diumenge, 6 de febrer de 2011

Mitja marató de Barcelona 2011

30 de gener de 2011
-Com sempre la feien just abans de la marató no havia tingut mai l'ocasió de fer esta cursa. Enguany, com és un mes i pico abans i des de que havíem fet la de València, que havíem parlat el Bunker i jo de fer-la, ha estat un bon moment per estrenar-se.
Per ser encara el mes de gener i ser una mitja, l'hora d'eixida em sembla massa matí, menys mal que no em molesta el fred, perquè abans de les 8 ja estem baixant del tren a Arc de Triomf. La guardarropia està a l'aire lliure, encara sort que podem entrar a l'estació del Nord a canviar-nos, perquè està núvol i fa prou fred.
 La cursa comença a les 8.45 des de davant del parc de la Ciutadella. Entre el fred, la matinada i que ahir vam passar el dia de turisme, no tinc ningunes ganes de córrer. Però com sempre, quan ens trobem tots  preparats per començar, amb la gran quantitat de diners invertits al decathlon que podem veure, i la música de fons que ens anima, ens van entrant les ganes de córrer.
Comencem pel passeig d'Isabel II, intentant no eixir tant lents com a València, però sense abusar, perquè de seguida ens ve la pujada de Via Laietana. Passem pel tros més xulo del recorregut massa matí, i no hi ha gens d'animació. Travessem una deserta Plaça Catalunya i baixem la Rambla fins Colon sense pràcticament ningú pel carrer, ni turistes passejant. La pujada per l'avinguda del Paral·lel fa recordar el final de la marató i els moments durs que es viuen. Però ara el recorregut és diferent, agarrem la Gran Via per dirigir-nos de nou a l'eixida. En estos dos o tres quilòmetres, la pluja que havia començat a caure es torna més forta i comença a molestar, a part de fer xarcos a terra. Menys mal que para, però quan para, em ve un mal de panxa terrible, que em fa parar davant de l'eixida, prop del quilòmetre 10. Després he de canviar un poc el ritme per tornar-me a juntar amb el Bunker. El meu canvi de ritme coincideix amb l'arribada dels primers classificats, que ja arriben a la meta, pense que són vertaderes màquines. La majoria dels que fem la cursa no seríem capaços de seguir-los ni un quilòmetre. M'he creuat amb tres atletes keniates que anaven pràcticament junts. Llàstima no poder vore el esprint, en el qual al final ha guanyat Peter Kosgei amb un temps de 1h02'19''.
La cursa ens porta fins la plaça de les Glòries des d'on baixem per la diagonal fins el fórum, amb prou menys ambient del que sol haver a la marató i supose que encara menys, degut al mal temps. Des d'ací encarem el fórum i el tros més fotut de la marató, fins les torres mapfre, que hui també es fa un poc pesat, són els pitjors quilòmetres, del 16 al 19, i a més no hi ha pràcticament gent mirant.
Passat este tros, ja ens apropem a l'esforç final, els dos últims quilòmetres, en els quals ja comencen a fallar les forces però són sustituides per l'eufòria que a un sempre li entra quan veu que està acabant una cursa. Al final, 1h53'49'', 4 minuts menys que en València i esperant a la pròxima, que en el meu cas és només d'ací a una setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada