dilluns, 28 de març del 2016

17a Mitja marató ciutat de Terrassa

24 de gener de 2016:
Tercer any seguit que faig esta cursa que ja forma part del meu calendari personal, per diferents motius,un, el preu, poc excessiu comparat amb el que hi ha per ahí, un altre, el bitllet de tren que et donen amb la inscripció, que facilita apropar-se sense cotxe, i l'últim, a part de la cursa en sí, que m'agrada, la butifarra i la cervesa que et donen quan arribes a la meta. 
La cursa comença a les 10 del matí, amb bon ambient com sempre, castellers, trabucaires i ball de bastons. El principi, pel centre de Terrassa és prou còmode, però després venen uns 6 km de pujada en els quals s'han de guardar forces i no fer cas a les llebres, que des del meu punt de vistavan massa ràpid en aquests quilòmetres. A partir del 11, ja es pot tornar a córrer, arribem a la part més alta de la ciutat i comencem una llarga i pronunciada baixada fins el quilòmetre 17, on hem de pujar tota la Rambla amb les forces que hem guardat i aprofitant el bon ambient d'aquesta zona i després encarar els dos últims quilòmetres, ja al passeig 22 de juliol. el fet de passar per davant de la meta quan et falta poc més d'un quilòmetre és una bona prova per la moral dels corredors. Desrpés de tot, arribe a la meta amb un temps de 1h57'23'' i amb la convicció que, poc a poc, vaig posant-me en forma.

Cursa CEC Collserola

13 de desembre de 2015:
 Després d'haver fet la cursa per Collserola des de Cerdanyola, hui la fem des de l'altre costat, Barcelona.  L'eixida de la nostra cursa, de 13,5km és a les 9:30, abans han eixit la mitja marató i la marató, que ha començat de nit, amb frontals i tot. La sortida es dona a l'escola Sant Gregori, a Vallvidrera, en un ambient molt sa i molt bo, vaig acompanyat de Juanjo, amb qui he compartit moltes curses. Després d'una pujadeta suau, fem uns quants quilòmetres per la carretera de les aigües, planets. Després ja comencen els corriols, menys mal que es fa cua i hem de pujar caminant, perquè no aguantaria ni 30 segons corrent. La cursa transcorre així a travès del parc. Caminant en filera a
les pujades més pronunciades i correguent cadascú al ritme que pot quan el camí és més ample i el pendent més suau. A partir de l'avituallament, compartim recorregut amb corredors de la mitja i de la marató, molt admirable la seua tasca. Els últims tres quilòmetres, de baixada pronunciada per pista, són per gaudir-los realment, pel ritme al que es pot córrer i per les vistes, amb les quals un no es pot entretindre massa si no vol xafar mal i caure. Al final, arribem a la meta en un temps de 1h35'28'',prou més ràpid del que esperàvem, i més tenint en compte que hem caminat prou ratet. Arribem molt contents i amb la clara intenció de repetir l'any que ve, i qui sap si no ho farem en una distància un poc més gran. 

Mitja marató d'Alcoi

6 de desembre de 2015:
Primera vegada que faig aquesta cursa, de fet, era la primera vegada que visitava la ciutat d'Alcoi. He de dir que no està catalogada com a cursa de muntanya perquè és per ciutat i per asfalt, però és una cursa duríssima. 
La cursa comença a les 10 i no som massa corredors, però com que són dos voltes i també està la cursa del quart de marató, que només fan una volta, encara es veu prou gent. Abans de començar, fem un minut de silenci per un corredor que havia mort la setmana passada a la mitja de Benidorm, molt emotiu, més encara perquè han vingut a córrer un parell de companys d'ell,
que a més són els que acabaran guanyant la cursa. Decidisc que la primera volta siga de tanteig, comencem un poc de baixada i després ja a pujar, a diferents desnivells, fins arrribar a algunes pujades que quasi t'obliguen a caminar, així fins que arribem a la part més alta del poble, des d'on baixem un parell de quilòmetres fins que arribem a l'últim més pla cap a la meta. Quan passe per meta la primera vegada desitjaria haver acabat ja, però encara me'n queda la meitat. El meu estat de forma deixa prou que desitjar i la cursa és excessivament dura. La segona meitat intente mantenir el ritme per arribar dignament. Al final, molt cansat i amb un temps de 2h04'40'', el meu pitjor temps, però content, perquè considere que la cursa és molt dura i que no ha estat més que un entrenament. 


51 Behobia-San Sebastian

8 de novembre de 2015:
Puc considerar que esta va ser la meua primera mitja, o cursa assimilable a mitja, allà pel 2007. Ja era una passada la gran quantitat de participació que hi havia, però encara ha crescut més. Tot està sobredimensionat, començant per l'allotjament, reserves un alberg que trobes a dures penes i et recol·loquen en un pis compartit, busques lloc per sopar però no trobes res, tot a tope, el tren per l'exida és realment estressant, costa pujar i costa respirar una vegada dalt. L'ambient és irrepetible, però crec que l'esforç que s'ha de fer per viure'l és excessiu.
Abans de les 9 ja estic agarrant el tren cap a Irun, allà dins és impossible respirar, sembla un metro en
hora punta d'una gran ciutat. Una vegada en Irun em negue anar en bus fins Behobia, vaig passejant. encara arribe a temps de vore l'eixida dels primers i esperar més d'una hora fins les 10:55, que és la meua. A l'haver tanta gent, l'exida és molt esglaonada, i estem quasi dos hores sense parar d'eixier gent. Amb tanta espera, no tinc més remei que acabar visitant el lavabo, una experiència que no sé com descriure,
però per ser fi ho deixaré en que l'event estava sobredimensionat, i el lavabo sobreutilitzat. La cursa, que és el més important, una passada, tot i la duresa, gran ambient i gran tasca dels voluntaris, ajudant en tot moment. Llàstima que els gots amb que donen la beguda no són gens còmodes i deixen l'asfalt realment asquerós, deixant-nos les espardenyes plenens de coses blanques que no se sap molt bé què són. Un altre aspecte negatiu, però este no és culpa de ningú, és la calor, que a partir de mitja cursa em fa patir més de lo normal i arribar a la meta en un temps terrible de 2:02:29, en una cursa de 20km que crec que no em tornarà a vore per ací. 

Cursa de la Mercè

13 de setembre de 2015:
Una de les curses més multitudinàries i rentables, que existeixen, la inscripció només val 6 euros, corres per Barcelona, et donen samarreta i fas un donatiu a una ONG, una bona iniciativa de l'ajuntament. Per mi és important perquè és la primera cursa sèria que vaig fer, l'any 2007, amb diferents sensacions, unes bones i les altres no tant, l'aglomeració sol dur problemes si un vol córrer, sobre tot al principi. 
A les 9:30 isc des del meu calaix, a l'avinguda Maria Cristina. A diferència d'altres anys, no tinc cap queixa, puc córrer al ritme que vull, que tampoc és molt alt. Intente mantindre un ritme de 5:30, no done més de sí encara, he d'entrenar molt. La gent i l'ambient ajuden a córrer, al cap i a la fi, només són 10km. Els últims, pujant el paral·lel em fan pensar en la marató, que espere poder tornar a fer l'any que ve, i no només ho pense pel lloc sino també per les sensacions, feia temps que no patia tant en una de 10km, al final, temps discret de 54:51 però content. 

IV Cursa nocturna pel Ripoll

24 de juliol de 2015:
Quarta edició d'esta cursa de les quals n'he fet la meitat. Té la gràcia que es fa de nit, únic moment en que es podria fer en aquesta època per la calor, i hem de córrer amb frontal, una sensació diferent per als que no estem acostumats. Tot es fa en el mateix lloc, entrega de dorsals, dutxa i arribada, a les pistes d'atletisme de Sant Oleguer, i tot el mateix dia de la cursa. 
La veritat és que em sembla un poc cara pel que ofereixen, tenint en compte que són només 9 km, avituallaments només a la meitat i a la meta, només d'aigua,  i obsequis prou normalets. Respecte a la cursa, transcorre pel riu, itinerari que conec perfectament per haver corregut moltes voltes, però enguany, entre que fa més calor i humitat de lo normal i que no estic fi de la panxa des de fa dies, l'experiència personal és terrible. Arribe a la meta a les pistes marejat i molt suat, més com si hagués fet una cursa de 30 km que una de 9km, respecte a la marca, sense comentaris.