dimecres, 9 de juliol del 2014

24a Cursa Vila Olímpica

29 de juny de 2014

-Cursa ja habitual en el nostre calendari particular. Com sempre, sabem que venim a patir perquè no és una època en la que ens trobem en forma i la calor és terrible, però l'amb
ient val la pena.
Aquest any, per tal d'evitar el problema de la calor, la cursa s'ha avançat i comença a les 8 i mitja. Primer la de 5 km, Domingo
Catalán, l'atleta recòrdman mundial dels 100 km dóna l'eixida. 5 minuts després es dóna l'eixida dels 10 km. Com sempre, Juanjo i jo volem començar lents, però només ho aconseguim en el primer quilòmetre, que fem en quasi 6 minuts, a partir del segon ja anem per baix de 5. El principi de la cursa és, com sempre, vora mar, molt agradable perquè a més el dia és ideal, no fa sol, encara que la humitat és terrible. Al quilòmetre 5, ja pels carrers interiors del barri, tenim l'avituallament, del qual em vull queixar, hi ha poca gent i el tram d'avituallament. Jo sóc dels que s'espera a que li donen els últims per evitar parar però per culpa d'això m'acabe quedant sense aigua, menys mal que en portava al meu cinturó. Aquest imprevist fa que des d'aqeust moment no em trobe bé, per culpa de la calor i el ritme. A partir del 7 ja baixem el ritme i a les 8 Juanjo se'n va i jo continue per acabar al meu ritme. Al final a la meta amb un temps de 52:00, content i cansat, però no esgotat.

dijous, 3 de juliol del 2014

III Cross Montjuïc per la Diversitat

28 de juny de 2014

-Aquesta és una cursa poc convencional: No hi ha cap rellotge que et marque el temps ni cap quilòmetre marcat, no saps exàctament quants quilòmetres faràs i passes per asfalt, camins, pujades, baixades i fins i tot escales. Tot i aquestes característiques, Juanjo i jo vam vindre l'any passat i aquest any hem repetit, per algo serà. 
Tant l'eixida com l'arribada estan situades just baix del MNAC , en un marc incomparable. A les 9 del matí es disputa la cursa dels xiquets, de només un quilòmetre, però fa gràcia vore com, nanos que quasi no poden ni caminar corren amb tota la il·lusió del món, alguns ajudats pels seus pares perquè si no no acabarien.
A les 9 i mitja donen l'eixida dels grans, som poca gent, perquè tampoc hi ha espai per tots. Tota la cursa es produeix per la muntanya de Montjuïc, pujant primer, anant a l'estadi i donant-li la volta i pràcticament sense 100 metres seguits plans, un autèntic trencacames. Al web de la cursa deia que eren 5 km, a la classificació 6, segons el meu gps, 5,7km, és el de menys, això i el temps. El camí, caòtic, estava molt ben marcat pels voluntaris que al quilòmetre dos ja ens estaven donant aigua. L'únic però al recorregut és el llarg tram d'escales de baixada uns metres abans de la recta de meta, no vull ni pensar com haurà estat l'arribada dels primers si és que ha estat igualada. Nosaltres, després de baixar amb calma, arribem a la meta amb un temps de 30:37 i contents perquè la cursa era dureta. Un cop a la meta, sorteig de regals per part de l'organització i els sponsors però, un any més, no hem tingut sort.