 30:42.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

I Cursa solidària nocturna Platja d'Oliva

13 de juliol de 2013:
 -Aquesta cursa, nova d'aquest any, tenia l'atractiu que tots els diners de l'inscripció, només 5 euros, es
rentabilitzaven amb l'obtenció d'una papereta pel sorteig de la Creu Roja valorada en 5 euros, per tant, per dir-ho d'alguna manera, l'inscripció era gratuïta. A tot això havíem d'afegir l'atractiu de la cursa nocturna.
 La cursa començava a les 21 hores, el calor era insoportable i, menys mal que la distància només era de 5 quilòmetres, perquè si no, hagués estat molt difícil acabar-la. La idea primera que teníem era que jo correria davant i Sílvia darrere. Però 10 minuts abans de començar la cursa, en recollir el dorsal vaig veure que m'havia deixat els diners al cotxe i vaig haver d'anar quasi esprintant al cotxe a per ells. La qual cosa va fer que començara la cursa esgotat i decidís fer-la juntament amb ella. El calor era tan insoportable que símplement et podies limitar a fer-la poc a poc i arribar a la meta, la qual cosa vam fer en un temps de 33:00. Tota la cursa transcorria per la platja d'Oliva, recorregut planet i ambient molt familiar, llàstima de l'excés de calor.

II cursa nocturna pel Ripoll

12 de juliol de 2013

-He corregut moltíssimes voltes pel riu Ripoll, fins i tot una cursa. També he caminat molt, inclús de nit, quan fem la caminada Barberà-Montserrat, però el que no havia fet mai és córrer pel riu de nit. Per això em va fer gràcia aquesta cursa. A part què, amb els preus que s'estan veient últimament, els 8 euros que cobraven, em sembla molt raonable.
 La cursa estava planejada per divendresa les 21:30, però per tal que en el moment de l'eixida ja fóra de nit, en l'últim moment la van retrassar a les 21:40. Com que no és massa multitudinària, es podia anar amb cotxe fins allà mateix, a més, el dorsal el donaven just abans de la cursa. Totes aquestes coses són també punts a favor de la cursa. 
 L'eixida es donava just a les 21:40 davant de la pista coberta de Sabadell. Era una imatge prou curiosa, perquè era obligatori l'ús de frontal. Des d'allí, baixavem al riu Ripoll i començàvem a córrer en direcció Castellar. Fins la bassa, on giràvem i tornàvem per acabar dins de la pista d'atletisme Josep Molins. Com que sabíem que l'anada era de pujada i la tornada de baixada, Sílvia i jo vam començar molt poc a poc. De fet els primers quilòmetres anàvem els últims. A partir d'aquí, vam començar a avançar gent. L'organització estava molt bé. Amb gent davant de tot per avisar de quan ens anàvem a creuar perquè cadascú anés per una banda i gent al final perquè ningú és perdés. A més, hi havia gent en tots els llocs on podia haver perill per irregularitats en el terreny. Una cursa molt agradable i amb un ambient molt sa. A més, tot i la data, al córrer de nit, el calor era prou soportable. L'únic però, des del meu punt de vista és que ja que l'arribada es produix en una pista d'atletisme, podrien encendre les llums per gaudir d'aquest moment, perquè entrant a les fosques queda tot com un poc trist.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

XXIII Cursa Vila Olímpica

30 de juny de 2013:
-3r any consecutiu correguent aquesta cursa. En una època en que ja fa massa calor però, com que només són 10 km, encara es pot fer. Aquest any, amb dues novetats. La primera, que  hi havia dues distàncies, 5 i 10 km, i l'altra, que l'eixida de la de 10 km la donava l'arquer José Antonio Rebollo, com al
pebeter de les olimpiades del 92. Havia quedat amb Sílvia que correria els primers 5 amb ella i després jo seguiria, amb la qual cosa m'assegurava que faria la primera meitat tranquil i després podria canviar de ritme depenent de com em trobara. Però quan vam arribar allà vam veure que la cursa de 5 eixia 10 minuts abans, amb la qual cosa, el nostre pla no el podiem dur a terme i cadascú havia de fer sol la seua cursa. Això va fer que començara massa ràpid, amb el globus de 50 minuts i que, als 5 km, en els avituallaments, haguera de parar per evitar la deshidratació. L'avantatge d'aquesta cursa és que el recorregut és molt pla. Això fa que, tot i l'esgotament, aguantes més o menys el ritme fins el final, on vaig arribar amb un teps de 52:37, molt discret, però donada la calor i el canvi de plans, acceptable. El guanyador, Marcos Sanza, amb un temps de 30:53.

Cross per la diversitat

29 de juny de 2013:
-Ja fa temps que m'estic plantejant fer una mitja de muntanya. Tinc uns quants amics que en fan i diuen que és molt xulo. Per això, quan vaig vore esta cursa de només 6 km vaig pensar que podia ser un bon tast. Li vaig dir a Juanjo i ens vam apuntar els dos junts. Extranyament, la cursa era en dissabte, i no en
diumenge. Quan vam arribar, vam vore que l'eixida no era on deia, sino més amunt, quasi davant del MNAC. Abans de la nostra, feien una cursa per xiquets de només un quilòmetre, molt xula. La veritat és que l'ambient d'esta cursa és molt sa, per repetir. A les 9 i mitja, començava la nostra, anàvem perduts perquè el recorregut no coincidia amb el previst. El que sí que vam fer és pujar fins l'estadi i fer-li la volta per fora. Desnivell però no excessivament dur, ni pels que només fem asfalt, excepte el final. Vam baixar fins baix de tot i des d'allà tot el final era pujar les escales de Montjuïc fins el mateix lloc on havíem eixit. Al principi vam començar a pujar-les corrent, però vam haver d'acabar-les caminant. Al final, només 5 km en un temps de 26:54 i contents per l'experiència, tot i que un poc curta.