25 d'abril de 2010
-Era la segona edició d'aquesta cursa i la primera volta que jo la corria, era una bona
ocasió per passar un cap de setmana en un poble que m'ha semblat preciós, encara que, em sembla que si torne, no serà per correr la mitja. El fet que només hi hagueren uns 400 inscrits ja donava que pensar, i m'havien dit que era una cursa dura, però la realitat va superar qualsevol cosa que m'hagués imaginat respecte a la duresa de la cursa.
La cursa començava a les 10 del matí, potser un poc massa tard per la calor que feia aquest dia, però clar, amb el temps que ens ha fet aquest any, res era previsible. La sortida era prou familiar, em recordava un poc a les curses populars d'estiu que he corregut pels pobles de València, on la participació era més o menys tant nombrosa com ací, però hi havia prou gent animant i l'organització estava molt bé. Els primers 5 quilòmetres es disputen per dins del poble, amb alguna pujadeta i baixada, però res de l'altre món. Passat este punt de la carrera, eixim al passeig ma
rítim i, al final del mateix, ens apareix una pujada impressionant on la gent comença a fer exclamacions del tipus "això serà una broma, no?", però és evident que no es tractava de cap broma, a més la pujada no era de 300 o 400 metres com jo em pensava si no de més de 2 km. Després seguim per la mateixa carretera que havíem agafat per fer la pujada, que és la carretera Tossa-Sant Feliu i seguim un recorregut totalment trenca-cames, amb pujades i baixades de diferent llargària però amb prou desnivell com per arribar dalt esgotat i no poder més que recuperar forces a la baixada, però no temps. A meitat camí més o menys, em trobe amb Francisco, un corredor sud-amèrica, amb qui vaig xerrant i compartint patiments la resta de la cursa.
Com a mínim, a pesar del calor i la duresa de la cursa, he de dir que el tema dels avituallaments estava molt ben montat, en teníem al 5, 10, 13 i 16. Al quilòmetre 13, era precisament on giràvem i tornàvem per la carretera desfent el camí que havíem fet i pensant que ara ens tocava patir els trossos que abans havíem gaudit baixant i aprofitar les pujades ja fetes per recuperar ara de baixada. Aquest aspecte de repetir camí, que fa que la cursa sigui una mica més avorrida, té un avantatge, i és que a l'anar veus als corredors que van davant de tu, i al tornar, als que van darrere, i et permet animar tant als uns com als altres, i al mateix temps, rebre ànims. Arribats al quilòmetre 19, deixem ja la carretera per tornar a entrar al poble, en 2 quilòmetres
de baixada ben pronunciada en els quals jo personalment no podia córrer molt perquè muscularment ja estava un poc tocat. El final de la cursa era prou xulo, pels carrerets comercials i peatonals del centre de Tossa, però es fa un poc llarg pel mig de la calor, i per fi, la meta al passeig marítim, on està Laura esperant-me amb la càmera per gravar el final tot i que no puc possar massa per culpa de l'esgotament, i el cronòmetre, 1h58'14'', com a mínim he aconseguit baixar de 2 hores, la qual cosa, comptant amb el calor, la duresa i el baix estat de forma en que em trobava, ja em fa estar molt satisfet.
nàvem color a la diagonal, i s'ha de destacar l'alta participació de dones, un 31%, en part explicada per la poca llargària de la cursa, 5 quilòmetres.
