dilluns, 28 de desembre del 2009

Meia maratona de Lisboa 2009

6 de desembre de 2009

-El primer disgust me'l van donar el dia anterior quan, a l'anar a recollir el dorsal, em van dir que l'eixida i l'arribada de la marató era a l'estadi primero de maio, però que la mitja, tot i que arribava al mateix lloc, eixia de la Praça do Comércio, a unes 6 o 7 parades de metro, greu problema per saber que feia un amb la roba, ja que la guardarropia estava a l'estadi.
Afegint este inconvenient a que el dilluns anterior a la cursa m'havia fet un esquinç al turmell i encara em molestava, vaig tindre molts dubtes sobre si córrer o no, però em vaig posar una bona vena, i a la praça do Comércio que vaig anar, directe des de l'hotel i amb la roba de córrer, sense res de recanvi.
L'eixida de la mitja era a les 10 i mitja, però abans, havíem de veure passar per allà als de la marató, que havien eixit a les 9 i anaven passant per allà des de les 10.10 aproximadament. Aquest ambient és suficient perquè un prove a calfar i veja que, amb poques molèsties, es pot intentar.
El lloc de l'eixida estic segur que ha de ser molt bonic, ja que la ciutat en si, on no havia estat mai, em va enamorar, però per culpa de les obres, estava tot tapat i no es veia res. L'ambient abans de l'exida era bo, per fer la mitja, erem uns 1200, molts espanyols, que, aprofitant el pont, omplíem la ciutat durant tot el cap de setmana. Ja al principi vaig veure que no hi havia alfombra per al xip, per tant, només comptaríem amb el temps oficial, no el real, per això el vaig prendre jo mateix.
Només eixir, esquivant les vies del tramvia per evitar doblar-me el peu, agarrem l'avinguda 24 de juliol en direcció a Belem, fa un aire terrible en contra i plou un poquet, decidisc anar ben poc a poc, pel peu i per les últimes experiències. Vaig xarrant amb grupets d'espanyols, que no en falten, dins i fora, animant, s'ha de dir, que tot i el meu antipatriotisme, m'agradava veure tants espanyols, que, a més, eren els que més animaven als corredors.
Als pocs quilòmetres de començar, passem per baix de l'espectacular pont del 25 de juliol, jo pensava que la cursa el travessava, però es veu que això és la de març, igual em plantege tornar, que la ciutat s'ho val. Abans d'arribar a Belem, girem i tornem per on hem vingut, a partir del km 10, encara pegats al riu, ja el recorregut és nou, però igual de lleig.
Vaig avançant poc a poc a la gent, ja que em trobe bé, i només m'avancen els de la marató, ja que els que van amb mi són els que van a fer menys de 3h30', per tant a un ritme prou més viu que el que jo porte.
Al km 12, em trobe amb un grupet de Ciudad Rodrigo, que van animant al personal, cridant i aplaudint, i faig un parell de quilòmetres amb ells, molt agradables, per cert, però decidisc deixar-me'ls perquè van massa lent i vull veure si no arribe a les dos hores, pel bé del meu peu.
Fins el km 15 no abandonem el camí de vora al riu, i a quina mala hora, perquè en eixe moment, just en el moment que jo pensava fer un canvi de ritme, la carretera es tira cara amunt i no dóna quasi descans en els propers quasi cinc quilòmetres. Es fa duríssim, sobre tot per la gent de la marató, molts d'ells van caminant, i alguns fins i tot d'esquenes, per preservar quàdriceps. Menys mal que jo m'havia guardat forces, si no, hauria anat com ells.
El malson dura fins quasi el km 20, però no sé que es pitjor, perquè ve una baixada amb molt pendent, que pels músculs castigats és roïníssima. Després un trocet de pla i l'última pujada per encarar l'entrada a l'estadi, molt bon ambient, i els mateixos grupets d'espanyols que havia vist a l'eixida, estan ací animant, fa gràcia. Arribe en un temps oficial de 2:00:27, i real de 1:59:41, he aconseguit arribar, que hui és el que importava, un poc coix però content com sempre d'un repte més complert. A més queda el consol que els temps dels guanyadors, tant de la mitja com de la marató, no són gens bons. "Mal de muchos consuelo de tontos?", igual sí, però què hi farem.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Medio Maratón de Valencia



Pose el nom tal i com el van posar ells. I després diuen que defensen la llengua. Crítiques "polítiques" a part, passe a parlar de lo important. La cursa.
22 de novembre de 2009
-La cursa, organitzada per la s.d..correcaminos, comença al port de València, just davant dels boxes del circuit de la fórmula 1, hi han 6000 dorsals assignats, i ja fa una setmana que s'han esgotat les inscripcions, la veritat és que tot un èxit, perquè el recorregut és molt atractiu, apropiat per fer bones marques, i han vingut molts bons corredors.
Comença la cursa al port amb molta animació i de seguida enfilem l'avinguda del port, on passem els dos primers quilòmetres, girem cap a la dreta per l'avinguda Cardenal Benlloch fins el carrer Yecla, on està el km 3. Agarrem l'avinguda Blasco Ibáñez per buscar un altre cop el port, a través del carrer Reina. Al quilòmetre 7,2, tornem a passar per la sortida i acaba la part més lletja del recorregut. Prèviament, al quilòmetre 5, hem passat el primer avituallament, hi ha prou aigua i aquarius, però es troben a faltar mans repartint.
Després de passar per meta, pugem per l'avinguda Baleares, fins que arribem a l'Alameda, al quilòmetre 10, on ens trobem amb el segon avituallament i ens creuem amb els de la part de davant de la carrera, que van pel 15, jo com que passe per 51 minuts al 10, no veig els primers, que ja han passat. Anem per l'Alameda fins el pont del Real, on creuem per entrar al centre per la plaça Tetuán, passem per la glorieta i agarrem el carrer la Pau, pel qual arribem fins la plaça de la Reina, on els meus pares han vingut a animar-nos a mi i a Israel, l'amic que ha vingut a acompanyar-me, tot i que normalment es dedica a les curses de muntanya.
Pel carrer Sant Vicent, entrem a la plaça de l'Ajuntament, on hi ha prou gent, és un dels millors moments de la cursa. Allà passem el km 13 i agarrem el carrer Barques per tornar a eixir al riu a través del pintor Sorolla pel palau de Justícia.
Creuem el riu pel pont de les flors, què bé, que este és pla, perquè l'altre pujava i baixava, i la baixada bé, però la pujada es notava. Tornem a agarrar l'Alameda per passar pel quilòmetre 15, i tinc una rampa al bessó. A partir d'este moment, on anava prou bé, per acabar en 1h50', la cursa serà un infern per mí, cada 200m tinc una nova rampa i em toca parar a caminar i estirar.
Seguim la prolongació de l'Alameda, passant per davant del palau de les Arts i les Ciències, un altre atractiu del circuit i ens aproximem al port, on fem una volteta al circuit de fórmula 1, passant pel pont giratori, i ja, poc a poc, ens aproximem a la meta, on hi ha molta animació i un sempre té la satisfacció d'haver acabat, i avui el pesar, d'haver-ho passat mal i no haver aprofitat un molt bon dia per fer un gran temps(he tornat a fer la meua pitjor marca, 1h58'20''). Cosa que sí que ha fet el guanyador,Geoffrey Kiprono Mutay, que ha fet un magnífic temps de 59'30''.

dilluns, 16 de novembre del 2009

XV Mitja marató ciutat de Gandia

-La cursa, organitzada pel cc.elgarbí, comença a la pista d'atletisme de Gandía, hi han 2000 dorsals assignats, és diumenge, 15 de novembre a les 10 i mitja del matí, la temperatura supera els 25 graus i fa un sol de collons, és un dia molt bo per qualsevol cosa, però com a mínim per mi, no per córrer.
Eixim de la pista d'atletisme i eixim de Gandia, anem un ratet al costat de la via del tren, i després, pel camí vell del Grau, corrent entre tarongers, arribem al Grau de Gandia, passem pel port i eixim al passeig marítim. Allà fem 4 km d'anada i 4 de tornada, al costat tenim el passeig i el mar, és a dir, anem per primera línia de platja, molt xulo, a més, ens trobem amb els que van davant a la carrera, la qual cosa sempre agrada i et dóna la possibilitat d'animar.
A la tornada pel passeig, passem el quilòmetre 10, porte un temps de 54:17, i no vaig malament, encara que estic anant molt més ràpid del que volia, perquè al final no ha vingut el meu cosí Vicent, a qui havia d'acompanyar, a un ritme més baix.
Tornem més o menys pel mateix camí, cap a Gandia, i jo comence a trobar-me malament, al quilòmetre 14 baixe molt el ritme perquè estic prou deshidratat, marejat i amb rampes. Després de passar pel polígon d'Alcodar, tram més lleig de la cursa, travessem Gandia, passant per Beniopa i arribant fins Benirredrà.
De tornada cap a la pista, passem pel centre de la ciutat, el carrer Major, on es troba a faltar gent animant, i la plaça de l'Ajuntament, on hi ha música i animació, però tampoc massa gent. Finalment, entrem a la pista i fem l'última volta, allà sí, ple de gent, corredors que ja han arribat, i gent que ha vingut a animar. Acabo amb un temps de 1:58:09, el pitjor temps que he fet mai, la cursa no m'ha satisfet per la calor que ha fet, que ha fet que ho passés molt malament, però l'ambient entre els corredors era molt sa i la gent, no molta, que ha vingut a animar, molt bé, com sempre, és molt d'agraïr.

dimecres, 23 de setembre del 2009

XXX Matagalls-Montserrat

19-20 de setembre de 2009
-Aquesta és una cursa de caràcter no competitiu que organitza el c.e de Gràcia cada any, molta gent la fa correguent, no és el meu cas, ja que degut a la gran distància a recórrer, 83,406km, ja em suposa suficient sacrifici fer-la caminant. Comença dissabte a la tarda i cadascú acaba quan les seues cames li ho permeten.
-A les 16.30 ja estem a Coll Formic, lloc des del qual tenim la sortida a les 18.21, però l'autobús ens ha deixat prou abans. Després de preparar-nos bé, amb vaselina en tots els llocs susceptibles de fregaments, comencem a caminar, Mariano, Juanjo, Raül, Jordi, Sílvia, Toni, Yolanda i jo mateix.
-Els 16 primers km, fins que arribem a Aiguafreda, són pràcticament de baixada, primer per pista i després per camí, però sense massa dificultat, a més el temps acompanya i conseguim arribar en 3 hores aproximadament.
-A partir d'aquí comencem a pujar per una pista fins a Can Janot (km 21,4), on tenim el primer avituallament, la veritat és que en aquest aspecte l'organització va estar molt bé. Després de menjar un poc per agarrar forces, una pujada un poc més dura per la dificultat del camí i perquè hem d'anar tots en filera, però molt curta.
-Després ve la baixada, encara que en realitat no parem de pujar i baixar, comencem a adonar-nos que, el que no tindrem en tota la ruta, serà 10 passes seguides planes. Així fins que arribem al Coll de Poses, a la carretera C-59(km 31,5), on tenim el segon avituallament.
-A continuació, hem de pujar el coll de Matalafuga (km 36,6), una pujada que no se'ns fa massa dura, encara estem frescos i no té massa dificultat. Després del primer avituallament, ens havíem separat i anàvem jo i Juanjo sols, aquí ens retrobem amb Raül. Passant el coll, comencem una llarguíssima baixada fins Sant Llorenç Savall(km 45,3), primer per camí i després per pista, però la veritat és que es fa eterna. Allà arribem a les 3.45 aproximadament, és a dir, hem tardat, més o menys 9h20', allà ens trobem amb Jordi, que ja fa mitja hora que ha arribat, i Mariano, que fa hora i mitja i ha decidit deixar-ho. El Jordi segueix al seu ritme, sempre per davant.
-Després de parar 25 minutets per menjar alguna cosa, més temps del que volíem, anem pujant i baixant sense massa dificultat fins que arribem a les Arenes (km 52,8), i a partir d'aquí comença el que per nosaltres va ser el moment més llarg de tota la ruta, la pujada al coll de la Grua (km 57,4) que, sense ser excessivament dur, sí que es fa etern, a més ens coincideix amb les últimes hores de nit. Un cop superat, parem a l'avituallament de camí Moliner i passem per Matadepera, la urbanització de les Pedritxes (km 61,7), a partir d'aquí ja coneixem millor el camí.
-Pugem el Collet del Queixal (km 64,7), on ja hem apagat el nostre frontal i caminem amb la llum del dia i, de baixada, ja comencem a trobar-nos amb els ciclistes de diumenge pel matí. Després de passar la casa nova de l'Obac, comencem una altra baixada que es fa duríssima ja per l'acumulació de quilòmetres fins les Vedranes, a partir d'aquí una petita pujada i una altra baixada, curta, però que es fa dura fins Vacarisses, on, a fora del cementiri, tenim un altre avituallament (km 71,9), ja comencem a veure la llum.
-Creuem la via del tren i comencem a travessar les infinites urbanitzacions de Vacarisses, amb la pista vermella que es fa eterna i la visió de Montserrat al front, per fi arribem a la Carena Hostal de la Creu (km 77,4) des d'on ja veiem Monistrol, baixem per un camí de pedres que a aquestes alçades és un autèntic malson i arribem a Monistrol (km 78,6), carreguem d'aigua a la font i un gel de glucosa per agafar forces per la pujada, aquí ja cadascú al seu ritme. Jo personalment em trobe molt bé i decidisc pujar a ritme, avançant gent que molt amablement va cedint el pas, alguns d'ells en un estat físic prou deteriorat, a mi em va passar l'any passat, aquest any, per sort, he arribat bé. Finalment, després de passar les escales irregular en les quals tinc les rampes de cada cop que he pujat i les escales finals, amb rampa i escalons, que has de fer 3 o 4 passes entre un escaló i el següent, arribe dalt de tot, on està el Jordi esperant-me amablement amb una coca-cola, ell ja fa 45 minuts que ha arribat, vaig a l'últim control (km 83,406) on em diuen el temps total, 18h37', he millorat més d'una hora el temps de l'any passat i la satisfacció és màxima. Poc després arriben Juanjo i Raül, a qui aquest any li ha tocat arribar tocat al final, Toni arriba més tard, quan ja ens n'hem anat, però arriba, que és del que es tracta, perquè aquí, el que menys importa és la classificació. Mariano ve a recullir-nos i tornem cap a casa amb la satisfacció de la feina feta i el dubte de si tornarem a apuntar-nos a aquesta bogeria que, no sabem per què, però enganxa.