Mitja marató de Sant Cugat

23 d'octubre de 2016

 -És la primera vegada que venia a fer esta cursa i, igual que no puc tindre cap queixa de l'organització (guardarroba, dutxes i avituallaments), sí que en tinc unes quantes del recorregut, lleig i dur, supose que una ciutat com Sant Cugat, com a mínim podria millorar un d'aquests dos aspectes. La cursa comença a les10, bona hora que, juntament amb la bona comunicació per transport públic (FGC), et permet no haver de matinar massa. Però per desgràcia, enganxem un dia amb massa calor per córrer, i l'hora no ajuda. El principi del recorregut és un constant pujar i baixar,

el que no esperava jo és que això no fora el principi, si no que duraria tota la cursa. Quan al quilòmetre 5 em va avançar el incansable Arcadi Alibès dient-li a un amic "això no t'ho has de prendre com una cursa, és una tirada llarga", vaig començar a sospitar que la cosa igual no millorava. A partir del quilòmetre 10, coincidint amb el pas pel centre de la ciutat, tenim els quilòmetres més favorables de la cursa, en quan ha perfil i recorregut i animació, però ràpidament tornem a les pujades i baixades sense parar i anar a la perifèria, on no hi ha quasi animació. Després d'una primera mitat lentíssima, em conformaré baixant de dos hores i, com deia Arcadi, anar rodant de cara a la setmana vinent. Al final, un temps de 1h58' i una experiència, que, per diferents motius, no sé si repetiré.

Marató del Mediterrani (per parelles)

12 d'octubre de 2016

 

-És la segona volta que venia a fer esta cursa, i amb la mateixa parella, Juanjo. La primera vegada ho vaig haver de deixar lesionat, i venia a traure'm l'espina. Li diuen marató però realment és una mitja, el que passa és que et pots apuntar per parelles i sumar els temps per competir en una marató.

La primera i única crítica a la cursa és l'entrega de dorsals, molt bé el fet de poder recollir-lo el mateix dia de la cursa però molt malament fer-ho en un centre comercial immens en el qual totes les portes estan tancades i acabem entrant pel pàrquing, quan al costat de l'eixida hi ha espai de sobra per montar una carpa, però com he dit, la resta molt bé. 

L'eixida i l'arribada estan muntades al canal olímpic de Castelldefels, en un entorn molt agradable. La cursa comença a les 9, amb un clima ideal, núvol i uns 15 graus de temperatura. Anem junts els de la mitja i els de 10 km, això fa que, els primers quilòmetres, direcció Gavà, hem d'anar a un ritme prou lent.

Arribats a Gavà ens dirigim al passeig marítim per on correguem fins el quilòmetre 8, per un lloc molt xulo, això sí, sense res d'animació. Passem pel lloc on vaig abandonar fa un parell d'anys i ens dirigim cap a l'arribada, on passem per primera volta als 10 km, alguns ja acaben ací. Tornem per on hem vingut i ja fem poc recorregut nou, ja va bé, perquè com a mínim vas trobant-te corredors, ja que gent animant hi ha molt poca. Correm pels carrers de Castelldefels fins el quilòmetre 19, que entrem dins del recinte del canal i li fem la volta, molt dur i llarg psicològicament aquest final, menys mal que Juanjo va tirant de mi. Al final conseguim arribar a la meta en un temps de 1h55'09'', temps discret, però que em suposa la "meua  millor marca" en una marató, 3h50'18'', tot i que només n'he fet mitja. La cursa la guanya Eusebio Cáceres i Carles Castillejo la de 10km. 

Cursa de la Mercè

18 de setembre de 2016

-Un any més he vingut a gaudir d'una de les curses amb preu més popular que es poden trobar per estos territoris, 5 euros que a més són benèfics. Més d'una hora abans ja estava per plaça Espanya esperant el moment de l'eixida, tot per por a trobar cua al guardarroba, cosa que no ha passat.

Molt bon ambient, la veritat, els corredors nous, amb els nervis de la primera cursa, els competitius, esperant millorar marca i els que simplement gaudim fent curses sense mirar massa més enllà. 

 L'eixida es dóna a l'Avinguda Maria Cristina a les 9:30, en primer torn, perquè a l'haver tanta gent hi ha tres eixides, a mi em toca la segona a les 9:33. Els dos primers quilòmetres, pel paral·lel i fins arribar a la Gran Via són per anar escalfant, és quasi impossible córrer ràpid per la gran quantitat de gent,

tot i que hi ha gent que ho intenta, no és el meu cas, aquesta fase ja l'he passada. A la Gran Via ja pot córrer cadascú al ritme que vol, jo intente no pujar massa, la falta d'entrenament em fa dubtar sobre com aguantaré. Sense voler poc a poc el ritme va pujant deixant-se dur per la gent que corre, no per la de fora, que anima ben poc, i ja estic rodant prop de 5, quan la meua intenció era anar a 5'30 i baixar de 55' per no perdre el calaix. Pugem Arc de Triomf passant per l'avituallament i pugem per Ronda de Sant Pere, el tros més dur de la cursa, del quilòmetre 6 al 8 i de pujada, però em trobe bé. Fem una baixada fins el paral·lel i encarem l'últim quilòmetre, de pujada i justs de forces, però pensant que el dia de la marató solc anar molt més just, per tant, aguantant ritme. Al final arribe a meta molt content amb un temps de 52'23'', millor del que esperava i amb els quàdriceps carregats encara de la cursa de la setmana passada. El guanyador, Carles Castillejo, un gran amb el qual he tingut el plaer de creuar-me després de la cursa amb la seua copa a la mà.

Maratón Vias Verdes Plazaola (26k)

11 de setembre de 2016

-Visquen les vies verdes! com a inici de crònica no està malament. Després d'haver participat dos anys seguits a la de Girona i gaudir d'una organització excepcional. Aquest any he pogut gaudir de la primera edició d'aquesta cursa que transita entre Navarra i el País Vasc i que suma, a aquesta molt bona organització i ambient a la que ja estàvem acostumats, un paissatge espectacular.

Dels tres pobles implicats en la marató, Lekunberri (eixida de la marató), Leitza (eixida de la "mitja" de 26km) o Andoain (arribada de les dues curses) és evident que vam triar per dormir el més bonic dels tres, amb diferència, Leitza, poble on es va gravar la pel·lícula "8 apellidos vascos". 

Com a totes les edicions, de bon matí uns autobusos ens portaven des de la meta fins l'eixida ja que és una cursa en línia. La nostra opció va ser deixar el cotxe a la

meta i tornar en autobús fins Leitza, on a les 9 començava la cursa. No cal dir, que una cursa més, anava acompanyat de Juanjo. Diria que som els "discípulos de Mariano" menys lents, però els més constants.

La cursa comença a la plaça major de Leitza, un lloc preciós, som poc més de 200 corredors, a la marató hi ha uns 100. Després d'un curt recorregut pels carrers de Leitza i una dura pujada tenint en compte que acabem de començar, ens conseguim enganxar a la Via Verde de Plazaola, per on transcorrerà tota la cursa excepte els metres finals, ja a Andoain. Un camí preciós, al costat del riu Leizaran, amb molta ombra, molt bona temperatura i uns túnels que fan que la cursa tinga una gràcia especial, excepte el que estava ple de fang i, com ja ens van advertir els ciclistes que ens creuaven al crit de "Chocolate!", ens vam banyar els peus. El perfil amb tendència a baixar, excepte la pujada del principi i alguns tobogans al final. Els avituallaments molt ben montats com sempre, complets i amb gent molt agradable. L'únic però a la cursa no correspon a l'organització, sino a mi mateix, que no anava gens entrenat. A falta de 10 km de meta Juanjo em diu que vol intentar pujar el ritme, jo pense que ja he fet prou aguantant aquest ritme de 5'30-6'/km i ja tindré prou si arribe així al final. Els últims 5 km se'm fan molt durs, a falta de 2 m'avança el primer classificat de la marató, com va el tio. Com a mínim no m'avança ningú més. L'últim quilòmetre és etern, menys mal que ja entrem al poble i la gent anima molt. L'arribada en baixada i en un molt bon ambient. Al final 2h31', a 5'43'' de mitjana, molt content i pensant que no serà la meua última participació. A més, una bona butifarra a l'arribar encara dóna més força a aquest pensament. 

Mitja marató de Montornès

3 d'abril de 2016 
-Aquesta és una cursa que ha agarrat fama per la caixa de productes de la Henkel, el record que tenia és que era quasi impossible aparcar i que tot estava sobredimensionat, però enguany hem aparcat tranquil·lament en un pàrquing propet de l'eixida, que es fa en un lloc diferent a on es feia l'últim any que vaig córrer i hem pogut anar a pel dorsal el mateix dia de la cursa.
Després de fer un poc de temps passejant  per la zona de l'eixida, a les 10 arranquem, hem vingut Juanjo, Isabel i jo, supose que és per poder donar els dorsals tranquil·lament pel matí, però crec que és massa tard per fer una mitja. Comencem Juanjo i jo junts en els primers

quilòmetres per dins de la població, però als 3 quilòmetres li dic que se'n vaja, ahir vaig jugar a futbol i no estic per molt. Al quilòmetre 5 passem prop de la meta, és on es desvien els de la cursa curta, i tinc temptacions de desviar-me i abandonar, però pense que dóna igual el temps, la faré poc a poc i ja està, a partir d'ara tota la cursa serà per la carretera, passem per Vilanova i arribem a la Roca i després tornem. La pujada fins la Roca se'm fa eterna, no agarre el ritme i només el vore als que van davant de tornada i animar-los fa que el temps em passe un poc més ràpid.  Arribem a la Roca i fem mitja volta amb l'esperança que la baixada siga millor, però veig que la baixada no és tal, no hi ha quasi cap quilòmetre còmode, a banda de l'últim, em senc perseguit per la llebra de les 2 hores i no vull que m'agarre. Arribe a la meta amb rampes, deshidratat i fet pols, molta calor, a banda de la meua sobrecàrrega prèvia, però conseguisc que no m'agarre la llebra, 1h59'14'' i a per la caixa de la Henkel, cada any més buida, per cert.

Zurich marató de Barcelona

13 de març de 2016

Després de més d'un any sense fer-ne cap, arriba el dia de la meua novena marató, cinquena a Barcelona, on feia 4 anys que no corria, ara que he agarrat el gust a les curses familiars, no sé com em trobaré en aquest mega event. Enguany vaig amb Ricardo, aparquem dalt Montjuïc i baixem a vore l'ambient de la cursa. Per desgràcia, el nostre calaix està tan arrere que des d'allà no el vivim massa. L'única crítica a l'organització és que en el moment de l'eixida, ens van deixar

parats i van deixar que se'ns colaren tots els que arribaven tard, hi havia molt control de calaixos per als puntuals, però els que arribaven tard, foren del calaix que foren, passaven davant de nosaltres tranquil·lament, la qual cosa va fer que començara ja mosquejat la cursa. 

Més de 15 minuts després que eixiren els primers, arribem a la línia de sortida, i ens paren just allà, amb el dubte de si s'haurà activat el xip o no, dubte que no podrem resoldre fins hores després d'acabar la cursa, quan veiem les classificacions. Ens tenen un parell de minuts parats i per fi, amb la música de Barcelona interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé, es dóna la sortida. Tenim tota l'avinguda Maria Cristina per nosaltres, és la primera vegada que em passa, tenim la mateixa sensació que els primers, eixim sols, amb la gent animant-nos i fent-nos fotos. Els primers 10 quilòmetres, amb visita al camp nou i Diagonal i tornada a Plaça Espanyas ón per intentar agarrar el ritme, 5:35-40i vore sensacions, que no són massa bones, crec que deuria anar més sobrat. Poc a poc, quan agarrem la Gran Via i després Passeig de Gràcia, vaig entrant en carrera, passem per la Sagrada Família i pel carrer València fins Meridiana, on està la mitja marató i Mariano, Maria i Juanjo, els dos primers animant i Juanjo esperant per unir-se i acompanyar-nos en el que queda. Passem la sitja en 1h57', molt bé, perquè em trobe molt bé. Seguim avançant intentant no accelerar-nos i arribem fins el Fòrum, on passem un dels trossos claus, l'anada i tornada fins la torre Acbar per la diagonal, un dels punts amb més animació i, on cada any, han començat les meues crisis. Enguany ho supere molt bé i arribe al 30 prou sencer. Arribem al pitjor tros de la cursa, tot el que va arrimat a mar, on l'animació decreix molt i les cames comencen a pesar massa. Al quilòmetre 33 s'escolta Gloria Gaynor cantant I will survive i pense que no pot haver una cançó més adequada per aquell moment, ja comença a fer molt mal tot. Arribem a Arc de Triomf i, per ronda Sant Pere, a Plaça Catalunya, l'animació és espectacular i això em fa volar sense adonar-me'n, la qual cosa pague quan arribe a Via Laietana i pense que em queden

4 quilòmetres i no tinc quasi forces. Sobrevisc fins Colón intentant pensar en altres coses, Juanjo m'anima i m'ajuda, Ricardo s'ha quedat darrere perquè estava fotut d'una cama. Arribem al Paral·lel i només ens queda pujar-lo per arribar a la glòria, no puc amb l'ànima, el mal de cames és insoportable, però decidisc que lo millor és no pensar, comence a cridar i aplaudir perquè la gent també ho faça i la gent respon, això fa que el meu ritme augmente sense adonar-me'n, passe tot el paral·lel quasi sense aire de tant cridar, pel ritme de córrer per suposat que no és, la pujada sembla infinita, però com tot, s'acaba. Encare Maria Cristina mirant el rellotge i veient que fins i tot caminant compliré l'objectiu, ara toca gaudir, a riure per ixir dignes en el vídeo de meta, però al final no puc evitar-ho, el riure es barreja amb les llàgrimes, una pluja d'emocions com sempre en entrar en meta, penses en la recompensa per la feina ben feta i, supose que per l'esgotament, et venen al cap un munt de coses, persones, situacions, emocions en general que fan que plores i no pugues descriure el que sents, però saps que t'encanta i ja vols tornar-ho a viure. Demà quan no pugues baixar escales ja canviaràs d'opinio. 3h59'13'', així ho diu bé la classificació, el xip ha funcionat bé, la meua segon millor marca, per baix de 4 hores i sense rampes. Feliç!

Mitja marató Pla de l'Estany

6 de març de 2016:

-Mirant el calendari per fer una mitja marató la setmana abans de la marató de Barcelona em vaig trobar amb aquesta cursa que, per les fotos del web, tenia molt bona pinta. Tot i que em pillava un poc lluny de casa, vaig aprofitar que el Mariano s'oferia a acompanyar-me en l'excursió per apuntar-me, de la qual cosa no m'arrepentisc.

Arribem a Banyoles matinet perquè he de recollir el dorsal abans de la cursa. Està molt be això que no et facen anar el dia d'abans. La cursa comença a les 9, i la temperatura, fresqueta, és bona, encara que sembla que al sol farà calor. Poc després que la mitja ix una caminada que fa la volta a l'estany de Banyoles, molt xula també, per la gent que no vol córrer. Comencem fent-li la volta al parc i als 7 km tornem a passar per l'eixida per travessar el poble i dirigir-nos de baixada cap a una via verda que ens fa recuperar tot el que hem baixat, uns quants quilòmetres de pujada i no suaus precisament. Tornem cap al llac i en voregem mig per dirigir-nos cap a la meta. Com que he anat tranquil·let per entrenar, em permet fer els tres últims quilòmetres a tope per arribar a la meta amb bones sensacions i un temps de 1h53'58''.