26 de març de 2017:
-Després d'uns quants anys mirant aquesta cursa per vindre a fer-la, per fi ens apuntem, Juanjo i jo, i la seua filla Marta, per fer la de 10. El principal atractiu que tenia, sent sinzers, és que et donen un pernil quan l'acabes. Després de molta boira en el trajecte cap a Olot, la cursa comença a les 10
amb un molt bon dia. Travessem la ciutat i no parem de pujar, la primera meitat es fa molt dura perquè és tota pujada. Eixim de la ciutat i fem una volta pels voltants, i comencem la tornada, molt més favorable, evidentment, això ens permet recuperar el temps perdut i aconseguir baixar de 2 hores, la qual cosa, donat el nostre estat de forma, no està malament. El recorregut, tant l'urbà com el de fora, m'ha semblat molt bonic, crec que repetiré, i no només perquè m'han donat un pernil, tot i que també.
9 d'abril de 2017:
-Diuen que és una cursa urbana de muntanya, i es pot dir, que més o menys ho és. Abans de les 9, hora de començament, l'ambient és espectacular, molta gent i un molt bon dia, de nou, córrec acompanyat de Juanjo. L'eixida es fa des de les fonts de Montjuïc, un marc inigualable, directament cap a dalt, correguem mentre podem per la muntanya de Montjuïc, ja que en molts moments, sobre tot en les escales, només es pot caminar. Entrem dins l'estadi Olímpic primer i del poble Espanyol després, el recorregut és dur, però preciós. Quan semblava que ja anàvem cap a l'arribada, ens desvien de nou cap a dalt, una altra bona dosi d'escales, primer de pujada i després de baixada, perquè arribem ben cansats. Al final, tornem a les fonts i entrem a l'arribada amb un temps de 1h1'53'', cansats però contents. Única crítica, la llarguíssima cua per recuperar la motxilla al guardarroba, per la resta, espectacular cursa. 
