divendres, 16 de setembre de 2016

Maratón Vias Verdes Plazaola (26k)

11 de setembre de 2016
-Visquen les vies verdes! com a inici de crònica no està malament. Després d'haver participat dos anys seguits a la de Girona i gaudir d'una organització excepcional. Aquest any he pogut gaudir de la primera edició d'aquesta cursa que transita entre Navarra i el País Vasc i que suma, a aquesta molt bona organització i ambient a la que ja estàvem acostumats, un paissatge espectacular.
Dels tres pobles implicats en la marató, Lekunberri (eixida de la marató), Leitza (eixida de la "mitja" de 26km) o Andoain (arribada de les dues curses) és evident que vam triar per dormir el més bonic dels tres, amb diferència, Leitza, poble on es va gravar la pel·lícula "8 apellidos vascos". 
Com a totes les edicions, de bon matí uns autobusos ens portaven des de la meta fins l'eixida ja que és una cursa en línia. La nostra opció va ser deixar el cotxe a la
meta i tornar en autobús fins Leitza, on a les 9 començava la cursa. No cal dir, que una cursa més, anava acompanyat de Juanjo. Diria que som els "discípulos de Mariano" menys lents, però els més constants.
La cursa comença a la plaça major de Leitza, un lloc preciós, som poc més de 200 corredors, a la marató hi ha uns 100. Després d'un curt recorregut pels carrers de Leitza i una dura pujada tenint en compte que acabem de començar, ens conseguim enganxar a la Via Verde de Plazaola, per on transcorrerà tota la cursa excepte els metres finals, ja a Andoain. Un camí preciós, al costat del riu Leizaran, amb molta ombra, molt bona temperatura i uns túnels que fan que la cursa tinga una gràcia especial, excepte el que estava ple de fang i, com ja ens van advertir els ciclistes que ens creuaven al crit de "Chocolate!", ens vam banyar els peus. El perfil amb tendència a baixar, excepte la pujada del principi i alguns tobogans al final. Els avituallaments molt ben montats com sempre, complets i amb gent molt agradable. L'únic però a la cursa no correspon a l'organització, sino a mi mateix, que no anava gens entrenat. A falta de 10 km de meta Juanjo em diu que vol intentar pujar el ritme, jo pense que ja he fet prou aguantant aquest ritme de 5'30-6'/km i ja tindré prou si arribe així al final. Els últims 5 km se'm fan molt durs, a falta de 2 m'avança el primer classificat de la marató, com va el tio. Com a mínim no m'avança ningú més. L'últim quilòmetre és etern, menys mal que ja entrem al poble i la gent anima molt. L'arribada en baixada i en un molt bon ambient. Al final 2h31', a 5'43'' de mitjana, molt content i pensant que no serà la meua última participació. A més, una bona butifarra a l'arribar encara dóna més força a aquest pensament. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada