10 de maig de 2015:
Poc abans de les 9, hora del començament de la cursa, anem Sílvia, Juanjo i jo al poliesportiu a recollir el dorsal i l'obsequi, que era voluntari, si volies el pagaves i si no, no, i a més no era una samarreta, sino una tovallola-bossa, original i útil, al final un no sap què fer amb tantes samarretes. La gràcia de córrer en Sant Quirze és que ho tenim tan propet de casa que hem pogut anar caminant. L'ambient és molt 
agradable i molt familiar, no coneixia aquesta cursa. Ja fa un quants anys que va començar, en memòria d'un xiquet de Sant Quirze que havia mort durant un viatge, i s'ha assentat com una cursa més del calendari català.
agradable i molt familiar, no coneixia aquesta cursa. Ja fa un quants anys que va començar, en memòria d'un xiquet de Sant Quirze que havia mort durant un viatge, i s'ha assentat com una cursa més del calendari català.
A les 9 del matí comença la cursa, dues voltes de 5 km pels carrers de Sant Quirze, amb un perfil molt irregular, amb moltes pujades i baixades i una temperatura massa elevada pel meu gust. La primera volta la faig amb Sílvia, al seu ritme. Ella acaba amb un temps de 30:37, la segona la faig un poc més ràpid i acabe en 54:51, però cada cop més, el que menys importen són els temps. Durant el recorregut, hi ha un moment molt emotiu en què passes per davant de la casa del xiquet. I un tram que m'agrada molt, que és el de la riera, que a més és de baixada. En arribar, butifarra i cervesa, el millor avituallament des del meu punt de vista. Cursa molt agradable que supose que repetiré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada