Mitja marató Pla de l'Estany

6 de març de 2016:

-Mirant el calendari per fer una mitja marató la setmana abans de la marató de Barcelona em vaig trobar amb aquesta cursa que, per les fotos del web, tenia molt bona pinta. Tot i que em pillava un poc lluny de casa, vaig aprofitar que el Mariano s'oferia a acompanyar-me en l'excursió per apuntar-me, de la qual cosa no m'arrepentisc.

Arribem a Banyoles matinet perquè he de recollir el dorsal abans de la cursa. Està molt be això que no et facen anar el dia d'abans. La cursa comença a les 9, i la temperatura, fresqueta, és bona, encara que sembla que al sol farà calor. Poc després que la mitja ix una caminada que fa la volta a l'estany de Banyoles, molt xula també, per la gent que no vol córrer. Comencem fent-li la volta al parc i als 7 km tornem a passar per l'eixida per travessar el poble i dirigir-nos de baixada cap a una via verda que ens fa recuperar tot el que hem baixat, uns quants quilòmetres de pujada i no suaus precisament. Tornem cap al llac i en voregem mig per dirigir-nos cap a la meta. Com que he anat tranquil·let per entrenar, em permet fer els tres últims quilòmetres a tope per arribar a la meta amb bones sensacions i un temps de 1h53'58''.

Marató vies verdes (30km)

21 de febrer de 2016:

-Segona vegada que participe en aquesta cursa, l'any passat la marató i aquest any la de 30, amb el mateix bon sabor de boca, pense que és una cursa molt recomanable, per ambient i per recorregut. 

A les 7 del matí, Juanjo i jo pugem a l'autobús a Platja d'Haro i anem fins Llagostera, lloc d'eixida de la nostra cursa. Totes les distàncies ixen simultàniament des de diferents llocs. La cursa transcorre per la via verda del carrilet. Tots els habituallaments estan molt bé, tant pel que ens donen, molt complerts en quant a líquid i sòlid i pels voluntaris, molt col·laboradors. A més, el dia és espectacular. El recorregut és pràcticament el mateix de l'any passat excepte els últims quilòmetres, en lloc d'anar a Sant Feliu de Guíxols, anem a Platja d'Haro. La meta és la mateixa per tots, poc abans d'arribar ens avancen tant el primer com el segon classificat de la marató, i tenim el privilegi de viure-la des de dins. Arribem a la meta de Platja d'Haro cansats però contents, amb un temps de 2h44'37''.

IV Mitja Colomenca

31 de gener de 2016:

Tercera vegada consecutiva que vinc a fer esta cursa, i perquè la primera no em vaig enterar, perquè si no les hauria fet totes. Era una cursa molt familiar que ha anat creixent i que s'ha adaptat, l'any passat jo mateix em vaig queixar que s'havia sobredimensionat i enguany han fet un canvi de recorregut i de lloc d'eixida-meta i la millora és substancial, no tinc cap pega. Són vàries les coses que fan que aquesta cursa m'agrade: La primera, el preu, 12 euros, molt menys que qualsevol altra mitja, i sense camiseta, que ja en tenim massa; la segona, que pots arreplegar el dorsal el

mateix dia de la cursa; la tercera, que com no corre massa gent, és fàcil aparcar relativament aprop de l'eixida, i per últim, al final de la cursa, en lloc d'un obsequi que no saps on posar, et donen un entrepà de botifarra i una cervesa. Ideal.

La cursa comença a les 9 del matí, Juanjo, Ricardo i jo hem anat un ratet abans per agarrar el dorsal i escalfar. Com a novetat, enguany l'eixida es fa des de la pista d'atletisme, molt més xula que l'any passat. Després ens dirigim al centre del poble i fem uns quilòmetres per allí, Ricardo, que té més ritme, se'n va davant. Després d'uns quilòmetres, agarrem la carretera de Mollet direcció Montcada i per ella farem la gran part del recorregut, pujant i baixant però amb un perfil agradable, perquè la tornada és molt més de baixada que l'anada. Els últims 2 quilòmetres, ja de nou pel poble són molt favorable, i l'última volta a la pista resulta molt motivant, per això augmentem el ritme i aconseguim arribar amb un temps de 1h52'59'', bon temps comparat amb el que estava fent últimament. en acapar, entrepà i cervesa i acordem que l'any que ve tornarem, no sóc l'únic al que li agrada. 

17a Mitja marató ciutat de Terrassa

24 de gener de 2016:

Tercer any seguit que faig esta cursa que ja forma part del meu calendari personal, per diferents motius,un, el preu, poc excessiu comparat amb el que hi ha per ahí, un altre, el bitllet de tren que et donen amb la inscripció, que facilita apropar-se sense cotxe, i l'últim, a part de la cursa en sí, que m'agrada, la butifarra i la cervesa que et donen quan arribes a la meta. 

La cursa comença a les 10 del matí, amb bon ambient com sempre, castellers, trabucaires i ball de bastons. El principi, pel centre de Terrassa és prou còmode, però després venen uns 6 km de pujada en els quals s'han de guardar forces i no fer cas a les llebres, que des del meu punt de vistavan massa ràpid en aquests quilòmetres. A partir del 11, ja es pot tornar a córrer, arribem a la part més alta de la ciutat i comencem una llarga i pronunciada baixada fins el quilòmetre 17, on hem de pujar tota la Rambla amb les forces que hem guardat i aprofitant el bon ambient d'aquesta zona i després encarar els dos últims quilòmetres, ja al passeig 22 de juliol. el fet de passar per davant de la meta quan et falta poc més d'un quilòmetre és una bona prova per la moral dels corredors. Desrpés de tot, arribe a la meta amb un temps de 1h57'23'' i amb la convicció que, poc a poc, vaig posant-me en forma.

Cursa CEC Collserola

13 de desembre de 2015:

 Després d'haver fet la cursa per Collserola des de Cerdanyola, hui la fem des de l'altre costat, Barcelona.  L'eixida de la nostra cursa, de 13,5km és a les 9:30, abans han eixit la mitja marató i la marató, que ha començat de nit, amb frontals i tot. La sortida es dona a l'escola Sant Gregori, a Vallvidrera, en un ambient molt sa i molt bo, vaig acompanyat de Juanjo, amb qui he compartit moltes curses. Després d'una pujadeta suau, fem uns quants quilòmetres per la carretera de les aigües, planets. Després ja comencen els corriols, menys mal que es fa cua i hem de pujar caminant, perquè no aguantaria ni 30 segons corrent. La cursa transcorre així a travès del parc. Caminant en filera a

les pujades més pronunciades i correguent cadascú al ritme que pot quan el camí és més ample i el pendent més suau. A partir de l'avituallament, compartim recorregut amb corredors de la mitja i de la marató, molt admirable la seua tasca. Els últims tres quilòmetres, de baixada pronunciada per pista, són per gaudir-los realment, pel ritme al que es pot córrer i per les vistes, amb les quals un no es pot entretindre massa si no vol xafar mal i caure. Al final, arribem a la meta en un temps de 1h35'28'',prou més ràpid del que esperàvem, i més tenint en compte que hem caminat prou ratet. Arribem molt contents i amb la clara intenció de repetir l'any que ve, i qui sap si no ho farem en una distància un poc més gran. 

Mitja marató d'Alcoi

6 de desembre de 2015:

Primera vegada que faig aquesta cursa, de fet, era la primera vegada que visitava la ciutat d'Alcoi. He de dir que no està catalogada com a cursa de muntanya perquè és per ciutat i per asfalt, però és una cursa duríssima. 

La cursa comença a les 10 i no som massa corredors, però com que són dos voltes i també està la cursa del quart de marató, que només fan una volta, encara es veu prou gent. Abans de començar, fem un minut de silenci per un corredor que havia mort la setmana passada a la mitja de Benidorm, molt emotiu, més encara perquè han vingut a córrer un parell de companys d'ell,

que a més són els que acabaran guanyant la cursa. Decidisc que la primera volta siga de tanteig, comencem un poc de baixada i després ja a pujar, a diferents desnivells, fins arrribar a algunes pujades que quasi t'obliguen a caminar, així fins que arribem a la part més alta del poble, des d'on baixem un parell de quilòmetres fins que arribem a l'últim més pla cap a la meta. Quan passe per meta la primera vegada desitjaria haver acabat ja, però encara me'n queda la meitat. El meu estat de forma deixa prou que desitjar i la cursa és excessivament dura. La segona meitat intente mantenir el ritme per arribar dignament. Al final, molt cansat i amb un temps de 2h04'40'', el meu pitjor temps, però content, perquè considere que la cursa és molt dura i que no ha estat més que un entrenament. 

51 Behobia-San Sebastian

8 de novembre de 2015:

Puc considerar que esta va ser la meua primera mitja, o cursa assimilable a mitja, allà pel 2007. Ja era una passada la gran quantitat de participació que hi havia, però encara ha crescut més. Tot està sobredimensionat, començant per l'allotjament, reserves un alberg que trobes a dures penes i et recol·loquen en un pis compartit, busques lloc per sopar però no trobes res, tot a tope, el tren per l'exida és realment estressant, costa pujar i costa respirar una vegada dalt. L'ambient és irrepetible, però crec que l'esforç que s'ha de fer per viure'l és excessiu.

Abans de les 9 ja estic agarrant el tren cap a Irun, allà dins és impossible respirar, sembla un metro en

hora punta d'una gran ciutat. Una vegada en Irun em negue anar en bus fins Behobia, vaig passejant. encara arribe a temps de vore l'eixida dels primers i esperar més d'una hora fins les 10:55, que és la meua. A l'haver tanta gent, l'exida és molt esglaonada, i estem quasi dos hores sense parar d'eixier gent. Amb tanta espera, no tinc més remei que acabar visitant el lavabo, una experiència que no sé com descriure,

però per ser fi ho deixaré en que l'event estava sobredimensionat, i el lavabo sobreutilitzat. La cursa, que és el més important, una passada, tot i la duresa, gran ambient i gran tasca dels voluntaris, ajudant en tot moment. Llàstima que els gots amb que donen la beguda no són gens còmodes i deixen l'asfalt realment asquerós, deixant-nos les espardenyes plenens de coses blanques que no se sap molt bé què són. Un altre aspecte negatiu, però este no és culpa de ningú, és la calor, que a partir de mitja cursa em fa patir més de lo normal i arribar a la meta en un temps terrible de 2:02:29, en una cursa de 20km que crec que no em tornarà a vore per ací.