Mitja marató de l'Espirall

16 de novembre de 2014

-Una de les curses més antigues de Catalunya, però aquesta és la meua primera participació. 10 del matí,  Vilafranca del Penedès. De fet, l'Espirall és el nom d'un carrer i d'un barri d'aquesta població. Molt bon ambient en els moments previs, per tal d'evitar viatges, recollim el dorsal i la camiseta el mateix dia de la cursa. Ens dirigim a l'eixida a fer l'escalfament previ i me n'adone que som poquets, no arribarem a 500, per tant, s'ha d'anar amb compte i no deixar-se dur pel ritme dels primers en els primers quilòmetres.

 Els 5 primers quilòmetres, pels carrers de Vilafranca, són molt plàcids i hi ha molt bon ambient, intente córrer a un ritme còmode de 5:30, que era el que m'havia proposat per aquesta cursa. Després abandonem la ciutat i agarrem la carretera cap a Guardiola de Font-Rubí, la temperatura és agradable i, el terreny, tot i que un poc trencacames, perquè no hi ha res de pla, a més, el paissatge, entre les parres i amb la vista de Montserrat a la nostra dreta, és molt agradable.L'únic problema és l'aire en contra, que en alguns moments no deixa ni córrer. Travessem els pobles de les Cabanyes i Vilobí del Penedés, únics llocs on tornem a tindre un poc d'animació i després de passar el quilòmetre 12, arribem a Guardiola de Font-Rubí, on fem mitja volta per tornar. Moments abans havia decidit que si a la tornada no millorava la situació del vent, tornava caminant, encara que tenia l'esperança que millorara, perquè els corredors amb que m'havia anat creuant i ja tornaven, entre ells el guanyador, molt destacat, Abderrazak Samaoui, amb un discret temps final de 1h11'20'', feien molt més bona cara que jo, que a dures penes rodava a prop de 6 i patia de mala manera. Per sort, la tornada, un camí en barca, per una banda el perfil era més favorable que a l'anada i per l'altra, l'aire sí que es notava, però a l'esquena, ajudant a anar més ràpid. Conseguisc fer 6 quilòmetres per baix de 5 i arribe a la meta amb un temps de 1h52'46'', amb molt bones sensacions i content per la bossa ben plena d'obsequis amb que ens premien i, sobre tot, amb una sensació totalment contraria a la que tenia just una hora abans, i és que crec que l'any que vé tornaré.