dimarts, 24 de novembre de 2009

Medio Maratón de Valencia



Pose el nom tal i com el van posar ells. I després diuen que defensen la llengua. Crítiques "polítiques" a part, passe a parlar de lo important. La cursa.
22 de novembre de 2009
-La cursa, organitzada per la s.d..correcaminos, comença al port de València, just davant dels boxes del circuit de la fórmula 1, hi han 6000 dorsals assignats, i ja fa una setmana que s'han esgotat les inscripcions, la veritat és que tot un èxit, perquè el recorregut és molt atractiu, apropiat per fer bones marques, i han vingut molts bons corredors.
Comença la cursa al port amb molta animació i de seguida enfilem l'avinguda del port, on passem els dos primers quilòmetres, girem cap a la dreta per l'avinguda Cardenal Benlloch fins el carrer Yecla, on està el km 3. Agarrem l'avinguda Blasco Ibáñez per buscar un altre cop el port, a través del carrer Reina. Al quilòmetre 7,2, tornem a passar per la sortida i acaba la part més lletja del recorregut. Prèviament, al quilòmetre 5, hem passat el primer avituallament, hi ha prou aigua i aquarius, però es troben a faltar mans repartint.
Després de passar per meta, pugem per l'avinguda Baleares, fins que arribem a l'Alameda, al quilòmetre 10, on ens trobem amb el segon avituallament i ens creuem amb els de la part de davant de la carrera, que van pel 15, jo com que passe per 51 minuts al 10, no veig els primers, que ja han passat. Anem per l'Alameda fins el pont del Real, on creuem per entrar al centre per la plaça Tetuán, passem per la glorieta i agarrem el carrer la Pau, pel qual arribem fins la plaça de la Reina, on els meus pares han vingut a animar-nos a mi i a Israel, l'amic que ha vingut a acompanyar-me, tot i que normalment es dedica a les curses de muntanya.
Pel carrer Sant Vicent, entrem a la plaça de l'Ajuntament, on hi ha prou gent, és un dels millors moments de la cursa. Allà passem el km 13 i agarrem el carrer Barques per tornar a eixir al riu a través del pintor Sorolla pel palau de Justícia.
Creuem el riu pel pont de les flors, què bé, que este és pla, perquè l'altre pujava i baixava, i la baixada bé, però la pujada es notava. Tornem a agarrar l'Alameda per passar pel quilòmetre 15, i tinc una rampa al bessó. A partir d'este moment, on anava prou bé, per acabar en 1h50', la cursa serà un infern per mí, cada 200m tinc una nova rampa i em toca parar a caminar i estirar.
Seguim la prolongació de l'Alameda, passant per davant del palau de les Arts i les Ciències, un altre atractiu del circuit i ens aproximem al port, on fem una volteta al circuit de fórmula 1, passant pel pont giratori, i ja, poc a poc, ens aproximem a la meta, on hi ha molta animació i un sempre té la satisfacció d'haver acabat, i avui el pesar, d'haver-ho passat mal i no haver aprofitat un molt bon dia per fer un gran temps(he tornat a fer la meua pitjor marca, 1h58'20''). Cosa que sí que ha fet el guanyador,Geoffrey Kiprono Mutay, que ha fet un magnífic temps de 59'30''.

1 comentari:

  1. Xè, estàs fet un campió!
    Només la 'passejada', i la lluita amb tu mateix, ja són una petita gran heroicitat

    ResponElimina