Cursa de le Mercè 2013

15 de setembre de 2013:

Com cada any, el cap de setmana anterior a la festivitat del a Mercè, i coincidint amb la Matagalls-Montserrat, es disputa a Barcelona la cursa de la Mercè, una de les més multitudinàries del circuit, amb 20000 participants. A més, amb l'atractiu d'un preu de només 6 euros, tots ells destinats a actes benèfics, un fet d'agrair en els temps que corren. L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina, igual que la marató, amb els records que això em comporta. El recorregut, molt atractiu, pel centre de Barcelona, passant per la Gran Via, l'Arc de Triomf i Plaça Catalunya, molt agradable, a més el temps acompanya, no fa excessiva calor. Vaig amb Sílvia, que no havia entrenat molt però respon molt bé. Anem a un ritme que ens permet gaudir del recorregut i acompanyats de gent no massa habitual en curses llargues, supose, perquè aplaudien el pas de quasi tots els quilòmetres i celebraven l'arribada amb gran emoció. Nosaltres arribem en un temps de 1:12:56, molt juny del guanyador, Carles Castillejo amb un temps de 30:42.

I Cursa solidària nocturna Platja d'Oliva

13 de juliol de 2013:

 -Aquesta cursa, nova d'aquest any, tenia l'atractiu que tots els diners de l'inscripció, només 5 euros, es

rentabilitzaven amb l'obtenció d'una papereta pel sorteig de la Creu Roja valorada en 5 euros, per tant, per dir-ho d'alguna manera, l'inscripció era gratuïta. A tot això havíem d'afegir l'atractiu de la cursa nocturna.

 La cursa començava a les 21 hores, el calor era insoportable i, menys mal que la distància només era de 5 quilòmetres, perquè si no, hagués estat molt difícil acabar-la. La idea primera que teníem era que jo correria davant i Sílvia darrere. Però 10 minuts abans de començar la cursa, en recollir el dorsal vaig veure que m'havia deixat els diners al cotxe i vaig haver d'anar quasi esprintant al cotxe a per ells. La qual cosa va fer que començara la cursa esgotat i decidís fer-la juntament amb ella. El calor era tan insoportable que símplement et podies limitar a fer-la poc a poc i arribar a la meta, la qual cosa vam fer en un temps de 33:00. Tota la cursa transcorria per la platja d'Oliva, recorregut planet i ambient molt familiar, llàstima de l'excés de calor.

II cursa nocturna pel Ripoll

12 de juliol de 2013

-He corregut moltíssimes voltes pel riu Ripoll, fins i tot una cursa. També he caminat molt, inclús de nit, quan fem la caminada Barberà-Montserrat, però el que no havia fet mai és córrer pel riu de nit. Per això em va fer gràcia aquesta cursa. A part què, amb els preus que s'estan veient últimament, els 8 euros que cobraven, em sembla molt raonable.

 La cursa estava planejada per divendresa les 21:30, però per tal que en el moment de l'eixida ja fóra de nit, en l'últim moment la van retrassar a les 21:40. Com que no és massa multitudinària, es podia anar amb cotxe fins allà mateix, a més, el dorsal el donaven just abans de la cursa. Totes aquestes coses són també punts a favor de la cursa. 

 L'eixida es donava just a les 21:40 davant de la pista coberta de Sabadell. Era una imatge prou curiosa, perquè era obligatori l'ús de frontal. Des d'allí, baixavem al riu Ripoll i començàvem a córrer en direcció Castellar. Fins la bassa, on giràvem i tornàvem per acabar dins de la pista d'atletisme Josep Molins. Com que sabíem que l'anada era de pujada i la tornada de baixada, Sílvia i jo vam començar molt poc a poc. De fet els primers quilòmetres anàvem els últims. A partir d'aquí, vam començar a avançar gent. L'organització estava molt bé. Amb gent davant de tot per avisar de quan ens anàvem a creuar perquè cadascú anés per una banda i gent al final perquè ningú és perdés. A més, hi havia gent en tots els llocs on podia haver perill per irregularitats en el terreny. Una cursa molt agradable i amb un ambient molt sa. A més, tot i la data, al córrer de nit, el calor era prou soportable. L'únic però, des del meu punt de vista és que ja que l'arribada es produix en una pista d'atletisme, podrien encendre les llums per gaudir d'aquest moment, perquè entrant a les fosques queda tot com un poc trist.

XXIII Cursa Vila Olímpica

30 de juny de 2013:
-3r any consecutiu correguent aquesta cursa. En una època en que ja fa massa calor però, com que només són 10 km, encara es pot fer. Aquest any, amb dues novetats. La primera, que  hi havia dues distàncies, 5 i 10 km, i l'altra, que l'eixida de la de 10 km la donava l'arquer José Antonio Rebollo, com al

pebeter de les olimpiades del 92. Havia quedat amb Sílvia que correria els primers 5 amb ella i després jo seguiria, amb la qual cosa m'assegurava que faria la primera meitat tranquil i després podria canviar de ritme depenent de com em trobara. Però quan vam arribar allà vam veure que la cursa de 5 eixia 10 minuts abans, amb la qual cosa, el nostre pla no el podiem dur a terme i cadascú havia de fer sol la seua cursa. Això va fer que començara massa ràpid, amb el globus de 50 minuts i que, als 5 km, en els avituallaments, haguera de parar per evitar la deshidratació. L'avantatge d'aquesta cursa és que el recorregut és molt pla. Això fa que, tot i l'esgotament, aguantes més o menys el ritme fins el final, on vaig arribar amb un teps de 52:37, molt discret, però donada la calor i el canvi de plans, acceptable. El guanyador, Marcos Sanza, amb un temps de 30:53.

Cross per la diversitat

29 de juny de 2013:

-Ja fa temps que m'estic plantejant fer una mitja de muntanya. Tinc uns quants amics que en fan i diuen que és molt xulo. Per això, quan vaig vore esta cursa de només 6 km vaig pensar que podia ser un bon tast. Li vaig dir a Juanjo i ens vam apuntar els dos junts. Extranyament, la cursa era en dissabte, i no en

diumenge. Quan vam arribar, vam vore que l'eixida no era on deia, sino més amunt, quasi davant del MNAC. Abans de la nostra, feien una cursa per xiquets de només un quilòmetre, molt xula. La veritat és que l'ambient d'esta cursa és molt sa, per repetir. A les 9 i mitja, començava la nostra, anàvem perduts perquè el recorregut no coincidia amb el previst. El que sí que vam fer és pujar fins l'estadi i fer-li la volta per fora. Desnivell però no excessivament dur, ni pels que només fem asfalt, excepte el final. Vam baixar fins baix de tot i des d'allà tot el final era pujar les escales de Montjuïc fins el mateix lloc on havíem eixit. Al principi vam començar a pujar-les corrent, però vam haver d'acabar-les caminant. Al final, només 5 km en un temps de 26:54 i contents per l'experiència, tot i que un poc curta.

Cursa per la integració de la maquinista

9 de juny de 2013:

-Primera vegada que córria aquesta cursa, ja de les fotudes per el tema de la calor. És una cursa bonica pel motiu, indicat ja en el propi nom de la cursa, que dóna l'opció de triar entre dues distàncies, 5 o

10km. En condicions normals hauria fet la de 10, però com la idea era córrer amb Sílvia, ens hem apuntat els dos a la de 5. La cursa comença a les 9 i mitja, i l'ambient és molt bo, el fet d'ofertar les dues distàncies fa que la participació incloga gent menys acostumada a córrer, i això també està bé. El circuit, que recorre el barri del Bon Pastor i Sant Andreu, és molt pla. Quan comencem a córrer i a notar la calor, m'alegre de no haver-me apuntat a la cursa de 10, així només hauré de fer una volta al circuit. Sílvia va a bon ritme per lo poc que ha entrenat i arribem a la meta amb un temps de 32'53'', el seu millor temps. Sensació: crec que repetiré, la cursa m'ha agradat.

Cinquena mitja marató de Tossa de Mar

12 de maig de 2013:

-Era la segona volta que venia a fer esta mitja i, com la primera vegada, en prou mala forma física, però

pensava que el fet de conéixer el recorregut seria una ajuda, "Error!!!".

 La cursa comença a les 10 del matí des del passeig marítim, per començar, l'eixida és des d'un lloc diferent al que jo pensava. Amb el temps que ha fet els últims dies, i sobre

tot el dia d'abans de la cursa, plovent i amb fred, les 10 no sembla una mala hora, però la calor és insoportable. Els 7 primers quilòmetres són pel poble i prou plans, intente anar a un ritme un poc per baix de 5h40', per baix de les 2 hores, i quan vinguen les pujades ja veurem, passem per meta i vaig bé, però quan agarrem la carretera de la costa i comencem les pujades, em passa el globus de les 2 hores i veig que és millor no seguir-lo. La cursa és un autèntic infern, pujar-baixar-pujar-baixar, res de pla, a més, amb un sol de justícia. He fet bé d'oblidar el rellotge i córrer intentant gaudir del paissatge i de l'ambient. Els dos últims quilòmetres, ja de baixada, un es deixa anar, sabent que no podrà baixar de les 2 hores, és la primera volta que em passa, i em sap mal, però tot estava en contra, entrenament, pes, temperatura... Al final, arribe a la meta prou mort en un temps de 2h3'15'', el meu pitjor temps, en una cursa, guanyada per Eduald Nieto amb un temps de 1h17'35''.

10k Matadepera

1 de maig de 2013:

Primera edició d'aquesta cursa que de primeres sembla prou d'anar per casa i després es demostra que ho

és. En principi, la cursa són dues voltes a un circuit de 5 km, dur, perquè té moltes pujades i baixades, però quan estem acabant la primera volta, ens adonem, que el circuit no arriba ni a 4,5 km. La participació no és molt alta i l'animació només està a la meta, la qual cosa fa que que amb tanta pujada i baixada la cursaes faça un poc dura. Després de fer la segona volta, arribem a la meta amb un temps de 1h1'1'', allà ja no queda pràcticament ningú, i darrere de nosaltres arriba gent que es troba que ja estan desmuntant l'arc. Pense que per un altre any, ho han de preparar una mica millor. Tot i així, Sílvia i jo hem gaudit de la nostra pariticipació.

Caminada Bessós-Llobregat

14 d'abril de 2013:

-Esta és una caminada organitzada pel Barnatresc que transcorre entre Montcada i Molins de Rei i que

travessa tota la serra de Collserola. Està dividida en dues etapes, una fins l'abaixador de Vallvidrera, de 17 km, pels que no la volen fer sencera, i una altra de quasi 13 fins Molins de Rei.

 L'eixida és a les 8 del matí a Montcada, hi ha un munt de participants i l'ambient és molt sa. Després d'un breu recorregut pels carrers de Montcada, ja s'entra dins de la Serra de Collserola, per on transcorre la major part del recorregut, passant propet de Cerdanyola i pujant des d'aquí fins el forat del Vent, on està el primer avituallament. La veritat és que l'organització mereix una gran felicitació. A més, el recorregut és preciós, amb contínues vistes de Montserrat, de la Mola i del Vallès. Després també el pas per darrere del Tibidabo i algunes vistes de la ciutat de Barcelona. A l'abaixador de Vallvidrera està l'avituallament més gros, ja que alguns participants acaben ací el seu recorregut. Nosaltres continuem. Ara el més dur és la calor, terrible perquè ja hem passat el migdia, juntament amb el pes dels quilòmetres a les cames. Prop de les 3, arribem a Molins de Rei, objectiu ja desitjat des de feia un ratet. Hem fet quasi 30 quilòmetres i hem acabat aquesta caminada que, no sé per què, crec que repetirem.

35a Cursa El Corte Inglés

 7 d'abril de 2013:

Esta és una cursa que, personalment, no m'agrada gens, hi ha massa gent, i molta gent que camina, la qual

cosa fa que siga impossible córrer. Però enguany anava amb Sílvia, era la seua primera cursa i això tenia la seua gràcia.

L'eixida és a les 9 i mitja des del Passeig de Gràcia, però com sempre, la gent està aglomerada a Plaça Catalunya, quan passem per baix de la pancarta d'eixida, ja portem 20 minuts de cursa. Comencem a córrer, poc a poc, perquè la gent no ens deixa anar més ràpid i perquè tampoc volem anar molt ràpid. Com cada any, es fa evident que hi ha gent que no està acostumada a córrer, per això van cantant cada quilòmetre que anem passant, fet que resulta prou divertit. El recorregut, prou xulo, passa per Gran Via fins Plaça Espanya, des d'on comença la pujada a Montjuïc, molt dura, molta gent camina, però nosaltres intentem no parar de córrer. A mig camí, cosa que no em sembla bé, et donen l'aigua, molt necessària, però des del meu punt de vista en mal moment, pujar i beure no són compatibles. Al final de la pujada, arribem a l'Estadi, on la cua per entrar és terrible, s'ha de parar i tot i seguir caminant. Algunes persones opten per no entrar i continuar la cursa, però nosaltres no ens volem perdre aquest moment. Com fan tots, parem a fer-nos fotos i gaudim d'aquest moment. A l'eixida de l'Estadi ens trobem amb la gent que entra i ens anem xocant les mans i, com diu Sílvia, "et sents important". La resta de la cursa és una baixada buscant la Plaça Catalunya on, just abans de la meta, un home ens diu que entrem per un altre lloc, però en la seua primera cursa, Síliva no es pot perdre el gust de passar per baix de la pancarta de meta, no li fem cas i entrem molt contents i somrients. El temps, el que menys importa, 1h33'.

3º Maratón Internacional Ciudad de Castellón

9 de desembre de 2012:

-La meua sisena marató, i la primera volta que córrec a Castelló. La preparació no ha estat la millor, perquè fa un mes vaig tindre una lesió per córrer massa que no m'ha deixat córrer molt les últimes setmanes, però la temperatura, més bé freda, em fa ser optimista. La cursa comença a les 9 del matí i, acostumat a córrer en Barcelona, em sembla que hi ha poca gent, som aproximadament 2000 corredors. La meua idea inicial és passar de llebres i de la gent i córrer a un ritme de 5h40', que és un ritme al que córrec molt còmode. El cos sempre demana anar més ràpid al principi, però millor guardar forces pel final.

 En principi pensava que el recorregut seria molt pesat, perquè es passave moltes voltes pels mateixos llocs, però a mesura que avança la cursa, pense que no és tant mala idea. Donat que Castelló és una ciutat sense quasi coses a vore, lo més important a la cursa és centrar-se en l'ambient, i el fet que passes tantes voltes pels mateixos llocs fa que, tant els punts d'animació com els d'avituallament s'aprofiten molt, perquè passes tres o quatre voltes per cadascun d'ells. També és una ventaja per la gent que ve a veure'ns, perquè així ens poden veure vàries voltes sense haver de caminar massa. Així he pogut vore Sílvia 4 voltes abans de la meta, i sempre ajuda. De fet, l'únic tros que se m'ha fet més llarg ha estat l'anada i tornada al Grau, que és l'únic tros que no es repetia recorregut, ha coincidit amb la mitja marató i ha fet que estiguérem prou quilòmetres sense quasi animació en una recta molt llarga, la qual cosa es fa prou dura psicològicament.

 Els quilòmetres avancen i, a partir del 25, com que em trobe bé, augmente un poquet el ritme, amb la idea de compensar la pèrdua que tindré al final. A partir del 35 el mal de cames és terrible, i el ritme baixa un poc, però extranyament les rampes no venen. El tros final la gent t'anima com si fores campió olímpic, però no pots fer massa cas, lluites contra el terrible dolor de cames i no pots fer molt més. Sense saber com i intentant pensar en altres coses per no patir tant, em trobe al quilòmetre 41, 6 minuts després al quilòmetre 42, entrant al parc de Ribalta i encarant la recta final. Per primera volta en la meua vida, acabe una marató correguent i sense rampes. Rient i saludant Sílvia, que m'anima i em grava des de fora i amb la sensació d'haver complit un objectiu que tenia prou complicat. Entrant a la meta pense que per fi m'ha eixit la marató que volia per dedicar-li a mon pare. Una miradeta al cel i un "gràcies" són suficients. Després les llàgrimes habituals, per la barreja d'emocions, l'eufòria i l'esgotament. La medalla merescuda i a descansar per pensar en la propera.

Mitja marató de Gandia 2012

4 de novembre de 2012:

-Tercera volta que vinc a fer esta cursa, i sembla que he de tindre un any bo i un roïn, i anar així. Enguany vinc amb la intenció de que aquesta cursa servisca per preparar la marató que correré d'ací un mes. Em tocava tirada llarga però he decidit que faré la mitja a tope. Només acabar d'escalfar, ja sé que no acabaré bé, fa moltíssima calor i comence la cursa molt suat.

 Per primera volta, correguem els tres cosins junts, Juan Andrés, Vicent i jo. La idea era eixir un poc per dalt de 5, però com sempre, ens deixem dur i comecem per baix de 5. El recorregut està molt bé, ixes de Gandia i te'n vas cap al Grau, on corres vora mar. Allí, encara al quilòmetre 5, Juan Andrés se'n va i ens deixa darrere. Poc després li dic a Vicent que se'n vaja també, portem 7 km i ja no puc amb l'ànima, estic marejat i no tinc forces. La resta de la cursa és un autèntic via-crucis. Tornem a Gandia i correm pels seus carrers, l'ambient és molt bo, a més tinc la mamà, Conxin i Sílvia mirant la cursa, però jo no puc amb l'ànima. A més, a partir del quilòmetre 12 comença a fer-me molt mal un peu, vaig coix, camine i córrec a torns, amb un dolor terrible i amb por de fer-me mal en serio, però sóc incapaç d'abandonar. Al final conseguisc acabar, el final molt xulo, perquè és a la pista d'atletisme. El meu estat, lamentable, mort i coix, amb un temps per oblidar, 1h58'07'', però amb l'esperança que lo del peu no siga res greu i poder fer la marató.