18 de setembre de 2016
-Un any més he vingut a gaudir d'una de les curses amb preu més popular que es poden trobar per estos territoris, 5 euros que a més són benèfics. Més d'una hora abans ja estava per plaça Espanya esperant el moment de l'eixida, tot per por a trobar cua al guardarroba, cosa que no ha passat.
Molt bon ambient, la veritat, els corredors nous, amb els nervis de la primera cursa, els competitius, esperant millorar marca i els que simplement gaudim fent curses sense mirar massa més enllà.
L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina a les 9:30, en primer torn, perquè a l'haver tanta gent hi ha tres eixides, a mi em toca la segona a les 9:33. Els dos primers quilòmetres, pel paral·lel i fins arribar a la Gran Via són per anar escalfant, és quasi impossible córrer ràpid per la gran quantitat de gent,
tot i que hi ha gent que ho intenta, no és el meu cas, aquesta fase ja l'he passada. A la Gran Via ja pot córrer cadascú al ritme que vol, jo intente no pujar massa, la falta d'entrenament em fa dubtar sobre com aguantaré. Sense voler poc a poc el ritme va pujant deixant-se dur per la gent que corre, no per la de fora, que anima ben poc, i ja estic rodant prop de 5, quan la meua intenció era anar a 5'30 i baixar de 55' per no perdre el calaix. Pugem Arc de Triomf passant per l'avituallament i pugem per Ronda de Sant Pere, el tros més dur de la cursa, del quilòmetre 6 al 8 i de pujada, però em trobe bé. Fem una baixada fins el paral·lel i encarem l'últim quilòmetre, de pujada i justs de forces, però pensant que el dia de la marató solc anar molt més just, per tant, aguantant ritme. Al final arribe a meta molt content amb un temps de 52'23'', millor del que esperava i amb els quàdriceps carregats encara de la cursa de la setmana passada. El guanyador, Carles Castillejo, un gran amb el qual he tingut el plaer de creuar-me després de la cursa amb la seua copa a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada