dimarts, 22 de novembre del 2011

XVII Mitja marató Ciutat de Gandia

13 de novembre de 2011 
 -Era la segon volta que feia aquesta cursa i, no sé per què, em sembla que no serà l'última. Vaig córrer fa dos anys i, per diferents motius, la impresió no va ser molt bona, però aquest any, he gaudit molt i des d'ací aprofite per felicitar l'organització, tant pels avituallaments, abundants i sense aglomeracions com pels molts punts d'animació, que s'agraeixen molt en els moments de cansament.
 L'eixida es dona a les 9 i mitja des de fora de la pista d'atletisme. Fa dos anys, encara s'eixia des de dins, però l'alta participació, 2500 inscrits i uns 2000 participants, fa que això siga impossible. Estic amb el meu cosí Vicent i un amic d'ell fins que comença la cursa però decidisc eixir sol per anar al meu ritme. Als primers dos quilòmetres hi ha molta aglomeració de gent i es fa difícil córrer, però ja em va bé per no precipitar-me en el ritme. Tenia el record d'haver passat molta calor fa dos anys i que no havien donat prou aigua, però avui el clima és ideal i al quilòmetre 3 ja veig un parell de voluntaris amb patins i aigua per si algú ja en necessita. A part dels punts d'avituallament normals, als quilòmetres 5,10,15 i 20, en altres punts apareixen aquests voluntaris per si hi ha necessitats extres, molt bé.
 Després d'un començament prou animat, eixim de Gandia i ens dirigim cap al grau on, a l'entrada, molta gent i molta animació, però per tot el passeig marítim, es troba a faltar una mica més de calor de la gent. Només un grup de músics que estan tocant i s'agraeix molt, perquè és una recta molt llarga, que es fa primer d'anada i després de tornada i es fa un poc pesat. 
 Després d'uns 12 km, abandonem la platja i, per camins entre bancals, tornem cap a Gandia, un altre tros un poc pesat perquè difícilment pot haver gent animant en aquesta zona, però córrer entre tarongers, per als que normalment no tenim l'ocasió, és agradable. Tornem a entrar en Gandia i, a diferència del recorregut que jo havia fet, que anava pel polígon, es corre per carrers tot el tros que queda. Primer a Benirredrà, on semblava que la cosa anava a ser un poc sosa, però hi ha una banda de música que anima molt. Després es corre pel centre de la ciutat fins arribar a la pista d'atletisme, en la qual està situada la meta, una arribada molt xula, a la que arribe un poc justet, supose que algo deshidratat, i no per falta d'aigua, però content, amb un temps de 1h48'06'', en una cursa que ha guanyat Ouais Zitane, del c.c. Garbí amb un temps de 1h5'48''.


dissabte, 5 de novembre del 2011

21º Medio maratón de Valencia

23 d'octubre de 2011 
-Tercer any seguit que vinc a córrer aquesta cursa i, de nou, amb companyia diferent. Aquest any amb Gabi, Fernando i Maria. Una hora abans ja estem allà, per evitar problemes, però el pàrquing és molt gran i sembla que no hi haurà molts. Com que plou, no podem escalfar massa, símplement esperem. Quan ja falta poc, ens dirigim a l'eixida, a l'avinguda del Port, diferent a la dels anys anteriors, perquè aquest any han canviat el recorregut, un encert en la meua opinió.
A les 9 i mitja es dóna l'eixida i comencem a córrer per l'avinguda del port fins l'Alameda, per tornar per Blasco Ibáñez i passar paral·lels al que serà la meta, quan portem poc més de 9 km. Els avituallaments a la cursa estan ben organitzats, no hi ha massa aglomeració i hi ha prou per tots. L'ambient a la cursa també és prou bo, molta gent, més de 8500 i un ambient molt sa, però com cada any, fora de la gent que corre, es troba a faltar molta animació. Tornem a passar per l'Alameda (segona vegada) i fem un llarg tros pel riu per creuar i entrar al centre de la ciutat. Al carrer la Pau passem pel quilòmetre 15, just el punt en que comence a trobar-me malament, no sé si per deshidratació com sempre o perquè el ritme de 5.05 que hem portat fins ara era massa per mi. Quan travessem la plaça de l'ajuntament, Gabi i Fernando, que tenen molt més ritme se'n van i em quede sol baixant un poc el ritme. Em torne a trobar amb ma mare i Laura, que són el meu públic en aquesta cursa i m'animen. Queden 4 quilòmetres per la meta, que seran de pur patiment, però bueno, això ja no és res. Baixe un poc el ritme. Creuem el riu pel pont de les flors i eixim a l'alameda per tercera volta, un aspecte a criticar a la cursa. Anem fins el final passant pel costat de la ciutat de les arts i ens dirigim tranquil·lament a la meta, davant del port de València, com cada any, però entrant en sentit contrari a l'any anterior. Menys mal que han eliminat el tros del circuit de la fórmula 1. Arribe amb un temps de 1h51'04'' ben cansat, en una cursa que ha guanyat el keniata John Mawangangi amb un temps de 59'45'' i on els meus companys han fet 1h45', el meu objectiu ja no sé si a mig, curt o llarg plaç.