Mitja marató de Montornès

3 d'abril de 2016 
-Aquesta és una cursa que ha agarrat fama per la caixa de productes de la Henkel, el record que tenia és que era quasi impossible aparcar i que tot estava sobredimensionat, però enguany hem aparcat tranquil·lament en un pàrquing propet de l'eixida, que es fa en un lloc diferent a on es feia l'últim any que vaig córrer i hem pogut anar a pel dorsal el mateix dia de la cursa.
Després de fer un poc de temps passejant  per la zona de l'eixida, a les 10 arranquem, hem vingut Juanjo, Isabel i jo, supose que és per poder donar els dorsals tranquil·lament pel matí, però crec que és massa tard per fer una mitja. Comencem Juanjo i jo junts en els primers

quilòmetres per dins de la població, però als 3 quilòmetres li dic que se'n vaja, ahir vaig jugar a futbol i no estic per molt. Al quilòmetre 5 passem prop de la meta, és on es desvien els de la cursa curta, i tinc temptacions de desviar-me i abandonar, però pense que dóna igual el temps, la faré poc a poc i ja està, a partir d'ara tota la cursa serà per la carretera, passem per Vilanova i arribem a la Roca i després tornem. La pujada fins la Roca se'm fa eterna, no agarre el ritme i només el vore als que van davant de tornada i animar-los fa que el temps em passe un poc més ràpid.  Arribem a la Roca i fem mitja volta amb l'esperança que la baixada siga millor, però veig que la baixada no és tal, no hi ha quasi cap quilòmetre còmode, a banda de l'últim, em senc perseguit per la llebra de les 2 hores i no vull que m'agarre. Arribe a la meta amb rampes, deshidratat i fet pols, molta calor, a banda de la meua sobrecàrrega prèvia, però conseguisc que no m'agarre la llebra, 1h59'14'' i a per la caixa de la Henkel, cada any més buida, per cert.